los nous pobladors entre els quals se havien de repartir les terres, horta, plantats, cases y secans que vacaren per la expulsió dels moriscos de la vila de Elda, ab los càrrechs de cens y parts de fruyts conteses en lo acte de capitulació general rebut per mi, notari infrascrit, en calendari de onse dies del mes de dehembre del any pasat mil sis-cents y onse. Y enaprés, per los respectes, motius y causes a sa excelència ben vists, e per a què més comodament puixa obtenir-se lo intent del dit senyor compte, que és que la present vila y condat de Elda se torne a poblar, per ço, millorant la dita població y responcions de les dites terres, cases y heretats que se han repartit y de nou se han de repartir en esta forma:
[I]. Que de las cases de la present vila se fasen tres escales, ço és, bones, mijanes y no tals, y que de les bones se pague de cens perpètuo huyt reals castellans cascun any per cascun casa, y de les mijanes cinch reals, y de les últimes eo roïns a tres reals de cens perpètuo, pagador lo dit cens en los plaços contessos en la dita concòrdia y capitulació general.
II. Íttem, és estada millorada la dita població en favor dels pobladors en lo que ha respecte en les terres y secans de la present vila, y terres de Salinas, que se han repartit y de nou repartiran als nous pobladors de la present vila, en la forma que sols paguen per rahó del delme y part de fruyts la huytena part, ço és, de huyt, hu. Y per a subvenció dels frares del convent de Nostra Senyora dels Àngels de la present vila de Elda, una barcella de forment cascun llaurador, la qual barcella o forment se ha de pagar al dit senyor conde per a què subvinga al dit monestir de frares en part dels setse cafisos de forment que cascun any los dóna de almoyna. Y és declarat que si no colliran o no sembraran, no sien tenguts a pagar la dita barsella de forment, <y> se pague tan solament de les haziendes com huy estan repartides; y no sia major lo número de les barcelles que pagaran per dita rahó en lo esdevenedor, enaixí que, si es dividirà la hazienda, també es dividixca lo dret de dita barsella.
III. Íttem, se millora la dita població en respecte de les oliveres que se han repartit y repartiran en la present vila de Elda en esta forma: que lo dit senyor conde li plau que los dits pobladors no paguen cens algú en dinés de les dites oliveres, si tan solament la setsena part de les oliveres que Nostre Senyor Déu serà servit donar en cascun any perpètuament, ço és, de set barselles, una, et sin etc. E que paguen quatre lliures de oli a dit senyor conde, ab què el prenga en la alcaseria estés; e que lo dit senyor conde haja de donar la almàsera aparellada per a què los vasalls puxen fer lo oli ab ses mules y treball, y que lo remòlt y lo que traurà del remoldre. Y la llenya, resta en facultat dels dits pobladors donar-ne si voldran algun cabàs de llenya per a la caldera, y açò estiga en facultat de dits pobladors.
IIII. Íttem, la dita població està millorada en favor dels pobladors en respecte de les hortes, vinyes, algoleges, figuerals y terres blanques de la present vila, ço és, que lo dit senyor conde los fa remissió de la quarta part del cens que la dita capitulasió general fonch acordat, pactat y concertat pagasen per les dites terres.
V. Íttem, és pactat per lo dit senyor conde y els nous pobladors que tot lo contés en la dita capitulació e concòrdia general, haja de restar y reste en sa forma y valor en quant no·s diga esmenat ab la present addicció, correcció y esmena, e no en més.
VI. Íttem, millora lo senyor conde lo capítol catorsè y ajusta que dins quatre anys no puguen los nous pobladors alienar les terres y casa que els seran establides, si no serà per donació en casament y matrimoni als fills y parents, y per testament entre les persones que·ls plaurà. E pasats los dits quatre anys, puxen alienar les dites sorts a sa voluntat, presehint emperò lisència de sa senyoria o son procurador y bal·le.
VII. Íttem, millora sa excelència el capítol vint-i-quatrè en quant diu que puixca llevar les sorts a les persones dificultoses que causaran escàndil en la present vila o seran negligents en conrear les terres etc.; esmena dit senyor conde que no puixa llevar les dites terres lo dit senyor conde als dits nous pobladors, y als sucessors, si no serà per les causes següents: per crim comès contra lo dit senyor conde a sa casa o les persones de sa família. Íttem, per ser les tals persones inquietes, bregueres y dificultoses, que causen alteració en la present vila. Íttem, si no usaran bé de les dites sorts y dexaran de conrear-les a ús y costum de bons llauradors, tot lo qual se haja de conèixer ab sentència ab coneiximent de causa conforme a furs del present Regne.
