dits pobladors puixa derelinquir les casses, terres, heretats o possessions que tendran en lo present loch de Benicalaf y son terme, anant-se’n a viure y habitar a altres parts, villes y lochs del present regne o fora de aquell. Y si algú se’n anirà, ademés de la dita pena de comís del sobredit capítol, encórrega en pena de cinchquanta liures y perdició de fruyts, collites, millores y benefficis que tindran en qualssevols cases, terres o possessions de dit loch o terme de aquell y demés que·ls seran stablides. Y que per a cobrar dita pena, puixa ser executat lo tal vassall per los dits senyors o per los seus o per sos officials, o per qualsevol altre jutge del present regne que los dits senyors o sos procuradors elegiran, així com si per contracte executori, ab sumitio y renuntiatio de propri for, variació de juhí y altres clàusules executòries roborat estigués, obligat lo tal vassall a pagar la dita pena.
V. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que ningun vassall del dit loch dels que ara són y perpètuament seran, no puga vendre cassa, terres, heretats o poscessions a persona alguna sens expressa llisència dels senyors, y ab què lo tal comprador se obligue a venir a habitar en lo present loch y avassallar-se en aquell, y habite en tot effecte, dins dos messos contadors del dia de la compra, ab sa casa y família, en dit loch, so pena de comís de la tal casa, terra, heretat o possessió que li serà venuda, en la qual pena encórreguen encontinent que passen los dos messos, sens interpel·lació ni declaració alguna.
VI. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que tots los dits nous pobladors, vehins, vassalls y habitadors que ara són y perpètuament seran sien obligats a conrrear, cultivar y procurar les dites terres, heretats o poscessions a ús y costum de bon llaurador y pràtica de la terra. Y en cas que no u facen, puguen ser compel·lits per los senyors del dit loch a haver-ho de fer, sots les penes als dits senyors ben vistes. Y si cas fos que dexaran de cultivar, procurar y conrrear les dites terres y heretats per temps de tres anys contínuos, passats aquells, encontinent, sens precehir interpel·lació, declaració ni altra diligència alguna, encórreguen les dites terres, ab los fruyts y augments de aquelles, en pena de comís, y los dits senyors puguen dispondre de aquelles a ses plenes e líberes voluntats, com de cossa pròpria.
VII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors que ara són y per temps seran del dit loch, hajen de coure lo pa en lo forn dels senyors, y fer lo oli dels olivars que tindran en la almàcera dels senyors, pagant los drets que se acostumen, sots pena de xixanta sous per cascuna vegada y de pèrdua del pa. Y que los senyors sien obligats a donar lo forn cohent y la almàcera ab los aparells necessaris, conforme plàtica de la terra.
VIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vasalls, vehins y habitadors del dit loch que ara són y per temps seran, sien tenguts y obligats a escurar, netejar totes les cèquies, braçals de la horta y marjals, y adobar los camins y sendes del terme, y fer tot lo que convinga per a la bona conservació y ús de la aygua de la horta y escorrims de les marjals, conforme plàtica de la terra, netejant y adobant cascú sos enfronts.
VIIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits vassalls, a ses despesses, hajen de conservar, obrar y adobar les cases que·ls seran stablides, és a saber, cada hu sa cassa conforme parexerà ser necessari. Y dexant-ho de fer, puxen los dits senyors manar facen dites obres per lo camí que·ls parexerà ser necessari.
X. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vehins y habitadors que ara són y per temps seran perpètuament en lo present loch, hajen de pagar y paguen per cada cassa y heretats que se establiran a cascun vassall, en cascun acte de establiment, quaranta sous moneda reals de València de cens en les festes de Nadal y sent Joan migerament, ab fadiga y lloïsme y tot altre ple dret enphitheòtich conforme fur de València, come<n>ssant a pagar la primera paga lo dia de Nadal primervinent y la segona paga lo dia de sent Joan aprés següent mil sis-cents y tretze, y així de ahí avant perpètuament.
