imposicions majors excepte la del peix van ser arrendades per Francesc Serra per 36.820 sous i la del peix per Felip Merí per 2.605 sous. D’aquesta forma, amb aquells i altres diners aconseguits per altres vies el consell municipal va pagar no només les despeses relacionades amb els afers bèl·lics, sinó també amb d’altres comunes, com ara les obres en l’església de Santa Maria, les reparacions en el sistema de séquies, el manteniment dels pous d’aigua i del palau de la vila o les remuneracions per les activitats cinegètiques conduïdes a reduir el nombre de pardals i cérvols que hi havia en el terme, que perjudicaven els cultius. En darrer terme, enmig d’aquell context militar, un altre afer va destacar entre les decisions preses pel consell de Castelló: el relatiu a un llarg i intens enfrontament entre dos veïns, el sabater Domingo Dolç i el febridor Guillamó Granyana, per l’ús d’un pati compartit en l’edifici que els dos habitaven. Ni l’estat bèl·lic els desviava l’atenció d’aquella vella i enconada disputa.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1414-1415
El següent llibre de consells conservat consta de 114 folis numerats, dels quals els 78 primers detallen les nombroses reunions i acords que es prengueren en el marc de la institució municipal. Així mateix, els següents 33 folis, del 79 al 111, contenen els albarans de pagament signats pel clavari i, finalment, s’adjunten les ordenacions que la ciutat de Tortosa proporcionà sobre les celebracions que havien realitzat per a l’entrada de Benet XIII. D’altra banda, aquell any l’exercici dels jurats i consellers s’inicià el 26 de maig de 1414 i durà fins al 18 de maig de 1415 i les seues decisions, a diferència d’anys anteriors, estigueren considerablement marcades per la constant i estreta relació entre la vila i el nou monarca, Ferran I, així com amb el papa Benet XIII, que, com és sabut, havia afavorit fortament a Casp les pretensions d’aquell al tron de la Corona d’Aragó.
En concret, el 2 de juliol de 1414 Bernat de Morera, veí de Morella, presentà davant els membres del consell una carta del rei Ferran en la qual els explicava que en els dies posteriors realitzaria la seua entrada en la vila de Morella i els demanava que li feren arribar «tots aquells blats, ordis, civades, palles, fruytes e altres vitualles que atrobarets». El rei es dirigia a Morella per mantindre un encontre amb el papa Benet XIII per tal de tractar temes substancials relatius al cisma i altres projectes compartits com el matrimoni de l’infant Joan amb l’hereva de Nàpols, entre d’altres.3 No obstant això, en un primer moment, el consell municipal considerà que la qüestió de l’abastiment, tot i ser significativa, concernia únicament el govern municipal de Morella. Tanmateix, davant la insistència del monarca els consellers permeteren i impulsaren el flux de queviures i mercaders cap a Morella, per tal de facilitar la tasca d’abastiment del mateix rei i el pontífex. Després d’aquella trobada, el monarca marxà cap a Montblanc per tal de celebrar Corts catalanes, mentre que el papa inicià el seu trajecte cap a la capital del regne de València. De fet, en el seu itinerari el pontífex decidí realitzar una entrada solemne a Castelló, per a la qual es demanà l’aprovació del rei, qui donà instruccions de celebrar un acte amb tots els honors corresponents. Per aquest motiu el consell municipal considerà necessari enviar un representant a Tortosa, per tal d’obtindre les ordenacions del cerimonial que el govern d’aquella ciutat havia establit en ocasió de la visita del papa, les quals es poden trobar al final del llibre. En aquest sentit, tot i que no sabem amb certesa quin dia es produí finalment la solemne cerimònia,4 certament l’acte suposà tot un repte organitzatiu i econòmic per al consell, que hagué de fer front a nombroses despeses econòmiques, comparables o fins i tot superiors a les realitzades per la ciutat de València en l’entrada que s’hi organitzà uns mesos després.5
Així mateix, a finals d’any, el 15 de desembre de 1414, el rei i la reina també van fer una entrada solemne a la vila de Castelló en el seu trajecte cap a la mateixa ciutat de València. Segons detalla aquest llibre del consell, després de preparar i engalanar la vila per a l’arribada de la parella règia, Antoni Pegueroles, lloctinent del justícia, acompanyat per Pere Miró, Nicolau de Reus, Manuel Caixa, Llorenç Bosch, Bartomeu Palàcia i Pere Sanchis isqueren a rebre al monarca portant la bandera reial, per acompanyar-lo al monestir de Sant Agustí, on descansà aquell dia. En tot cas, els preparatius de l’entrada sembla que no foren tan significatius com els del pontífex i, de fet, la visita reial degué ser molt breu, atés que dos dies després, el 17 de desembre, el monarca es trobava ja a Sagunt, la qual cosa no impedí que el consell municipal li oferira com a regal 2.200 sous i 1.100 sous a la reina, així com un parell de paons a cadascun.6
