paraules del poeta: «He donat la meva vida pel difícil guany d’unes poques paraules despullades». Aquesta biografia tracta d’explicar com Lawrence també donà la seua vida pel mateix difícil guany.
Per acabar, hem d’agrair a diverses persones l’ajut generós i amical en l’elaboració d’aquesta biografia. Tots ells ens han obert generosament records i missatges, sensacions i paraules. En primer lloc a la filla de Ferran de Pol i Lawrence, Maria-Elvina, que ha intentat reconstruir records, de vegades, dolorosos; a la família de Ferran de Pol (María José Ferran i Zenon de Pol), als amics Teresa Bertran, Enric Maass i M. Assumpció Ribas, primers lectors d’aquest llibre. També a Teresa Coll, a Maria-Dolors Galofré, a Núria Folch de Sales, a Margarida Tura, a Paquita Terrades, a Josep Salvà, a Àngels Salichs, a Montserrat Fonoll i Montse Mañosa, de l’Arxiu Històric de Sabadell. Un agraïment especial com sempre a la bibliotecària Mercè Cussó i a Quim Mateu; sense tots ells aquest estudi haguera estat difícil d’enllestir.
Finalment, volem fer constar l’agraïment a la Institució de les Lletres Catalanes per acceptar el nostre projecte i concedir-nos un ajut a la nostra investigació i a l’Ajuntament d’Arenys de Mar i al seu alcalde, Miquel Rubirola, que sempre han donat suport a les iniciatives per recordar, estudiar i donar a conèixer l’obra i la vida de Lluís Ferran de Pol i Esyllt Thomas Lawrence.
València/Arenys de Mar, primeries de 2006
I. FILLA DE CYMRU
Esyllt Thomas Lawrence va nàixer a Morriston (Swansea), al sud del País de Gal·les –Cymru, en gal·lès–, el 3 de desembre de 1917, al número 129 del carrer Woodfield, en un moment en què la prosperitat dels anys anteriors a la I Guerra Mundial donà pas en el període d’entreguerres a una intensa depressió en l’agricultura i la indústria britàniques. Swansea, o Abertawe en gal·lès, havia alçat el vol amb la Revolució Industrial i des de la segona dècada de 1700 s’havien construït tota una sèrie de fàbriques al llarg del riu Tawe. En un principi, la indústria es va concentrar en el coure fins a l’extrem que la ciutat serà coneguda amb el nom de Coureòpolis i la vall del Tawe es convertirà en una enorme zona industrial. S’hi van anar construint més ports i un sistema de ferrocarrils que unia les diferents siderúrgies i fàbriques. La població veïna de Morriston, on va nàixer Lawrence, va ser fundada al voltant de 1790 per la família Morris, propietària de Cambrian Works, entre d’altres. Al voltant de 1750 el districte de Swansea era el proveïdor de la meitat del coure que necessitava Gran Bretanya. A mesura que van passar els anys i la industrialització de la zona es féu més gran, les condicions dels treballadors s’hi van fer més dolentes. Els proble mes sanitaris, principalment els referits a l’aigua, van arribar a ser alarmants quan en 1832, 1849 i 1866 van esclatar epidèmies de còlera entre una població que havia passat de 6.000 habitants en 1801 a 17.000 en 1851. El creixement industrial va continuar a un ritme vertiginós, en especial, el relacionat amb el llautó, si bé la crisi va començar a partir de la dècada dels cinquanta del segle XIX.
La mare de Lawrence –Elvina Thomas Lawrence– era de Treorci, al comtat de Mid Glamorgan, i el pare –David Edward Thomas, comerciant de porcellana– de Llanelli, al comtat de Dyfed. Segons Victor John, amic de Lawrence, era una família culta i Esyllt era la més jove dels cinc fills (Betty, Lawrence, Carol i Basil). Per bé que des de les darreries del segle XIX, aquesta zona havia començat a patir un fort procés d’anglicització, la llengua de la família era el gal·lès.
