ion>
Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot
© Els autors, 2009
© Traducció de la Introducció, Laura Eliodoro, 2009
© D’aquesta edició: Universitat de València, 2009
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta:
Sant Bru, retaule major de la cartoixa de Portaceli,
de F. Ribalta, J. Ribalta i V. Castelló.
Oli sobre fusta i oli sobre llenç.
Museu de Belles Arts de València
Realització ePub: produccioneditorial.com
ISBN: 978-84-370-7482-5
ÍNDEX
2. FRATER NATALIS YUANYES: monachus professus Vallis Iesuchristi
3. LIBROS ... STUDIOSISSIME VOLUMUS FIERI
6. INCEPI ET PERFECI ISTUM COLLECTANUM
Collectanus Cartusiæ Vallis Iesuchristi
[III. Psalterium]
[IV. Cantica]
[V. Psalmi penitenciales]
[VI. Litanie]
[VII. Hymni]
[VIII. Officio de beata]
[IX. Officium mortuorum]
[X. Preces comunes]
Estudi introductori
1. PRESENTACIÓ
La Biblioteca Valenciana, compromesa amb la recuperació del patrimoni bibliogràfic i documental valencià, va adquirir l’any 2000[1] el llibre Collectanus cartusiæ Vallis Iesuchristi, el text del qual s’edita en aquesta ocasió.Va ser copiat per Nadal Yvanyes, monjo cartoixà profés al monestir de Valldecrist, on va romandre fins a la seua mort, que s’esdevingué l’any 1464, com recorda l’obituari d’aquesta cartoixa. No és gaire abundant la informació de què es disposa en l’actualitat sobre l’esmentat copista. No obstant això, gràcies a aquest estudi, s’han obtingut notícies fonamentals relatives a moments clau de la seua vida, com es veurà més endavant.
Gairebé amb tota seguretat, l’exclaustració del convent cartoixà va concloure una llarga història d’acumulació de llibres, destinats a satisfer les necessitats espirituals, teològiques, filosòfiques i, sobretot, litúrgiques de la comunitat religiosa de Valldecrist. De la mateixa manera que altres importants centres del clergat regular, la comunitat religiosa va veure com el seu arxiu i biblioteca, pacientment constituïts, zelosament custodiats i transmesos en herència de generació en generació, desapareixien com a unitat, es desmembraven i s’escampaven de manera incoherent en diversos arxius i biblioteques, quan no desapareixien de resultes d’accions destructives o d’actuacions inconscients, ignorants del valor cultural que el temps els havia conferit. Així doncs, els fons bibliogràfic i documental de Valldecrist van anar a parar tant a les institucions públiques (Biblioteca Provincial de Castelló, Arxiu del Regne de València, Archivo Histórico Nacional de Madrid[2]), com a les col·leccions privades, els propietaris de les quals van adoptar comportaments diversos. Unes vegades es van guiar per l’ànim de lucre; altres, per contra, es van sentir animats per la salvaguarda del patrimoni bibliogràfic. Aquesta darrera circumstància la il·lustren perfectament, entre d’altres, el Collectanus de Valldecrist, actual manuscrit 688 de la Biblioteca Valenciana, i la còpia de la Historia o Anales de la Real Cartuja de Valdecristo del pare Joaquín Alfaura, conservada en l’actualitat a la biblioteca de la cartoixa de Portaceli. En la portada d’aquest últim, a més de la informació bibliogràfica corresponent, s’hi llegeix: «Al tiempo de la esclaustración de los religiosos en el año 1835 le recogió el Padre R. Solaz y Sebastián, entonces conrer de dicho monasterio, de quien lo heredó su sobrino D.Ygnacio Sebastián, esposo en 2ª nuncias de mi señora madre doña Margarita Montero».[3] Així doncs, restituïda la comunitat cartoixana a Portaceli durant la primera meitat del segle xx, el propietari del manuscrit el va lliurar a aquest monestir.
Molts altres manuscrits van romandre en mans privades, com prova el Collectanus copiat per Nadal Yvanyes. Afortunadament, els seus propietaris van suscitar l’interès de la Biblioteca Valenciana perquè el compràs i, d’aquesta manera, ara es pot estudiar com a part del patrimoni bibliogràfic i documental dels valencians. Altres manuscrits no han tingut la mateixa fortuna i reposen ocults, desconeguts la majoria de les vegades als mateixos investigadors.
2. FRATER NATALIS YUANYES:
monachus professus Vallis Iesuchristi
2.1 El colofó del Collectanus
Per sort, es coneix el nom del copista del manuscrit, la qual cosa, sens dubte, constitueix una excepció. Els cartoixans no solen mostrar la seua identitat i prefereixen mantenir-se en l’anonimat,[4] guiats per la màxima: Cartusia sanctos facit, non patefacit,[5] i també per l’afirmació de dom Guigo I, cinquè prior de la Cartoixa, qui en el pròleg de les Consuetudines Cartusiae proposava als monjos doceri magis quam docere.[6] En aquesta ocasió, però, un pare profés de la cartoixa de Valldecrist (Altura, Castelló de la Plana) hi va deixar constància de la seua activitat com a copista, i no sols va anotar-hi el seu nom, sinó que a més es va assegurar de registrar-hi certes informacions que no resulta freqüent trobar en els colofons dels manuscrits medievals. Dom Yvanyes en concloure la transcripció[7] hi va