s. n. (2 de setembre de 1649).
69. Sobre la tomba de Minguella, Agustí Duran i Sanpere, «L’església de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona», Analecta Sacra Tarraconensia, 34 (1961), pp. 141-196, esp. 195. Per a la seva proposta, vegeu AHPB, Miquel Mora, Plec d’actes de consells de diverses confraries, 1636-1644, s. n. (25 de desembre de 1659). Un altre exemple d’assaonador ric era el ja esmentat Jaume Noguers, l’inventari del qual, de l’any 1654, incloïa, a més d’un notable patrimoni, tres dipòsits a la taula de canvi de la ciutat per valor de 470, 378 i 476 lliures, respectivament; dues peces de terra a Vilafranca del Penedès, i set censals de persones de fora de Barcelona que pujaven a 820 lliures i li proporcionaven una renda anual d’unes quaranta lliures. Vegeu AHPB, Jaume Vila, Plec d’inventaris solts, 1636-1661, s. n. (1 de març de 1654).
70. AHPB, Antic Servat major, Inventaria et encantus, 1630-1636, ff. 223r-224r (26 d’abril de 1631), i AHPB, Josep Quatrecases Sala, Llibre tercer d’inventaris i encants, 1662-1664, s. n. (24 de novembre de 1663). No deixa de ser interessant el fet que Josep Comalada fos un germà del Pere Pau Comalada amb fama de ric esmentat anteriorment. Sobre Campins i Pintor, AHPB, Jaume Rondó, Llibre d’inventaris, 1651-1656, ff. 11r-21v (3 de juny de 1650), i AHPB, Vicenç Gavarró major, Llibre d’inventaris i encants, 1659-1668, s. n. (15 de setembre de 1664). Campins era propietari d’una casa prop de la plaça de l’Oli, però s’estimava més de viure en un habitatge de lloguer —de tretze habitacions— dels voltants, al carrer Basea.
71. AHPB, Joan Salines, Decimum septimum manuale sive protocollum, 28 de desembre de 1644 a 22 de desembre de 1645 (26 de setembre de 1645); AHPB, Miquel Mora, Plec d’actes de consells de diverses confraries de Barcelona, 1636-1644; AHPB, Vicenç Gavarró major, Consells de la confraria dels assaonadors de Barcelona, 1660-1664. No cal fer gaire cabal del fet que Parets no fos elegit «tatxador» o assessor fiscal de la corporació en una reunió del 26 de març de 1661 (ressenyada a l’esmentat manual de Gavarró); això pot haver estat simplement un senyal de la preocupació dels seus col·legues per la seva salut, atès que va morir uns pocs mesos després.
72. I, 106r. Per a l’actuació de Feliu al Consell de Cent des de novembre de 1632 fins a la seva mort, l’any següent, vegeu AHCB, II-142, Deliberacions, f. 4r, i II-143, f. 4v. Per a l’inventari i subhasta dels seus béns, vegeu AHPB, Pere Pau Vives, Inventaris i encants, 1626-1638, ff. 195r-205r (28 de juny de 1633). Miquel Parets va adquirir una «cayxa» per valor de quinze sous. Sobre la qüestió de la casa familiar de Parets, vegeu l’apartat següent.
73. El testament de Pintor, datat el 24 d’abril de 1651, és a AHPB, Pere Pau Vives, Octavus liber testamentorum, codicillorum et aliarum ultimarum voluntatuum, 1632-1667, ff. 76r-78r; va ser obert el 20 d’agost de 1661, un mes després de la mort de Parets. Sobre els capítols matrimonials i l’inventari, vegeu, respectivament, AHPB, Josep Galcem, Manual de capítols matrimonials, 1627-1650, núm. 56 (11 de novembre de 1634), i AHPB, Vicenç Gavarró, Llibre d’inventaris i encants, 1659-1668, s. n. (15 de setembre de 1664). Els altres documents han estat citats anteriorment. Pintor va ser habilitat al Consell de Cent, a la bossa del sisè conseller i en altres oficis menors el 1653-1654, segons AHCB, C-VIII, Insaculacions, vol. II (1653-1699), ff. 14r, 20v, i s. n., i vol. III (1654), f. 416r. Per al seu ingrés al Consell de Cent, vegeu AHCB, II-168, Deliberacions, f. 5r.