Gal·les és un país de l’Europa occidental situat a ponent de la més gran de les Illes Britàniques. Té una extensió d’uns 20.720 km2. La capital és Caerdydd o Cardiff, al comtat de Glamorgan. Es calcula que compta amb uns tres milions d’habitants, amb una distribució molt desigual. Mentre que a les zones muntanyoses, els altiplans centrals i septentrionals es despoblen prou ràpidament, la conca hullera i els comtats de Glamorgan reuneixen el 75 per cent de la població en un 12 per cent de la superfície total. La població del país va créixer amb l’esclat de la Revolució Industrial. En 1901 hi havia dos milions d’habitants i, gràcies a una forta natalitat i a la immigració d’anglesos i irlandesos cap a les regions industrials meridionals, la xifra va pujar a més de dos milions i mig en 1921. Tanmateix, la crisi econòmica produïda per la davallada de la demanda dels recursos minerals i l’atur va ocasionar la pèrdua de quasi mig milió de persones que van esdevenir emigrants a la recerca de treball i salari. Fou el període de la depressió, entre 1921 i 1939 –temps de la infantesa i adolescència de la petita Esyllt–, que deixà una dramàtica petjada en el poble gal·lès.
Esyllt Thomas Lawrence, al capdavall, va acabar també per deixar Gal-les i esdevenir una exiliada. L’actitud que va mostrar cap al món que l’envoltà des dels primers anys de vida i que perdurarà fins a la mort es va forjar a la llar familiar i, en especial, gràcies a la influència que la mare va exercir-hi. L’orgull per la història i el passat de la terra que els havia vist nàixer i que Elvina va voler inculcar als fills va materialitzar-se en una regla inqüestionable que féu seguir dins la família: parlar gal·lès. De fet, la mateixa Lawrence sempre remarcava que havia estat la mare qui havia imposat el gal·lès a la llar, davant l’aclaparadora presència de l’anglès en el món públic i educatiu d’aquell Gal·les de les primeres dècades del segle XX. «Ja n’hi ha prou d’anglès!», deia sense miraments Elvina als fills, quan tornaven de l’escola.
Un dels textos narratius més populars que recrea la situació política, social i cultural que va viure Lawrence durant la infantesa és la famosa novel·la How Green Was My Valley (1939) de Richard Llewellyn (1907-1983). L’escriptor gal·lès, nascut a St. David, un poble del comtat de Pembrokeshire, es va descriure com «un expatriat gal·lès». Una vegada establert a Amèrica del Nord, va passar alguns anys a l’Argentina amb el propòsit d’escriure sobre els descendents dels colons gal·lesos que s’havien assentat a la Patagònia al segle XVIII. En How Green Was My Valley, Llewellyn relata la vida d’un nen gal·lès atabalat per la divisió lingüística de la comunitat en la qual viu. El protagonista es queixa:
La gramàtica i la sintaxi angleses són difícils, fins i tot per als anglesos, però encara són molt pitjors per a un xicot gal·lès. Aquest parla, llig, escriu i pensa en gal·lès a casa, al carrer i a l’església, de manera que quan llig anglès es veu obligat a traduir; i quan parla anglès, pronuncia les paraules amb dificultat, com si fera servir crosses. Que estúpids són els anglesos que construeixen escoles per als gal·lesos i s’entossudeixen, sota pena de càstig, a què s’hi parle.
El gal·lès ha estat durant segles l’idioma propi de Gal·les. Durant l’ocupació romana, el llatí esdevingué l’idioma del govern, de l’administració civil i militar, del comerç, de l’educació, del treball, de la religió cristiana, dels mercats, de les guarnicions i de les ciutats. La majoria del camperolat, tanmateix, va seguir parlant gal·lès. L’elit nativa esdevingué gradualment bilingüe (llatí-gal·lès) i aquesta situació es va mantenir fins al segle XVII. Si durant el període medieval el gal·lès es presenta com una de les llengües europees més utilitzades tant per a propòsits educatius, legislatius, administratius com literaris, l’any 1536 marca el principi del seu ocàs. En aquest any se signa l’Acta de la Unió que va incorporar Gal·les a Anglaterra i amb aquesta disposició l’anglès va esdevenir-hi la llengua oficial i el gal·lès va desaparèixer com a llengua legal de l’administració. L’Acta de la Unió va decretar que
no person or persons that use the welsh speech or language shall have or enjoy any manner, office or fees within this Realm of England, Wales or other the king’s dominion, upon pain of forfeiting the same office or fees, unless he or they use and exercise the english speech or language.
Aquest decret no va ser forçosament obligatori, però estava en el codi de lleis. L’anglès no es va estendre ràpidament per les àrees rurals ni tampoc en l’administració, en els tribunals de justícia, i altres activitats burocràtiques. En realitat, s’hi va continuar fent ús del gal·lès per desconeixement majoritari de l’anglès.
Isabel I d’Anglaterra va ser partidària de la igualtat i l’acord en la religió, més que no de parlar la mateixa llengua, perquè considerava que eren els