D’altra banda, el mateix monarca exigí en diverses ocasions al llarg d’aquell any importants sumes de diners a la vila de Castelló, que agreujaren considerablement la situació econòmica del consell. En primer lloc, tant el rei com el batle general demanaren insistentment els diners corresponents al donatiu aprovat per a una campanya a Sardenya. De fet, l’asfíxia de les finances començà a ser una realitat tangible a finals d’any i no feu més que incrementar-se a continuació, arran de les sumes demanades per al matrimoni entre el primogènit, l’infant Alfons —futur Alfons el Magnànim—, i la infanta Maria, filla d’Enric III de Castella. El casament es realitzà en maig del 1415 a València i fou solemnitzat pel mateix papa Benet XIII, amb l’assistència de representants municipals de Castelló, que hi anaren per expressa sol·licitud del monarca, com queda reflectit en la present documentació.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1415-1416
Aquest llibre consta de 93 folis numerats entre acords del consell i albarans de pagament del clavari municipal, que s’estenen entre el 31 de maig de 1415 i el 6 de juny de 1416. Seguint la tendència de l’exercici anterior, les peticions econòmiques de la Corona foren un dels principals temes que protagonitzaren les deliberacions del consell. Una de les primeres demandes fou el pagament del maridatge per les esmentades noces de l’infant Alfons i Maria de Castella, per al qual el rei Ferran recordà que en època de Martí l’Humà s’havia atorgat una subvenció per al casament del seu primogènit, Martí el Jove, quan aquest era ja rei de Sicília.7 En relació amb això, a través de les negociacions i els posteriors albarans de pagament podem observar l’increment de l’endeutament del municipi, que per poder satisfer les peticions del monarca acabà augmentant la càrrega impositiva dels veïns de la vila i fins i tot hagué de recórrer a particulars per tal que donaren garanties de la satisfacció de les sumes demanades.
D’una altra banda, després del casament, a finals d’agost de 1415, tant els reis com els infants Alfons i Maria, que viatjaven en una embarcació cap a Catalunya, hagueren de desembarcar en les costes properes a Castelló per problemes en la navegació. De fet, Alfons i Maria feren saber al consell municipal que volien allotjar-se a la vila i fer-ne una entrada. Així, tot i la curta estada dels infants, les autoritats municipals hagueren d’organitzar novament el cerimonial corresponent, amb preparatius semblants als fets per a l’entrada del pontífex i els monarques l’any anterior. En aquest sentit, el consell municipal hagué d’encarregar dos nous palis per a la desfilada dels infants pels principals carrers de la vila, alhora que hagué de sufragar nous regals monetaris per la visita, de 1.100 sous per a l’infant i 550 per a la infanta, els quals, de fet, accedirien al tron poc després a causa de la mort del rei Ferran.
En concret, després que uns mesos abans la reina Elionor haguera escrit als consellers de la vila per tal de tranquil·litzar-los davant els rumors sobre els problemes de salut del monarca, el traspàs es produí finalment a Igualada en abril de 1416. La notícia arribà a Castelló uns dies després i s’organitzaren, consegüentment, unes solemnes exèquies per al monarca, com era habitual entre les viles i les ciutats de la Corona encara que el cos del difunt no estiguera present, emprant per a l’ocasió símbols que representaren la seua mateixa persona física.8
En tot cas, els afers relacionats amb la Corona no foren els únics que centraren les deliberacions del consell. Així, per exemple, l’abastiment de peix ocupà molts dels debats i les negociacions de les autoritats municipals, que intentaren garantir l’aprovisionament del producte arribant a un acord amb els pescadors a canvi d’assegurar-los un determinat preu durant la Quaresma, que era l’època de màxim consum, atesa la prohibició canònica de menjar carn en aquelles dates. Igualment, el consell també regulà l’abastiment de vi, atés que s’havien