el doncel Joanot de Vallterra», Estudis castellonencs, 8 (1998/99), pp. 181-197; ÍD., «Los Vallterra y la capilla del Salvador: nuevas interpretaciones», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 72 (1996), pp. 179-188; H. BORJA CORTIJO, Història d’Algímia, València, Ajuntament d’Algímia d’Alfara, 2001. ¶ 26 AMV, Manuals de Consells, A-11, f. 12v.
¶ 27 J. SANCHIS SIVERA, La Catedral de Valencia. Guía histórica y artística, València, Imprenta de Francisco Vives Mora, 1909, pp. 308-309, assenyala que en aquesta capella, la primera del rerecor —hui del Rosari—, «en la parte derecha […] está la sepultura de Berenguer de Blanes, gobernador de Valencia, que murió en 1413». En el sepulcre, escut amb la creu dels Blanes i les veneres dels Berenguer en bordura. Una altra llauda sepulcral procedent de la capella dels Blanes es conserva ara al Museu de la Catedral de València. ¶ 28 AMV, Manuals de Consells, A-19, f. 198r. Cfr. E. VIDAL BELTRÁN, Valencia en la época de Juan I, València, Universitat de València, 1974, p. 37. ¶ 29 ARV, Real 31, ff. 133v-134r. Cfr. C. LÓPEZ, op. cit., p. 347.
¶ 30 Sobre els Crespí de Valldaura, vid. V. PONS ALÓS, El señorío de Sumacàrcer en la Baja Edad Media. De mudéjares a moriscos, Xàtiva, 1995. ¶ 31 Documents 44 a 57. ¶ 32 Cfr. M. MADRAMANY Y CALATAYUD, Tratado de la nobleza de Aragón y València comparada con la de Castilla, València, Josef y Tomás de Orga, 1788. Apèndix de documents, doc. IV, pp. VII-X (edició facsímil: València, París-Valencia, 1985). Sobre el tema, vid. també C. GAIER, Armes et combats dans l’univers medieval. II. Brussel·les, 2004; M. KEEN, La caballería, Barcelona, Ariel, 1986, pp. 115-138, 168-191, 265-288; E. DE LEGUINA, Torneos, jineta, rieptos y desafíos, Madrid, Ricardo Fe, 1904, p. 97; M.ª C. QUINTANILLA RASO, Nobleza y caballería en la Edad Medía, Madrid, Arco Libros, 1996, fonamentalment pp. 52-54 i 57-66.
¶ 33 Sobre els Íxer, vid. M.ª J. CASAUS BALLESTER, Archivo ducal de Híjar. Catálogo de los fondos del antiguo ducado de Híjar (1268-1919), Terol, Instituto de Estudios Turolenses/Diputación General de Aragón, 1997. ¶ 34 Cfr. ARV, Reial Cancelleria, 240, f. 14v. Document 2.
¶ 35 ARV, Governació, 2813, Lletres (1483-1486), ff. 426-432. Cfr. M. DE RIQUER, L’arnés del cavaller: armes i armadures catalanes medievals, Barcelona, 1968, pp. 201-202; ÍD., Lletres de batalla, cartells de deseiximents i capítols de passos d’armes, Barcelona, Barcino, 1963-1968, vol. I; V. TEROL I REIG, «La batalla Joan Francesc de Pròixita-don Pero Maça de Liçana. Un episodi cavalleresc en el País Valencià de finals del segle XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXIX, 2003, pp. 413-442. Vid. també ARV, Reial Cancelleria, 306, f. 169 (document 42 d’aquesta edició). ¶ 36 Cfr. S. CARRERES ZACARÉS, Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en València y su antiguo Reino, València, 1925, p. 105. ¶ 37 Cfr. S. CARRERES ZACARÉS (ed.), Libre de memòries de diversos sucesos e fets memorables, e de coses senyalades de la ciutat e regne de València (1308-1644), València, Acción Bibliográfica Valenciana, 1930, vol. II, pp. 752-753.