XI. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vasalls, vehins y habitadors del dit loch que ara són y per tems seran, de tots los fruyts, splets, benefficis y altre qualsevol gènero de emoluments que trauran de les terres y arbres que aquells tindran y possehiran en lo present terme, així natural com industrialment, hajen de partir y partixquen ab los senyors a la sisena part, ço és, pagat delme y primícia, cinch parts per al vassall y una per al senyor.
XII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que a cascuna cassa se li dóna y concedeix una fanecada de terra franca de partició de fruyts, per a què en aquella puxen fer alfals o altre splet per al servici de les cavalcadures de cassa, y no per a altra cossa. Emperò, si vendran alfals o lo que en dita fanecada faran, hajen de pagar la sisena part als senyors, com dels demés.
XIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que la part dels fruyts que los vassalls han de donar als senyors, se haja de donar en esta forma, ço és, lo vi al duell, lo oli en la almàcera, la pansa y figa, seca y feta, en casa del vassall. Y les garroffes y demés fruyts y grans, aprés que estaran posats en tota perfició, los vassalls los hajen de portar a la casa dels senyors de dit loch, sens pagar-los cosa alguna. Y la palla, al tems de la collita, hajen de dexar als senyors sa part en la hera.
XIIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que sempre y quant per causa de comís o per altra qualsevol rahó, lo senyor pendrà la casa, terra y heretats del vassall, haja de ser y sia ab totes les millores, allessions y augments que en dites cases, terres y heretats hi haurà, sens que lo vassall puga traure ni cobrar ni pretendre refayció alguna, per via directa ni indirecta, de les dites millores, accessions y augments, ni per altra causa ni rahó alguna.
XV. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los senyors de dit loch se reserven per a si y als seus, perpètuament, poder-se assumir y evocar lo coneiximent y judicatura de totes e qualssevols causes que·s tractaran davant lo justícia del dit loch, y nomenar jutge o assessor en la coneixença y judicatura de dites causes, així en primera instància com en qualsevol grau de appel·lació.
XVI. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits senyors o sos successors que ara són y per temps seran del dit loch de Benicalaf, segons la occurrència del temps y segons millor convindrà, si·ls parexerà, puguen fer y facen qualssevols pregons, manaments, establiments y ordinacions per a prohibir y manar que·s facen y guarden les cosses que convindran per a la bona administració de la justícia y govern de dit loch, y conservació dels drets del senyor, posant les penes així corporals com pecuniàries que per furs y privilegis del present regne et alias de justícia los serà lícit y permès poder imposar, sens que la dita impossició de penes los vassalls puguen recórrer ni appel·lar sinó davant los dits senyors o del jutge o jutges que nomenaran, <re>servant-se los dits senyors per a si y per a sos successors en dit loch tota la jurisdicció que conforme furs y privilegis del present regne de València tenen y poden y dehuen exercir.
XVII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors del dit loch de Benicalaf que ara són y per temps seran, de ninguna manera ni per ninguna via sien tenguts ni obligats, per rahó de les cases y terres que se’ls stabliran, a pagar censals, deutes, càrrechs ni obligacions algunes que los moriscos que habitaven en dit loch de Benicalaf eren tenguts y obligats a pagar, causats així per la universitat com per moriscos particulars de aquella.
XVIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que als dits nous pobladors tan solament se’ls dóna y concedeix les casa y terres que cascú tindrà en son acte d’establiment, que a cascú en particular se li farà y senyalarà, y no altra cosa alguna. Y que cascun vassall sia obligat a pagar, per rahó de les dites casses y terres que se li stabliran, lo que de justícia se deurà per rahó de la peyta a la vila de Morvedre en cas que de dita peyta se dega, y no en altra manera; aquella, emperò, que·s deurà aprés la expulsió dels moros, ab expressa protestació que per lo present capítol no se entenga que·s lloa y aprova que dita peyta se dega, sinó que·s prove lo cas, per a en cas que·s declaràs diffinitivament que·s deu dita peyta.
XVIIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que per quant lo dret de