I ens el descriu com si encara fos al país. Com si el cronista encara el tingués a davant. Però, evidentment, tan sols ho puc conjecturar.
Aporta una mica de llum En Carlos Sarthou, que, en parlar dels presoners famosos que van estar reclosos al castell de Xàtiva, escriu: «D’altres autors, sense cap mena de testimoni també fan presoners del castell xativí d’altres personatges com Cèsar Borja, el príncep Carles de Viana, i, sobretot, el monarca francès Francesc I, captiu a Pavia del nostre rei emperador Carles I».272 I continua: «Incendiat l’arxiu de Xàtiva al 1707 per ordre de Felip V, desaparegueren tots els valuosos documents històrics dels segles XIII al XVII, i en altres arxius no veiem corroborada aquesta citació de la detenció del rei francès a Xàtiva. Tampoc en fan esment els nostres cronistes regnícoles, ni els historiadors antics ni moderns; tots el traslladen d’Itàlia a Madrid, en dues ratlles, sense preocupar-se de l’itinerari del seu captiveri».273 Llavors, mira de refer els punts clau d’aquell periple i el que en treu és que va passar per Roses, Barcelona i València, conduït per la flota de les més que repetides galeres. A València va ser traslladat al Palau Reial i l’endemà va visitar la virreina Germana, que s’allotjava al palau de l’arquebisbe.274 I, a la vista de tot plegat, intuïa que «és indubtable que el vencedor Carles volgué que el seu captiu Francesc fos allotjat al castell de Xàtiva, mentre s’estudiaven les condicions d’un tractat de pau».275 En James Bacon, si bé al 1830, vindria a confirmar l’asseveració d’En Sarthou, car subscriu que l’Emperador, assabentat de la captura del rei francès a Pavia, «li assignà per residència la fortalesa de Xàtiva, a València, i després un palau a Madrid».276 I, conformement, ho relata En Prosper Gachard: «Carles Cinquè havia deliberat amb els seus ministres el lloc on seria guarda aquest monarca; s’havia decidit el castell de Xàtiva, situat a nou llegües de València».277 Xàtiva, doncs, per bé que amb una certa timidesa, es va fent present a la documentació, i ens fa conscients que el rei Francesc, potser, més que ser conduït de Gènova a Madrid, com diuen els textos més esporgats, ho devia ser a Xàtiva. O en algun lloc del regne de València, com sembla copsar-se a les Memòries d’En Martin du Bellay, que, tot i descriure que el regi presoner va ser portat de Barcelona a Tarragona i d’aquí a la ciutat de València, en canvi, expressa que, mentre era encara aquí, o en algun lloc de l’entorn, «se li girà al rei una febre vehement al castell de Madrid».278 De la qual cosa n’extrec que «Madrid» és una interpolació de contingut polític per desubicar l’escena de l’empresonament històric i passar-lo al pla llegendari castellà, que s’anirà repetint en documentació diversa, tant escrita com impresa. En aquest sentit, resseguint la correspondència de la germana del rei Francesc, Margarida de Navarra, que es va traslladar a Espanya per visitar-lo, l’Aimé Champollion s’adona de certes irregularitats i escriu: «L’editor de les lletres de Margarida de Navarra fa arribar el rei a Madrid a començament de juny (2n recull, p. 34). Hom veu per aquesta lletra que el 28 de juny Francesc I era encara a València».279 Cosa que no és certa, perquè hi arribaria al 1529 i hi romandria també al llarg del mes de juliol, car en una lletra de Monsieur de la Barre a la duquessa d’Alençon, li exposa com, en un dia no especificat d’aquest darrer mes, «le Roy s’en va a monter à cheval pour aller à vespres à Saint-Geronime»,280 que sembla que és el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a vuit quilòmetres de Gandia. Amb la qual dada veiem que el rei Francesc, més que trobar-se a Toledo o Madrid, com assevera la documentació oficial, continuava