del toc produït per la peça de ferro en forma de pera suspesa en l’interior de la campana.
61. Part interior del temple on es guarden les relíquies i coses sagrades.
62. Peça d’or, d’argent, etc., en què s’exposa el Santíssim Sagrament en la veneració pública.
63. Hora menor del rés eclesiàstic que pertoca recitar-se a migdia.
64. La darrera de les hores menors eclesiàstiques que es diu abans de vespres.
65. El Concili Vaticà II (1962-1965).
66. Em recordà, des d’un primer moment, el toc de fusta a terra, durant determinats balls, per a que la terra no s’adormís, sinó que es mantingués fèrtil.
67. Textualment.
68. “Sufrí crisis de fe a los 50 y me recuperé, pero la más ingenua dio paso a otra más unamuniana” (https://www.lne.es/asturias/2010/07/12/sufri-crisis-fe-50-recupere-ingenua-dio-paso-unamunianan/941378.html), entrevista publicada en “La Nueva España”.
69. Part de la Bíblia que inclou els passatges dels quatre evangelis i dels escrits que es consideren posteriors a la mort del Jesús literari. En els capítols esmentants, el matriarcalisme està present i, a més, podem partir que, fins i tot, persones crítiques amb la versió oficial del cristianisme, com ara, Pepe Rodríguez, admeten la veracitat de l’autor dels Fets dels Apòstols, tot i que els situen en un moment històric lleugerament diferent, però dins del mateix segle, i dels texts, això és, que no foren manipulats posteriorment, ni que es tracta d’una versió falsa.
70. Que tenen formes o característiques semblants a les humanes, no necessàriament només en lo físic.
71. Que no es pot comprendre.
72. Fer canviar de figura, d’aspecte.
73. Considerar com una divinitat (déu o deessa); fer algú o alguna cosa l’objecte d’un culte.
74. Sol considerar-se, sota aquest nom, Edat Mitjana, el període que va des de l’any 476 (amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident), fins a mitjan segle XV (amb la caiguda de Constantinoble, en 1453, històrica capital de l’Imperi Bizantí, nom que rebé lo que havia sigut l’Imperi Romà d’Orient).
75. Dues forces oposades, lo masculí i lo femení, que, al mateix temps, amb la cultura matriarcalista, són complementàries.
76. Els simiots, animals que intervenen en lo relacionat amb els Sants de la Pedra i la seua vinguda a Arles (el Vallespir), estaven en els boscs.
77. De Braga, ciutat, a hores d’ara, del nord de Portugal.
78. A hores d’ara, molts llauradors encara tenen present el curs de la lluna.
79. Fetilles, això és, pràctique, a què s’atribueixen virtuts màgiques. Se les sol qualificar de supersticioses, com podem veure en l’entrada “Fetilla” que hi ha en el DCVB.
80. Encotillar: limitar, reduir.
81. De la comarca pirinenca de la Cerdanya.
82. Conjunt de persones que acompanya i que segueix algú per fer-li homenatge o bé en una cerimònia, en una marxa solemne, etc.
83. Des d’ara emprarem la forma que escriu el P. Miquel Llot de Ribera, en acabar el llibre, “Llibre de la translatio dels sancts Abdon y Sennen”, ja que la n acompanyada d’un símbol com el de l’enye castellana vol dir que es duplica la lletra, en aquest cas, l’ene. Aquesta obra, estigué accessible en Internet (i amb la possibilitat di’imprimir-se) des de mitjan juliol del 2018, gràcies a la Universitat de València, amb què contactí per a que milloràs la qualitat i es publicàs tota l’obra, després d’haver rebut un missatge de Mª José Serrano Serrano, en què m’indicava que estava preparant-se la publicació d’aquesta obra a través de la Universitat de València-Estudi General. Agraesc l’aportació de Mª José Serrano, ja que era u dels llibres que estaven dins del projecte per a fer un estudi de l’evolució de l’enfocament dels Sants de la Pedra des del segle XVI fins al segle XVIII i constituïa una font que podia ser molt interessant per a la recerca. El 22 de gener del 2020 sí que estava accessible, si més no, mitjançant l’entrada “Llibre de la translacio dels sancts Abdon y Sennen”(https://malandia.cat/2019/04/llibre-de-la-translacio-dels-sancts-abdon-y-sennen), publicada en la web “Malandia”.
84. En el text original. Hui.
85. Mitema: element constant i equivalent entre mitologies distintes.
86. Glaçades, gelades.
87. Vall que es troba en el Pirineu català.
88. Muntanya del Pirineu català, de 1112 metres.
89. El terme solstici prové del llatí sol, solis (“sol”) i d’un derivat de “sistere” (“parar-se”) i té a veure amb l’inici de l’estiu i amb el de l’hivern.
90. Informació facilitada en el 2005.
91. “Sembra, sega i trilla del blat a Aielo de Malferit” (http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/08/sembra-sega-i-trilla-del-blat-aielo-de.html), escrit de Rafael