Lana Bastašić (Zagreb, 1986) és una escriptora d’origen iugoslau (de cultura sèrbia, nascuda a Croàcia i emigrada a Bòsnia de petita). Ha estudiat filologia anglesa i literatura i té un màster en estudis culturals. Els seus relats s’han inclòs en les principals antologies de l’antiga Iugoslàvia i li han valgut diversos premis: el Zija Dizdarević de Bòsnia (2010 i 2011), el del jurat del festival Carver: Where I’m Calling From de Montenegro (2010), el del festival Zrenjanin de Sèrbia (2010); així com el guardó a la millor obra de teatre bosniana atorgat pel Kamerni Teatar 55 de Sarajevo (2013) i el premi Targa UNESCO de poesia del festival Castello di Duino (2013), de Trieste (Itàlia). Ha publicat relats, contes infantils i poesia. Atrapa la llebre, la seva primera novel·la, ha estat finalista del premi NIN, el més prestigiós de les lletres exiugoslaves. Col·labora en diverses revistes literàries dels Balcans. És cofundadora de l’Escola Bloom i coeditora de la revista Carn de Cap. Ha viscut a Barcelona i Belgrad.
Pau Sanchis Ferrer (la Pobla de Farnals, 1978) és traductor, editor i poeta. Ha estudiat filologia catalana i hispànica i literatura comparada. Ha fet de professor de llengua i literatura a secundària, a la Universitat de Zadar (Croàcia) i a la Universitat Jaume I, de Castelló. Ha traduït poetes, dramaturgs i narradors serbis, croats i italians. Ha publicat sis llibres de poesia i alguns poemes seus han estat traduïts al castellà, el croat i l’italià. Codirigeix Edicions del Buc i escriu sobre literatura a Caràcters i altres revistes. El podeu trobar a pausif.blogspot.com.
Vladimir Arsenić – «Lana Bastašić té una de les veus literàries més autèntiques de l’antiga Iugoslàvia. La seva prosa, centrada temàticament en la recerca de la identitat en una societat posttraumàtica i en transició, aconsegueix connectar amb el lector directament i es caracteritza per dos trets aparentment oposats: una fluïdesa que permet endinsar-s’hi de manera immediata i una complexitat que li donen diverses capes plenes de significat.»
Enver Kazaz – «La narració de Lana Bastašić ens mostra que, després de la caiguda de les utopies, l’única frontera que encara no hem travessat és el nostre propi univers interior, on les peces disseminades del nostre fràgil jo ens poden ajudar a reconstruir la nostra existència esquinçada. Bastašić escriu amb un llenguatge subtil molt difícil de trobar i amb un estil que associem immediatament amb la millor literatura.»
Jasmina Vrbavac – «La confluència dels universos de Lewis Carroll i d’Elena Ferrante en un País de les Meravelles balcanitzat. No hi ha nit més fosca que la que travessen aquestes dues amigues. A mesura que l’Alícia s’endinsa al ventre dels somnis, Atrapa la llebre dibuixa una taca de Rorschach d’una infantesa, una amistat, un amor i un país. Aquesta és la primera novel·la de la nostra literatura que tracta l’amistat femenina en la seva versió no del tot romàntica. Ja tocava, en ple segle XXI, que al nostre panorama literari aparegués una obra com aquesta sobre la relació complicada però fascinant entre dues persones oposades però connectades des del naixement.»
Lidija Nikolić – «Lana Bastašić no necessita recomanacions. La seva obra parla per si mateixa. N’hi ha prou de llegir-la per entendre que fins i tot els nostres escriptors més veterans tenen molt a envejar-li.»
Teofil Pančić, Vreme – «Lana Bastašić podria molt ben ser la gran esperança de la nostra escena literària.»
Polja – «Tot i que escriu sobre relacions interpersonals en una societat postbèl·lica que no entén les noves generacions i que ha perdut els valors, l’autora no jutja mai directament a ningú. No mostra rancor ni ràbia, sinó que deixa al lector llibertat per decidir. La guerra, present com un fet que ha deixat la societat ferida, n’ha remodelat els valors i ha provocat turbulències internes, es descriu sempre a partir de les seves conseqüències, mai de forma explícita.»
Vox Feminae – «Bastašić és una escriptora jove però madura amb un arbre literari amb moltes anelles. No hi ha dubte que se l’ha de considerar una de les principals protagonistes de la nostra escena literària.»
Alla Tatarenko, Letopis Matice Srpske – «Lana Bastašić ha escrit una història de creixement i de recerca de la identitat apassionant i dinàmica. La novel·la tracta d’una generació que durant la guerra dels Balcans dels noranta eren nens i que, en bona part, han marxat a l’estranger buscant una vida millor i, sovint, una nova identitat. La crítica literària ha reconegut de bon principi la importància del tema que tracta, el seu talent narratiu, les perspectives literàries que obre i la forma de plantar cara als tabús. Crnjanski va escriure que potser no som conscients de “l’estimat i talentós fill que habita a l’estranger”, i Bastašić ens demostra que aquest fill talentós, al capdavall, era una filla.»
Uhvati zeca
© 2018, Lana Bastašić
Primera edició: març del 2020
© de la traducció: Pau Sanchis Ferrer, 2020
© de la imatge de la coberta: Tono Cristòfol
© de la imatge-textura del fons de la coberta: Olga / AdobeStock
© de la imatge de les guardes: artbalitskiy / AdobeStock
© de la fotografia de l’autora: Radmila Vankoska
© d’aquesta edició: Edicions del Periscopi SL, 2020
Publicat per Edicions del Periscopi SL
Web: www.periscopi.cat
Facebook: www.facebook.com/Periscopi
Twitter: twitter.com/Ed_Periscopi
Instagram: @edicions_del_periscopi
Edició a càrrec d’Aniol Rafel i Marta Rubirola
Maquetació i disseny interior: Tono Cristòfol
Correcció: Rudolf Ortega, Òscar Lozano i Miquel Saumell Santaeugènia
Disseny de la col·lecció i coberta: Tono Cristòfol
Producció de l’ebook: booqlab.com
ISBN: 978-84-17339-39-5
Tots els drets reservats. Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes per la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant el lloguer o préstec públics.
Per a en Borja
—Us podria contar les meues aventures... a partir