W. Brinkmann, Bienenstock und-stand in den romanischen Ländern, Hamburg, 1938; Ph. Marchenay, L’homme et l’abeille, París, 19842; Ph. Marchenay, L’homme et l’abeille, París, 19842; Ch. Warnke, Bienenhaltung und Bienenprodukte im Mittelalter in West-und Osteuropa, en curs de publicació.
[37] R. Delort, «Les animaux et l’habillement», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 31 (1985), pp. 673-700.
[38] R. Büll, Das große Buch vom Wachs. Geschichte, Kultur, Technik, 1, Munic, 1977.
[39] G. Carnat, Le fer à cheval à travers l’histoire et l’archéologie. Contribution à l’histoire de la civilisation, París, 1951; Leighton, Transport and Communication, pp. 104-107.
[40] R. Meiggs, Trees and Timber in the Ancient Mediterranean World, Oxford, 1982, 385-386; Bechmann, Arbres, pp. 138-171.
[41] J. M. Marquès, «La senyoria eclesiàstica de St. Sadurní de l’Heurà, fins al 1319», Estudis del Baix Empordà, 3 (1989), ap. 17.
[42] P. Toubert, «Les féodalités méditerrannéenes: un probleme d’histoire comparée», dins Structures féodales et féodalisme dans l’Occident méditerranéen (Xe-XIIIe siècle). Bilan et perspectives de recherches, París, 1980, pp. 7-8; B. Kayser, «Désintegration et intégration des relations agriculture-élevage dans les régions méditerranéenes», Annales de Géographie, 557 (1991), pp. 18-30.
[43] Toubert, Structures, 1, p. 271.
[44] H. Hinz, W. Brückner, A. Reinle i V. Schmidtchen, «Brunnen», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 2, cols. 764-780; D. Alexandre-Bidon, «Archéo-iconographie du puits au Moyen Âge (XIIe-XVIe siècle)», Mélanges de l’École Française de Rome, 104.2 (1992), pp. 519-543.
[45] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 470.
[46] AMM, Pergs. St. Cugat del Vallès, 150.
[47] ACB, Pergs. Benefici Sta. Magdalena, 18, 145 (1180) (ACB, Libri Antiquitatum, I, 957).
[48] ADG, Pergs. Pia Almoina, Borrassà, 135 (1125).
[49] ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 11, ff. 104v-105.
[50] ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 8/1.
[51] F. Bertsch i K. Bertsch, Geschichte unserer Kulturpflanzen, Stuttgart 19492; Th. Roener, A. Scheibe, J. Schmidt i E. Woermann (eds.), Handbuch der Landwirtschaft, Berlín i Hamburg, 1952; W. Rudorf, Zur Geschichte und Geographie alteuropäischer Kulturpflanzen, Berlín, 1969.
[52] Vegeu, per exemple, ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 10, ff. 54v-55 (1304).
[53] R. Legendre, Les céréales, biologie et application, París, 1935. Per a l’època medieval disposem ara de l’exhaustiu treball de Comet, Paysan.
[54] White, Farming, pp. 171-189.
[55] A. Maurizio, Die Nahrungsmittel aus Getreide: ihre botanischen, chemischen und physikalischen Eigenschaften, hygienisches Verhalten, Prüfen und Beurteilen, Berlín, 1917-1919; del mateix, Die Getreidenahrung im Wandel der Zeit, Zuric, 1916.
[56] J. Bastardas, Usatges de Barcelona. El codi a mitjan segle XII. Establiment del text llatí i edició de la versió catalana del manuscrit del segle XIII de l’Arxiu de la Corona de Aragó de Barcelona, Barcelona, 1984, art. 10.
[57] Per a les diferències botàniques i les diverses formes de preparació dels grans de cereal per al consum vegeu L. A. Moritz, Grain-mills and Flour in Classical Antiquity, Nova York, 1958, pp. 145-158; Amouretti, Pain, pp. 113-131 i 133-152; Comet, Paysan, pp. 374-478.
[58] D. Rumm-Kreuter, «Heizquellen, Kochgeschirre, Zubereitungstechniken und Garergebnisse mittelalterlicher Köche», dins I. Bitsch , T. Ehlert i X. von Ertzdorff (eds.), Essen und Trinken in Mittelalter und Neuzeit, Sigmaringen, 1987, pp. 227-244. Per a la llar vegeu R. Violante Simorra, «Características tradicionales, antiguas y evolucionadas, del hogar doméstico popular en Cataluña», Revista de dialectología y tradiciones populares, 6 (1950), pp. 430-495; J.-M. Pesez, «Le foyer de la maison paysanne (XIe-XIVe siècle)», Archéologie médievale, 16 (1986), pp. 65-92.
[59] Maurizio, Nahrungsmittel; F. Ruf, «Die Suppe in der Geschichte der Ernärung», dins J. Bitsch, T. Ehlert i X. von Ertzdorff (eds.), Essen und Trinken, pp. 165-182.
[60] Per al cultiu de la vinya en general i medieval en particular vegeu la clàssica monografía de R. Dion, Histoire de la vigne et du vin en France, des origines aux XIXe siècle, París, 1959. Per a la vitivinicultura a la Catalunya medieval vegeu J. M. Salrach, «La vinya i els viticultors a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana», dins Mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcoholiques als Països Catalans. III Col·loqui d’Història Agraria, Barcelona, 1993, pp. 117-145; A. Riera Melis, «Os doy una parcela de tierra para que plantéis una viña de buenas vides y la cultivéis. El vino en Cataluña, siglos IX-XIII», dins Vino y viñedo en la Europa medieval, Pamplona, 1996, pp. 13-38. Per una aproximació geogràfica vegeu Unwin, Wine, i H. J. de Blij, Wine. A Geographic Appreciation, Totowa i Nova Jersey, 1983.
[61] J. Becker-Dillingen, Handbuch des gesamten Gemüsebaues einschließlich der Gewürz-und Küchenkräuter, Berlín i Hamburg, 1950. Per a l’horticultura medieval vegeu W. Janssen, «Mittelalterliche Gartenkultur. Nahrung und Rekreation», dins B. Herrmann (eds.), Mensch und Umwelt im Mittelalter, Stuttgart, 1987, pp. 224-243.
[62] Bertsch i Bertsch, Geschichte, pp. 156-174.
[63] Etimologías, XVII, 10, 1.
[64] Bertsch i Bertsch, Geschichte, pp. 201-212; R. Delort, «Fibres textiles et plantes tinctorales», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 37 (1990), pp. 838-843.