I així, llegim: «Però Francesc, menat a rems i amb vents pacífics a Espanya, fou rebut a Barcelona amb aparat reial, i llavors costejant sorgí a Alcántara, que és port de València, a fi que, escurçant la via per terra, anés a trobar l’Emperador, el qual era aleshores a Toledo».347
Però, tant En Vallès com En Giovio, a més a més, hi afegeixen tot seguit un paràgraf d’un interès excepcional, perquè ens ajuden a emmarcar l’acció de l’arribada i estada del rei Francesc amb total claredat. Ambdós cronistes diuen, si fa no fa, el mateix, per la qual cosa, només abstractaré el que relata En Vallès. Aquest, si bé ens advera que Carles I, «llavors tenia l’estiu a Toledo», com dient que era a Castella on hi havia la Cort, al moment comenta que era, justament, «a Toledo, ciutat la més mediterrània de totes les que hi ha a Espanya».348 Amb la qual asseveració, si podem llegir per sobre del retoc, ara som conscients que l’Emperador era molt a prop d’Alacant, en una altra ciutat, amb la Cort, vers l’interior. Raó per la qual En Gonzalo de Illescas, puntualitzaria uns anys més endavant, que «prengué el Rei [Francesc] port a Alacant, perquè era més a prop de Toledo, on a la saó hi havia la cort de l’Emperador».349 La dada que ens forneix l’Illescas no és certa, puix que si l’Emperador hagués volgut dur Francesc fins a Toledo, l’hi hauria fet portar directament des de Benissanó, com ja suggereixen alguns cronistes. O des de Bunyol, com ho exposa alguna altra font. I no li hauria calgut embarcar-lo fins a Alacant i d’aquí a Toledo, travessant mitja península a peu, perquè de Bunyol a Toledo hi ha gairebé la meitat de quilòmetres que des de València via Alacant. En canvi, si sabem que l’Emperador i la cort eren al regne de València, Xàtiva és molt més a prop d’Alacant que de Toledo i també és a l’interior del país. I Alacant sí que podia ser considerada «la més mediterrània de totes les ciutats d’Espanya». Llavors, sí que tindria sentit que, més que quedar-se a València, al castell del governador Cabanyelles, el conduïssin amb les galeres imperials a Alacant. I, a més a més, Xàtiva és la fortalesa i presó de prínceps per excel·lència que els reis catalans tenien al regne de València.
Segons En Vallès, a Alacant «el Rei Francesc, havent pres mal averany i pèssim senyal, s’hi estigué en gran perill de perdre la vida, perquè, quan els soldats, que havien vingut en guarda de les galeres, demanaren la paga promesa, i posats en armes i amotinats amb les piques contràries anaven tots a cercar En Lanoy; tirat en aquell bullici un gros arcabús, anà la pilota a ferir en una petita columna de marbre de la finestra on el Rei s’estava arrepenjat d’esquena».350 És a dir: que no només En Lanoy va desembarcar a Alacant, sinó que hi va portar el rei presoner, que es va hostatjar en una casa o palau. L’edifici tenia una finestra columnada de marbre que el va salvar d’una arcabussada, disparada per un soldat amotinant contra el virrei, que tenia, per aquells atzars de la vida, Francesc I al costat.351 La revolta de la soldadesca l’explica també l’Illescas, tant a l’edició del 1606352 com a la del 1652.353 I, encara al segle XVIII la recull En Pierre de Bourdielle, pel qual «en el desembarcament del rei [Francesc], que fou a Alacant, prop de València, els soldats que hi havia de l’armament de les galeres que havien conduït el rei […] s’amotinarien a causa de les pagues exigides, i feren una tal sedició, que a Dom Carles de Lanoy li fou tirada una arcabussada, que esclatà a la cambra del Rei, al seu costat, a la finestra».354 El relat de la soldadesca revoltant-se contra el virrei a Alacant i posant en perill la vida del rei Francesc no és anecdòtic i el recullen tants cronistes, que seria fatigós ara i aquí reproduir-los