¶ 38 Cfr. P. CODONYER SÒRIA, Estudiants valencians al Studio Florentino (1473-1494), València, Universitat de València, 2003, pp. 150-152. ¶ 39 Cfr. O. PEREA RODRÍGUEZ, «Los Crespí de Valldaura, poetas y caballeros de València…», p. 119. ¶ 40 Cfr. M. DE RIQUER, Lletres de batalla. Cartells de deseiximents i capítols de passos d’armes, Barcelona, Barcino, 1963, 3 vols.; ÍD., L’Arnés del Cavaller: armes i armadures catalanes medievals, Barcelona, Ariel, 1968; ÍD., Caballeros medievales y sus armas, Madrid, UNED, 1999; ÍD., Caballeros catalanes y valencianos en el Passo Honroso, Barcelona, 1962. ¶ 41 Cfr. G. LLOMPART, «Ideal caballeresco y escuela de esgrima en Mallorca en el siglo XV», Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 1977, pp. 29-30 i 149-161; J. RUBIÓ I BALAGUER, «Curiosidad y caballería», dins Índexs de les obres de Jordi Rubió i Balaguer, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat/ Institut d’Estudis Catalans, 2004, pp. 261-279; vescomte de BÉTERA: «Desafío de D. Pedro Maza de Lizana, señor de Mogente, con D. Juan Francisco de Próxita, conde de Aversa y de Almenara», Revista de Valencia (1 desembre 1881), pp. 1-14; F. C. CASULA, «La rivolta degli Alagón sardi in una serie inedita di Lletres de Batalla del 1472-73», Medioevo. Saggi e Rassegne, 16 (1991), pp. 85-116; J. COSTA I MAS, «Les lletres de batalla i els cartells d’en Joanot Martorell, autor del ‘Tirant lo Blanch’ i senyor de la Vall de Xaló», Revista Fiestas Patronales en honor a Santo Domingo de Guzmán, Xaló, 1987, 2 pp.; J. J. CHINER GIMENO, El viure cavalleresc. Biografia de Joanot Martorell, Alcoi, Marfil, 1993; A. FURIÓ, «Lluís Boïl contra els Vilaragut: un procés a la València del segle XV», Manoll-Quaderns de Sueca I, Sueca, Ajuntament (1979), pp. 11-27; T. MARTÍNEZ ROMERO, «Lletres de batalla dels Vilaragut», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXIX (1993), pp. 71-105; V. TEROL I REIG, «La batalla Joan Francesc de Pròixita-don Pero Maça de Liçana. Un episodi cavalleresc en el País Valencià de finals del s. XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXIX (2003), pp. 413-442; ÍD., «Unes lletres de batalla en temps del Tirant: Joan Francesc de Pròixita contra don Pero Maça de Liçana», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 34 (2003), pp. 143-170. En el pla internacional, vid. Juliet BARKER i Richard BARBER, Tournaments: Jousts, Chilvary and Pageants in the Middle Age, Suffolk, 2000; Juliet R. V. BARKER, The Tournament in England, 1100-1400, Woodbridge, 2003; SOCIÉTÉ DES HISTORIENS MÉDIEVALISTES DE L’ENSEIGNEMENT SUPÉRIEUR PUBLIC, Le combattant au Moyen Age, París, Publications de la Sorbonne, 1995 (2a ed.); La civiltà del torneo (sec. XIIXVII): Giostre e tornei tra medioevo ed età moderna, Roma, Centro Studi Storici NARNI, 1990. ¶ 42 Per la nostra part hem utilitzat també el manuscrit 13.208 de la Biblioteca Nacional de Madrid. Sobre tractats de cavalleria, vid. P. BOHIGAS, Tractats de cavalleria, Barcelona, 1947; L. FRATTALE, «Trattati di cavalleria e norme sul torneo nella Catalogna Medievale», dins: La Civiltà del torneo (sec. XII-XVII)…, pp. 221-230.
¶ 43 Es conserven diverses lletres de batalla entre Joanot Martorell i Gonçalo d’Íxer i de Castro, senyor de la Vall de Xaló i Gata (1444). Joan-Lluís LLUÍS (ed.), Joanot Martorell i Joan de Montpalau. Lletres de batalla, Barcelona, Barcino, 2014. ¶ 44 Cfr. S. CARRERES ZACARÉS, Notes per a la història dels bandos de València, València, Imprenta Hijo de F. Vives Mora, 1930; R. FERRERO MICÓ, «Bandosidades nobiliarias en Valencia durante la época foral», Saitabi, XXXV (1985), pp. 95-110; ÍD., «Pau e tregua en Valencia», Estudios dedicados al profesor