VIII. Íttem, és pactat y per sa excelència concordat que si algú o quasevols dels nous pobladors serà executat per deutes, cens, o qualsevol altres que estarà obligat y lo acrehedor los y voldrà ocupar y pendre, que en lo tal cas lo senyor conde, per conservació de ses cases y haziendes, dels tals que puixa pendre’s per a si y en tot effecte llevar-li tota la hazienda al dit tal poblador, y donar-la a coses del dit tal poblador, ab què no se li lleve totalment sinó sols perquè lo crehedor no entre en dites pocessions ni fruyts, com vol sa excelència que la tal hazienda no sia molestada per crèdits ninguns ans estiga franca eo modo que huy se li dóna, e que a la persona que se haja de donar sia a voluntat del tal que se li llevarà la dita hazienda.
Quibus quidem capitulis fuerunt lectis et publicatis voce alta per me, Vincentium Paulum Alfonso, notarium in dicta vila de Elda, in presencia et asistencia totam et partium vicinorum presentis vile, quorum unanimes et concordes, una voces concordarunt et dixerunt que si de quibus omnibus etc.
Actum etc.
Testes Genisius Miralles, vile Montfort, et Petrus Remiro d’Espejo, iuris utriusque doctor, civitatis Alicantis, habitatores, Elda reperti.
226.
1612, octubre, 24. Cortes de Pallars.
Joan Pallars, noble i senyor de la baronia de Cortes de Pallars, atorga la carta pobla de la vila del mateix nom.
Notari, Nicolau Perales.
A. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1736, exped. 161, ff. 4r-18v. Còpia d’aquest any a partir d’una còpia feta el 2 d’octubre de 1618 pel mateix notari Perales i a partir del seu protocol original.
Edicions:
a. Català, J. i P. Pérez, Los moriscos de Cortes y los Pallás. Documentos para su estudio, Cortes de Pallars-València, Ayuntamiento de Cortes-Universitat de València, 2002, pp. 265-270.
TEXT
Die XXIIII mensis octobris anno a Nativitate Domini M DC XII.
In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos dompnus Joannes Pallas, nobilis, dominus villae et baroniae de Cortes, civitatis Valentiae habitator, de presenti in presenti etiam dicta baronia de Cortes existens, ex una; et Jacobus Ximenez, justitia in presenti anno dictae villae et baroniae de Cortes, Vincentius Gaço et Blasius Real, jurati eiusdem villae, Petrus Çornoça, edilis, et Andreas Gomez de Ochando, locumtenens justitiae dictae villae et baroniae, Joannes Moreno, Joannes Guesca, Elifonsus Sanchez, Bartholomeus Lopez, Christhophorus Perez, Joannes Mateo, Petrus de Fuentes, Andreas de Villena, Joannes Pardo, Ludovicus Perez, Joannes Anthonio, Bartholomeus Hernandez, Joannes de Salas, Genesius Villena, Dominicus Pastor, Franciscus Ximenez, Franciscus Montarruvio, Joannes de Leon, Andreas de Roset et Andreas Valles, omnes agricole, in presenti villa de Cortes reperti personaliter, partibus ex altera, scienter et gratis nos, dicte partes, per nos faciliorum inteligencia et dictorum noviter populatorum lecta et publicata quequidem capitula sunt thenoris sequentis:
Població de Cortes.
1. E primerament és estat pactat que, ans de pendre possessió los nous pobladors de les casses y terres que se lis stabliran, se hajen aquells de avassallar prestant al dit senyor lo sagrament y homenatje de fidelitat acostumat en tant quant per furs del present regne lis és concedit, ab tota la jurisdictió així civil com criminal, mer y mixt imperi, ús y exercici de aquella.
2. Ítem, que lo dit senyor haja de nomenar un notari per a scrivà y assessor de la cort del justícia de la present baronia, qui administre justícia francament a les parts en primera in<s>tància sens salari algú, tenint audiència un dia cada semana, conexent y provehint en les causes que davant de aquell se tractaran verbalment e sense escrits, reservant-se lo dit senyor per a si y per a sos successors