dirigint-se cap al sud del regne valencià. Ja he comentat més amunt que el 22 de juliol Francesc es va desplaçar, des de Benissanó cap a alguna altra ciutat. Ara sabem que potser no anava cap a Requena, en direcció a Castella, sinó que devia tornar a València, on novament s’embarcaria, perquè al cap de poc ja el localitzem a Gandia, des d’on, com diu la lletra d’En De la Barre, havia anat a cavall al monestir de Sant Jeroni de Cotalba. La tornada a la capital del Túria es pot deduir d’una lletra dels jurats de València, senyors de les viles de Benaguacil, La Pobla de Vallbona i Paterna, del 17 de juliol, per la qual comuniquen als prohoms de La Pobla que rebran el seu procurador general, En Lluís Jeroni de Vilarrasa, «per aposentar dita bandera per la guarda del senyor rey de França, e axí es nostra voluntat hi us manam que la dita bandera de cent cinquanta homes sia aposentada»281 allà. És a dir, que si el rei Francesc s’encaminava cap a València, com jo conjecturo, podria passar perfectament per La Pobla i, fins i tot –com els noms de les viles que apareixen al document suggereixen–, per Benaguacil i Paterna, que s’hi troben de camí. I d’aquí l’esment a «la guarda del senyor rei de França». El mateix esment que en fa el Llibre d’Antiquitats, quan, un cop desembarcat a València i visitat pel comte d’Oliva Serafí de Centelles, el van portar al Real, «e venien de guarda dos banderes, ab obra de CC hòmens, escopetés i piqués.282 A València s’embarcaria a l’estol imperial i acte seguit sorgiria a Dénia, com exposa el Llibre d’Antiquitats i reconeix la López de Meneses.283 A favor encara d’aquesta conjectura de fer tornar Francesc I a València i embarcar-lo aquí per mar cap al sud del país, vull portar a col·lació un fragment de la «Relació de les Coses de la Germania de la Ciutat e Regne de València», escrita per En Miquel Garcia. Aquest notari que, com hem vist, ja ens havia descrit que el rei francès va ser conduït a Benissanó, on s’estigué alguns dies, acte seguit narrava: «E partí de Beniçanó qu·està prop de Lyria, divendres a vint-i-hu de juliol, e portaren-lo a Castella per lo port de Requena».284 Però, ara, en lloc de fer-lo avançar de Requena cap a Madrid, o de deixar la narració aquí, el notari, sorpresivament, escriu que «de València ixqueren ab ell» molts cavallers.285 Amb la qual cosa, tornem a trobar Francesc a la ciutat del Túria, des d’on devia sortir, efectivament, amb molts cavallers, però no pas cap a Madrid, sinó cap a Xàtiva. Els retocs s’expliquen perquè el text és «una còpia del segle XVIII»,286 l’única conservada, i reescrita, curiosament, després de l’ocupació espanyola de principis d’aquest segle. Tampoc no és gens d’estranyar que no se n’hagi conservat l’original i que, com altres cròniques del XVI reescripturades al XVIII denoti que se «n’ha alterat el sentit», per tal com «els canvis no sempre són innocus» i responen «a vegades a un cert criteri de censura».287 Una censura necessària i vital per reescriure la història d’Espanya i atorgar-li aquells fets i gestes de prestigi que no havia tingut.
No costa gaire d’entendre, per tant, com la deslocalització ha estat un motor constant en la reescripturació dels fets, que s’esdevenien al regne de València, però que, per raons d’estat, calia situar a Madrid. Ho hem vist i revist. I tanmateix, abans he citat el parer d’En Sanuto, per qui, just en les dates que el rei gal arribaria a València, feia sortir Carles de «Toledo» i, contra tot pronòstic, ens assegurava, el 23 de juny, que l’Emperador «venia a València, cosa que molt complau al Legat [Apostòlic que s’havia de trobar amb ell], perquè així no hauria de navegar tant per mar».288 En resolució: si l’Emperador va sortir de Castella per venir a rebre Francesc