tots. Però em sembla necessari recordar-ho perquè tinguem ben present que Francesc I va ser conduït per mar a Alacant. En Bourdielle exposa que aquí el virrei va haver de fugir a corre-cuita, «per la porta de darrere, de jardí en jardí, de muralla en muralla, de canal en canal, i fugí tant com pogué».355 Llavors, un cop pagats els diners que es devien als soldats, la revolta es va aplacar, també, sobretot, «amb la majestat i la bella gràcia del Rei [francès, que] serví força a l’apaivagament».356 Arran d’un article que jo mateix vaig publicar sobre la presó del rei de França, on exposava que aquest monarca havia estat tancat també a Alacant,357 l’amic i investigador atzenetí Rafel Mompó em comenta que el que exposa En Bourdielle té molt de sentit. Per ell, a Alacant, al costat mateix de la platja de l’Albufera, hi ha un tram de terra conegut com l’Albufereta, que «avui és terra eixuta amb moltes construccions que l’envolten, però temps enrere havia de ser ben diferent. Allà hi havia l’Horta d’Alacant i encara avui és tota plena de torres (se les coneix així), que no són altra cosa que cases senyorials». I continua: «Era una zona força ben irrigada des d’antic i –el que és més important– recentment s’ha descobert tot un sistema hidràulic d’època romana, si més no. Cobra sentit aleshores aquest comentari que transcrius al teu treball de la crònica de Pierre de Bourdielle: “Per la porta de darrere, de jardí en jardí, de muralla en muralla, de canal en canal, i fugí tant com pogué”. Efectivament, tota aquella zona havia d’estar murada, en-jardinada/hortada i ben canalitzada. I avui esborrada».358
Com podem observar, tot passa a Alacant. Ni rastre de Castella ni de Toledo –la més mediterrània de totes les ciutats d’Espanya– ni, per descomptat, cap traça de Madrid. Ara bé: com que l’evidència de l’estada del rei Francesc a Alacant desmuntava tota la invenció de la seva presó a Madrid, En Francisco de Aleson assevera que la vida de Francesc I va córrer gran risc no pas a Alacant, sinó «a Tortosa, on estigueren a punt de matar-lo els Soldats Espanyols de la seva Guarda, per venjar-se d’En Lanoy que no volia pagar-los mai».359
Amb tot, si descomptem aquesta diguem-ne petita irregularitat, però que alhora indica que, d’alguna o altra manera, el rei pres va passar per Tortosa, la reincidència a l’hora d’explicar el mateix fet per part d’autors diversos, en èpoques diferents, em fa suposar que som davant d’una certesa històrica: que el rei de França va ser conduït per mar a Alacant amb l’armada d’En Lanoy i que aquí es va deslliurar de la mort per molt poc, en tocar una arcabussada, llançada contra el virrei per la revoltada soldadesca, al costat de la finestra on es trobava el monarca. El fet que Francesc I ajudés a calmar els ànims dels soldats amotinats ens indica que tornem a ser davant de detalls històrics coneguts públicament i públicament valorats. Llavors, s’imposa cada vegada més una veritat innegable: si l’estol imperial era a Alacant, és que Francesc I també. Ho hem anat veient per mitjà de tota mena de cronistes. En Pardo Molero també creia que, després de desembarcar el rei gal, «l’armada romangué a la costa valenciana fins a primers d’agost, primer a València i després a Alacant».360 I ara, finalment i excepcionalment, disposem també d’un document inèdit exhumat per ell mateix. En ressenyar-lo, exposa que, «segons la provisió del 26 de juliol [del 1525] signada pel vicecanceller i dirigida al governador d’Oriola, “la sobredita Cesària Majestat ha manat, pel que pertoca al seu reial servei i bé del seu exèrcit reial, que la companyia d’En Nofre de Mont vagi a Llombardia en les galeres que són a Alacant”».361
Tot plegat donaria ara molt de sentit al fet que, acceptada l’estada del rei de França