74. AHCB, C-VIII, Insaculacions, vol. 1 (1626-1651), f. 388r (29 de novembre de 1642); AHCB, II-168, Deliberacions, f. 15r. Denís va ser insaculat al Consell de Cent el 1656 (AHCB, C-VIII, Insaculacions, vol. 2 [1653-1699], s. n. i 617r), i va resultar extret els anys 1660 i 1664 (AHCB, II-170, Deliberacions, f. 5r, i II-174, f. 5r). Sobre la seva participació en la corporació gremial, vegeu els protocols notarials citats anteriorment. La seva declaració davant els monjos de Santa Mònica es troba a ACA, Monacals, Hisenda, vol. 648, Informacions d’aspirants al convent de Santa Mònica, 1622-1667, núm. 47 (17 de maig de 1664). Els altres dos testimonis foren Jaume Montfages, esmentat anteriorment, i Miquel Carmini (o Cormini), un courer nascut el 1612.
75. Per citar-ne un exemple entre tants: Pere Bori va ser testimoni en la venda d’un obrador d’assaonador del carrer dels Ventres que pertanyia al blanquer Jeroni Planes sènior, el qual havia fet testament amb el notari oficial de la corporació, Miquel Mora; vegeu AHCB, Notarial, XIII.17, Plec miscel·lani, 1602-1685, papers no catalogats de Miquel Mora (24 de març de 1647). Els tres marmessors que supervisaren l’inventari post mortem de Planes i l’encant subsegüent l’any 1649 eren l’assaonador Jaume Noguers, pare de Maria Noguers, que era la padrina d’un dels fills de Parets; Gaspar Minguella, esmentat anteriorment, i la seva muller Matrona. Vegeu AHPB, Miquel Mora, Plec d’inventaris solts i encants, 1629-1656, s. n. (28 de maig de 1649).
76. Claire Dolan, «The Artisans of Aix-en-Provence in the 16th Century: A Micro-Analysis of Social Relationships», dins Philip Benedict (ed.), Cities and Social Change in Early Modern France, Londres, 1989, pp. 181-194.
77. La història de la casa es pot reconstruir gràcies a l’afortunada supervivència d’un seguit de documents a ACA, Monacals, Hisenda, vol. 3797. Aquests papers van ser aplegats arran de la venda de la finca, l’any 1670, al convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep per part del convent agustinià de Santa Mònica, el qual l’havia rebuda en qualitat de dotació de l’ingrés a l’orde de Gabriel, fill de Parets, l’any 1664. En aquesta transacció s’esmenta una cinquantena de persones i institucions, cosa que ens dóna una idea de la complexitat dels drets acumulats en successives transaccions per aquesta modesta propietat. Un interessant estudi sobre el mercat immobiliari coetani en altres indrets és el de Frank E. Brown, «Continuity and Change in the Urban House: Developments in Domestic Space Organization in Seventeenth-Century London», Comparative Studies in Society and History, 28, núm. 3 (1986), pp. 558-590.
78. AHCB, C-XVI, Guerra, vol. 6, «Llibre de Cinquantena», f. 60r; AHPB, Josep Ferrer, Llibre d’inventaris i encants, 1649-1682, s. n. (7 de juliol de 1661). La «volta» encara hi és, com també algunes altres dels carrers dels voltants: vestigis característics del barri abans de la seva extensa remodelació de començament del segle XVIII. Coromines era el nom d’un distingit jurista que vivia davant del monestir de Santa Caterina al segle XVI, segons Víctor Balaguer, Las calles de Barcelona, 2 vols., Barcelona, 1866, vol. I, p. 282.
79. El millor estudi és el de Gaietà Barraquer, Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, 2 vols., Barcelona, 1906, vol. II, pp. 7-51.
80. Iglésies, El fogatge de 1497, op. cit., p. 133; AHCB, XIX-15, Fogatges, illa 207.
81. AHPB, Francesc Pla, Llibre primer de testaments, 1618-1631, ff. 174v-176v (3 d’agost de 1630), i Llibre segon d’inventaris i encants, 1629-1632, ff. 115r-117v (10 d’octubre de 1630). Aquesta coincidència no ens hauria de sorprendre. Per a una introducció a les estratègies familiars de l’època pel que fa a la concentració residencial, vegeu Linda L. Greenow, «Microgeographic Analysis as an Index to Family Structure and Networks», Journal of Family History, 10 (1985), pp. 272-283.