Herbert George Wells

L'illa del doctor Moreau


Скачать книгу

ction>

      Herbert George Wells

      (1866-1946) Se’l considera el pare de la ciència ficció. Entre les seves novel·les més destacades hi ha La màquina del temps (1895), L’illa del doctor Moreau (1896), L’home invisible (1897) i La guerra dels mons (1898), que li van proporcionar un èxit immediat i un reconeixement perdurable. Va ser nominat quatre vegades al premi Nobel de literatura.

      Albert Pijuan

      (Calafell 1985) Escriptor, dramaturg i traductor. Ha publicat la novel·la El franctirador, l’inclassificable Ramon Llull. Ara i aquí, el llibre de relats Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà i Tsunami (Premi Ciutat de Tarragona de novel·la 2020). Ha publicat i estrenat una quinzena de peces teatrals. Ha traduït autors com Evelyn Waugh, Dalton Trumbo o Robert W. Chambers.

      L’illa del doctor Moreau ès una de les novel·les mès pertorbadores que mai s’hagin escrit. Tal com va escriure Margaret Atwood: «Quan l’has llegit, difícilment pots oblidar-la». Jorge Luis Borges, parlant de les primeres obres de Wells, va dir-ne: «És un mirall que revela la idiosincràcia del lector i ès tambè un mapa del món».

      A l’oceà Pacífic un vaixell s’enfonsa i un dels nàufrags, Edward Prendick, ès rescatat per un petit mercant que està transportant una càrrega d’animals vius —gossos, conills, una llama, una puma— fins a una illa encara sense nom. Per atzar Prendick ès desembarcat també a l’illa, i allà anirà descobrint amb horror els experiments inimaginables que el doctor Moreau està practicant amb animals.

      Wells no va ser un mer pioner de la ciència ficció, sinó un visionari amb una escriptura enormement eficaç que interpel ·la el lector sobre el paper de la ciència i sobre els límits ètics en l’alteració de la natura.

       Quan es compleixen 125 anys de la publicació, el debat transhumanístic torna aquest clàssic a l’actualitat.

       Traducció i introducció d’Albert Pijuan

      L’ILLA DEL DOCTOR MOREAU

      EL FAR

      43

      Amb el suport del Departament de Cultura

illustration

      © 2021 Albert Pijuan, per la traducció i introducció

      Les imatges de portada provenen dels dibuixos

      de Charles Le Brun (1619-1690) per al seu

      Traité du Rapport de la Figure Humaine avec celle des Animaux.

      © 9 Grup Editorial, per l’edició

      Angle Editorial

      c. Mallorca, 314, 1r 2a B

      08037 Barcelona

      T. 93 363 08 23

       www.angleeditorial.com

       [email protected]

      Primera edició: gener de 2021

      ISBN: 978-84-18197-60-4

      Producció de l’ePub: booqlab

      No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la incorporació a un sistema informàtic, ni la transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

      H. G. Wells

      L’ILLA DEL DOCTOR MOREAU

      Traducció i introducció d’Albert Pijuan

illustration

      Taula

       Monkey Gone to Heaven

       L’ILLA DEL DOCTOR MOREAU

       Preàmbul

       I. Al bot del Lady Vain

       II. L’home que no anava enlloc

       III. La cara estranya

       IV. A la regala de la goleta

       V. El desembarcament a l’illa

       VI. Els horribles homes de la barcassa

       VII. La porta tancada

       VIII. Els esgarips de la puma

       IX. La cosa del bosc

       X. Els crits de l’home

       XI. La cacera de l’home

       XII. Els recitadors de la llei

       XIII. Un parlament

       XIV. L’explicació del doctor Moreau

       XV. Sobre les persones bèstia

       XVI. Com les persones bèstia van tastar la sang

       XVII. Una catàstrofe

       XVIII. Trobem Moreau

       XIX. La «nit de festa» de Montgomery

       XX. Tot sol amb les persones bèstia

       XXI. La regressió de les persones bèstia

       XXII. L’home sol

       Monkey Gone to Heaven

      H. G. Wells era amic de Joseph Conrad fins que aquest va començar a publicar El cor de les tenebres per capítols l’any 1899. Wells ja duia penjada la medalla de polemista, per les seves invectives socialistes, per ser predicador i practicant de l’amor lliure en l’Anglaterra victoriana, pels seus constants cos a cos en la premsa per qüestions extraliteràries.