Marco Magrini

Cervell: manual de l'usuari


Скачать книгу

sistema no seria igual d’eficient si no fos per una altra xarxa paral·lela, amb la qual està íntimament intricada: la de les cèl·lules de neuròglia [▸34], que es dedica a nodrir, oxigenar i netejar les neurones i que, sobretot, regula la velocitat extraordinària dels axons —les autopistes neuronals de llarg recorregut [▸24]— i els recobreix amb un greix esblanqueït anomenat mielina, que, per dir-ho curt, amplifica el senyal. [▸37] El còrtex cerebral, que contràriament als nuclis està organitzat en sis estrats jeràrquics, deu la seva eficiència a la gran velocitat dels senyals a grans distàncies. Pensi només que la llargada total de les fibres mielíniques del seu cervell (començant per la matèria blanca que ajunta els dos hemisferis, el cos callós) és estimada aproximadament en cent cinquanta mil quilòmetres. Gairebé quatre vegades la circumferència de la Terra a l’equador.

      Es podria afegir que, en aquesta xarxa de complexitat monstruosa, hi juguen en equip l’hemisferi dret i l’hemisferi esquerre (que regulen les parts oposades del cos), hi juguen en equip els quatre lòbuls i les diverses àrees funcionals del còrtex (que orquestren el pensament i les funcions executives) i també tots els altres components de la màquina cerebral, cadascun d’ells caracteritzat per la quantitat i la qualitat de les neurones que hostatja, cadascuna al seu lloc, amb la seva jerarquia i la seva missió. Dit altrament, la xarxa cerebral està formada per múltiples subxarxes.

      La gran piràmide de Gizeh, La Gioconda, el Rèquiem de Mozart, els descobriments de la gravetat o de l’evolució natural són només alguns exemples de quines meravelles poden produir les neurones quan s’organitzen en la superxarxa de la ment humana.

      Segons algunes estimacions, un ésser humà mascle de pes mitjà està compost per gairebé trenta-set bilions de cèl·lules. És a dir, tant si és una dama esvelta com un jovencell robust, per construir un exemplar humà com vostè s’han de menester un nombre exorbitant de maons biològics. I, de totes maneres, entre aquell garbuix de cèl·lules dels ossos i de la sang, del fetge i de la pell, n’hi ha un grup que se surt de la norma: el de les neurones.

      Els maons del cervell tenen unes propietats sensacionals. Per començar, són elèctricament excitables i, en una intricada xarxa feta de centenars de bilions de connexions, es transmeten impulsos elèctrics i químics a centenars de quilòmetres per hora i en un arc temporal de pocs mil·lisegons.

      Es calcula que en el seu encèfal n’hi ha vuitanta-sis mil milions,3 que l’acompanyen des del naixement fins a la mort: contràriament a totes les altres cèl·lules, la immensa majoria de les neurones sobreviu en tot el transcurs de la seva existència. [▸203] És la transmissió d’informacions electroquímiques a través d’una xarxa intricada de cèl·lules cerebrals allò que li permet, en aquest precís instant, llegir i comprendre. Aquesta xarxa és la que li consent la creació de records, idees, sentiments. I encara moltes més coses.

      El cos central de les neurones, anomenat soma, té dimensions infinitesimals (el més petit té una amplada de 4 microns, 4 milionèsimes de metre) i tanmateix en alguns casos la cèl·lula es pot estendre per molts centímetres, és a dir, desenes de milers de vegades més lluny. Aquests prolongaments a llarga distància s’anomenen axons: cada neurona posseeix solament un axó, que, una mica com si fos un cable de transmissió, transporta la informació fora de la cèl·lula, cap a altres neurones. A la banda exactament oposada hi ha unes altres prolongacions, a una distància més breu, les dendrites: una neurona té múltiples dendrites d’una forma extremadament ramificada que, com si fossin cables receptors, intercepten les informacions i les transporten a dins de la cèl·lula.

      Les neurones poden assumir moltes formes diverses —se’n compten més de dos-cents tipus—, però les divergències més significatives rauen en les funcions que desenvolupen a l’interior de la xarxa cerebral. Les neurones sensitives (anomenades també aferents, que “porten cap a dins”) porten els senyals que entren pels òrgans com els ulls i pels teixits com la pell cap al sistema nerviós central. Les neurones motores (o eferents, que “porten cap a fora”), en canvi, transporten senyals de tipus motor del sistema nerviós central als òrgans perifèrics, fins als dits dels peus, a través de l’espina dorsal. I les interneurones —és a dir, totes les altres— produeixen la meravella de la intel·ligència a través d’una xarxa de connexions monumentalment intricada.

Illustration

      Al cervell de l’Homo sapiens el nombre d’aquestes sinapsis és enorme. La sinapsi està composta pel terminal que transmet, el terminal que rep i l’espai infinitesimal entre tots dos, anomenat espai intersinàptic.

      El llenguatge de les neurones és generat per un seguit de molècules diverses, els neurotransmissors, [▸27] que es posen en marxa quan ho ordena la cèl·lula. L’ordre arriba a través dels potencials d’acció, variacions de pocs mil·lisegons en la tensió elèctrica que travessa la cèl·lula, els quals desencadenen l’alliberament dels neurotransmissors (com la dopamina, la serotonina o la noradrenalina) cap a la cèl·lula receptora. Quan una neurona emet un potencial d’acció, “dispara” i envia un missatge a les neurones receptores que les incita al seu torn a disparar o bé les inhibeix al silenci.

      A aquest sistema informatiu, ja prou complex, s’hi afegeixen les oscil·lacions neuronals, més conegudes com ones cerebrals. Es tracta d’un ritme regular a diverses freqüències (mesurades en hertzs, cicles per segon), que interessa diverses àrees del cervell segons els graus de vigília —des del son profund fins a l’excitació—, descobert als anys vint del segle passat gràcies a les primeres màquines per a l’encefalografia.

Ones Hertzs Associades amb... Exemple
Delta 1-4 Son profund (no-REM) Estat d’inconsciència, cos immobilitzat
Theta 4-7 Son REM, meditació Dormir i somiar que fem un bonic viatge
Alfa 7-12 Tranquil·litat, relaxament Pensar que, per què no?, és el moment d’emprendre un bonic viatge
Beta 12-30 Concentració, esforç intel·lectual Programar dues setmanes d’avions, hotels i lloguers de cotxes
Gamma 30-100 Elevada atenció, ansietat Descobrir que el compte corrent està en números vermells

      La xarxa neuronal disposa d’un sistema paral·lel de comunicació, la sinapsi elèctrica. Respecte de la química, és molt més ràpida, és digital (el senyal només és sí/no), està mancada d’axons a llarga distància i implica només neurones adjacents, tot sovint amb connexions soma-soma. Interessa només els nuclis, o grups de neurones organitzats en vies neuronals especialitzades, com si fossin unes altres tantes orquestres que toquen una partitura diferent. Seguint aquestes vies, les neurones estan connectades per les sinapsis químiques, però també per les elèctriques que coordinen l’activitat de l’orquestra, formada