Jordi Cervera

Ära puuduta mind


Скачать книгу

e>

      Huulepulk ( Pintallavis ) 1991

      *

      I els llavis apareixen muts i

      vermells.

      És l’hora dels llavis i l’únic rellotge és

      vermell,

      encès com un dibuix insondable,

      fluint de la capsa uniforme del fons

      emparador.

      *

      Jugo amb una gillette i faig

      dibuixos als teus llavis.

      Mossegues fort perquè t’agrada i l’acer

      es fa vermell,

      el vermell es torna acer.

      Rius i plores de ràbia i gust.

      Ja no caldrà que et pintis mai més.

      *

      Ja huuled on tummad ja

      punased.

      See on huulte aeg ja ainus kellgi

      on punane,

      lõkendab nagu läbitungimatu pilt,

      voolab välja kaitsva põhja

      kalgist kapslist.

      *

      Mängin žiletiteraga ja tõmban

      jooni su huultele.

      Hammustad kõvasti, sest sa naudid seda

      ja teras värvub punaseks,

      punane muundub teraseks.

      Naerad ja nutad vihast ja mõnust.

      Eal pole sul vaja enam huuli värvida.

      *

      Ja et puc tocar i tens cos, volum i

      textura.

      No ets ratlla, ets gruix.

      Et recargoles per sortir i canvies de

      color,

      com un camaleó de foc i carmí.

      *

      L’odi és negre, o vermell i de

      vegades no té color i s’amaga.

      Es confon enmig de la desesperació

      tètrica de les ombres que no

      parlen.

      Però surt,

      sempre torna a sortir.

      S’atomitza i es fa agradable.

      Toca’m. Ja no sóc qui era.

      *

      Juba võin sind puudutada, ja sul on ihu, mass

      ja kude.

      Sa pole kõrs, oled paks.

      Sa väänled, et lahti pääseda ja muudad

      värvi

      otsekui veripunane tulekameeleon.

      *

      Vihkamine on must või punane ja vahel

      polegi tal värvust ja ta peidab end ära.

      Ta eksib ära sõnatute varjude

      tusasesse

      kadumisse.

      Ent ta tärkab jälle,

      ta tärkab aina, taas.

      Ta pihustub ja muutub meeldivaks.

      Puuduta mind. Ma pole enam see, kes olin.

      *

      Col·lecciono gots de plàstic usats per

      destil·lar-hi tots els amagatalls de

      la passió.

      Llepo cada nit, amb lentitud callada,

      els rastres vermellosos de les vores

      en un desesperat intent d’apressar un

      bri de l’ànima de qui els va

      utilitzar.

      És un ritus particular,

      una ceremònia privada que té un

      objectiu obscur i rar.

      Vull agafar amb la llengua tota la força

      passional d’uns llavis inflamats de

      carmí.

      Vermell captivador, mossegada cruel.

      Cada dia n’hi ha menys

      i la meva llengua s’esforça en agafar el

      polsim sec

      de les dames que anegen la nit.

      *

      Kogun kasutatud plastiktopse,

      kuhu on sadestunud kire

      kõik pelgupaigad.

      Igal ööl lakun tasa ja aegamööda

      punaseid jälgi servadel,

      meeleheitlikult lootes tabada

      kübekest nende kasutajate

      hingest.

      See on iseäralik kombetalitus,

      eraelutseremoonia,

      mille siht on tume ja haruldane.

      Üritan keelega haarata

      süttinud tulihuulte kogu

      kirejõudu.

      Hurmpunane, julm hammustus.

      Päev-päevalt on seda ikka vähem

      ja mu keelele jääb vaid

      ööd

      trotsivate daamide kuiva puudri maik.

      *

      Deixa’m cobrir-te de vermell viscós,

      de vermell apegalós que camufla els

      estigmes originals de les coses.

      Dos dólars amb cinquanta centaus i no

      m’he mogut mai de casa

      THANK YOU.

      De res!

      I marxo Avinguda de Broadway avall

      sense mirar per a res enrera.

      *

      Las ma katan sind püdelpunasega,

      kleepja punasega, mis varjab ära

      ürgsed häbimärgid.

      Kaks dollarit viiskümmend senti ja ma

      ei liigu kodunt eal.

      THANK YOU.

      Pole tänu väärt!

      Ja kõmbin Broadwayd pidi alla,

      kordagi tagasi vaatamata.

      *

      Els llavis, molsa endolcida on hi

      degoten les passions fetes de carmí

      envellit.

      Moda colpidora que arrossega amb

      inestable freqüència l’estat d’ànim

      més amarg.

      Jo vull capbussar-me als plecs vessats

      de pell humida,

      ofegats de maquillatges artificials.

      Sóc un animal