Problemes de gènere. Judith Butler

paròdiques basades en una teoria performativa dels actes de gènere que són disruptives amb les categories de cos, sexe, gènere i sexualitat, i en provoquen la proliferació i la ressignificació subversiva més enllà del marc binari.

      Sembla que tots els textos tenen més fonts de les que poden reconstruir en els seus propis termes. Són fonts que defineixen i informen el llenguatge mateix del text de tal manera que caldria desembullar exhaustivament el text mateix per entendre-les, i evidentment no hi hauria cap garantia que s’acabés de desembullar mai. Tot i que per començar aquest prefaci he explicat una història d’infantesa, és una faula irreductible als fets. De fet, l’objectiu més general aquí és detectar com les faules sobre el gènere estableixen i fan circular noms inadequats dels fets naturals. Està clar que és impossible recuperar els orígens d’aquests assajos, localitzar els diversos moments que han fet possible aquest text. Els textos s’han reunit per facilitar la convergència política del feminisme, les perspectives gais i lesbianes sobre el gènere, i la teoria postestructuralista. La filosofia és el mecanisme disciplinari predominant que mobilitza actualment aquesta autora-subjecte, tot i que rarament, si és que es dona el cas, apareix separada d’altres discursos. La recerca pretén reforçar aquestes posicions sobre els límits crítics de la vida disciplinària. L’objectiu no és continuar sent marginal, sinó participar en la xarxa o en les zones marginals que sorgeixin d’altres centres disciplinaris i que, conjuntament, constituïm un desplaçament múltiple d’aquestes autoritats. La complexitat del gènere requereix un conjunt de discursos interdisciplinaris i postdisciplinaris per poder resistir-se a la domesticació dels estudis de gènere o dels estudis feministes dins l’acadèmia i radicalitzar la idea de crítica feminista.

      S’ha pogut escriure aquest text gràcies a unes quantes formes de suport institucional i individual. L’American Council of Learned Societies va atorgar una beca de recerca per a doctorats recents el semestre de tardor de 1987, i l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton va oferir una beca de recerca, allotjament i converses provocadores durant l’any acadèmic 1987-88. La beca de recerca de la Universitat George Washington també va donar suport a la meva recerca durant els estius de 1987 i 1988. Joan W. Scott ha estat una crítica incisiva i valuosíssima durant diferents fases del manuscrit. El seu compromís amb el repensament crític dels termes pressuposicionals de la política feminista m’ha suposat un repte i una inspiració. El «Seminari sobre gènere» organitzat a l’Institut d’Estudis Avançats i dirigit per Joan Scott m’ha ajudat a aclarir i elaborar les idees gràcies a les divisions importants i provocadores en el nostre pensament col·lectiu. Per tant, dono les gràcies a Lila Abu-Lughod, Yasmine Ergas, Donna Haraway, Evelyn Fox Keller, Dorinne Kondo, Rayna Rapp, Carroll Smith-Rosenberg i Louise Tilly. Els estudiants del meu seminari «Gènere, identitat i desig», ofert a la Universitat Wesleyan i a Yale el 1985 i el 1986, respectivament, van ser imprescindibles perquè estaven molt disposats a imaginar mons amb altres gèneres. També agraeixo la varietat de respostes crítiques que he rebut en presentacions de parts d’aquest treball al Princeton Women’s Studies Colloquium, el Humanities Center a la Universitat Johns Hopkins, la Universitat de Notre Dame, la Universitat de Kansas, l’Amherst College, i la Facultat de Medicina de la Universitat Yale. També compten amb el meu reconeixement Linda Singer i el seu radicalisme persistent valuosíssim; Sandra Bartky, per la feina i les oportunes paraules de suport; Linda Nicholson, pels consells editorials i crítics, i Linda Anderson, per les intuïcions polítiques agudes. També dono les gràcies als següents individus, amics i col·legues, que han anat formant el meu pensament i hi han fet costat: Eloise Moore Aggar, Inés Azar, Peter Caws, Nancy F. Cott, Kathy Natanson, Lois Natanson, Maurice Natanson, Stacy Pies, Josh Shapiro, Margaret Soltan, Robert V. Stone, Richard Vann i Eszti Votaw. Dono les gràcies a Sandra Schmidt per la gran feina en ajudar-me a preparar aquest manuscrit, i a Meg Gilbert per l’ajuda. També dono les gràcies a Maureen MacGrogan per encoratjar aquest projecte i d’altres amb el seu humor, la seva paciència i el seu bon guiatge editorial.

      Igual que anteriorment, dono les gràcies a Wendy Owen per la seva imaginació incansable, la crítica entusiasta i la provocació de la seva feina.