Don Nadal. Ítem,[151] per ordinació de don Visitador e dels Pares Antichs de aquesta casa trametí per don Nadal, qui és estat en Escala Dei certs anys hoste; trametí-hi Johan Fababuix ab un mul de Casa. Feren de messió de XXV del mes pasat fins huy V de dehembre XXVIII sous III. Ítem, paguí al dit Johan per X dies fahenés que estigué en anar e venir de loguer XX. Suma: XXXXVIII sous II [diners].
[1456, gener 23]
||319 Scala Dei. Ítem, huy a XXIII de jener pos en data com, segons un compte que yo trametí a don prior de Scala Dei ab Johan Fabafuix a la fi del noembre proppassat, quant lo trametí per menar don Nadal li paguí per lo dit don Nadal la penssió de dos anys e V mesos que no l’havia pagat, que són XXVIIIIº lliures. Aximateix li paguí per la penssió de frare Francesch de un any e VIIIIº mesos que no l’havia pagat, car don Gomiç vingué ací en lo juliol proppassat, e de llavores ençà cessà la penssió per lo dit frare Francesch, XXI lliura. Suma tot: Im sous.
6. INCEPI ET PERFECI ISTUM COLLECTANUM
6.1 Nota introductòria
En el procés d’edició del text que hi ha a continuació, els editors s’han servit dels criteris següents:
1. S’hi ha mantingut l’ortografia original del manuscrit, raó per la qual els diftongs æ i œ, es transcriuen com a e. El grup ti s’escriu com a ci, tal com feien els copistes de la baixa edat mitjana. S’hi ha regulat l’ús de la u i la v, així com de la i i de la j. Les reduplicacions inicials d’algunes lletres, com ara f i r, es transcriuen amb una sola lletra.
2. Pel que fa a la puntuació del text, s’hi ha optat per emprar la utilitzada per l’edició del Breviarium Cartusiense de 1879.[152] La discordança respecte a altres edicions dels mateixos textos es deu a la forma que els monjos cartoixans llegeixen els textos incorporats en el Collectanus. Per consegüent, semblava oportú restituir, tant com es pogués, la presentació que del Breviarium proporciona l’orde de sant Bru; així s’invita el lector actual a escoltar, com a mínim mentalment, la remor de la salmòdia. De la mateixa manera, s’ha procedit amb l’escriptura en majúscules (litteræ notabiliores) d’alguns noms.
3. En l’aparat crític es proporciona informació bibliogràfica relativa a les edicions dels textos en el Corpus orationum del Corpus christianorum;[153] en el Repertorium Hymnologicum de Chevalier,[154] i en el Corpus antiphonalium officii.[155]
Quan la procedència dels textos és bíblica, els acompanya entre claudàtors l’abreviatura[156] del llibre a què pertanyen, així com els números indicatius del capítol i del versicle. Per a la seua identificació, s’ha usat l’edició de la Bíblia Vulgata Llatina;[157] això no obstant, s’hi han emprat, a més, les edicions de la Deutsche Bibelgesellschaft,[158] i la del Nou Testament trilingüe de José M.ª Bover i José O’Callaghan,[159] per localitzar algunes variants textuals transmeses pels vells manuscrits medievals. També hi han resultat de gran ajuda les Novæ Concordantiæ bibliorum sacrorum iuxta vulgatam versionem.[160]
La transcripció de les antífones (A), els versicles (V) i els responsoris (R), respecta el text i l’extensió escrupolosament. A vegades, Nadal Yvanyes només en va copiar una part o es va limitar a escriure’n la primera paraula, confiant que ell mateix, o qualsevol lector, sabria repetir de memòria la seqüència textual completa. En tots dos casos s’ha incorporat al final la font textual de què procedeix. El Psalterium transcrit en el manuscrit copia in extenso el tenor complet dels cent cinquanta psalms, excepte en aquelles ocasions en què ja hi havia estat incorporat amb antelació i, en aquest cas, només n’esmenta el primer vers, verbi gracia en l’apartat dedicat als Psalmi pœnitentiales. S’hi incorpora, també en aquesta ocasió, tota la informació relativa a la identificació completa del passatge editat.
N.B. Nadal Yvanyes hi va utilitzar amb gran profusió una abreviatura consistent en una P amb una titlla superposada, semblat a una i petita, on el Breviarium Cartusiense escriu la R inicial de Responsorium; la resolució d’aquest compendi resulta complexa, raó per la qual s’ha mantingut en l’edició del text. En realitat, es tracta d’un fragment, una divisió, del versicle corresponent, si entenem que la P devia ser la inicial de la paraula partitio abreujada per truncament o suspensió. Només s’hi ha substituït per una † en els invitatoris, seguint l’edició de Breviarium cartusiense esmentada. En tots els casos, sembla proposar la lectura íntegra o parcial del text corresponent.
[1] Cf. València. Biblioteca Valenciana. Arxiu, Expedient 15/99 (expedient núm. 22/00), i, més concretament, l’informe de la Sra. Francisca Aleixandre Tena, cap del Servei del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Direcció General del Llibre i Coordinació Bibliotecària, de 9 de març del 2000.
[2] Cf. BEER, 1970, pp. 123-124. Resulta interessant, pel que fa a això, l’inventari de béns elaborat el 3 de setembre de 1835, estant presents el senyor Joaquín Sebastián, alcalde d’Altura, i dom Teodoro Ruiz, prior del monestir de Valldecrist. Vid.València. Arxiu del Regne de València, Clero, sign. 4182, on es recullen notícies relatives tant a l’arxiu com a la biblioteca monàstics.
[3] Cartoixa de Portaceli,València. Biblioteca. ALFAURA, 1658.
[4] Vid. per exemple les obres CARTUJO, 1995, CHARTREUX, 1968 i CARTUJO DE AULA DEI-GÓMEZ, 1970.
[5] «Cur deinceps ex tot Dei servis, qui in dicto ordine floruerunt, pauci solemniter in album Beatorum, aut Sanctorum relati sint, quaeritur a nonnullis. Bonifacius Ferrarius carthusianus anno 1420 tractatum scripsit, Cur in ordine Carthusiense pauci canonizati sint, et miracula nulla publica fiant [...] Frequentiam e contrario miraculorum, intercessione Dei servorum, qui hunc Ordinem professi sunt mirifice extollit et narrat Theophilus Raynaudus, Operum tom. 9 in S. Brunone, punct. 10 § 2. num. 6 ubi tandem questionem propositus sic resolvit: Non tam sollicitus fuit Ordo Carthusianus multos sanctos patefacere, quam multos sanctos facere», cf. BENEDICTUS XIV, 1773, Liber I, c. 13, núm. 18.
[6] Cf. Consuetudines cartusiae, apud AUX SOURCES DE LA VIE CARTUSIENNE, 1965, pp. 12-13.
[7] En el f. 238v.
[8] t solvebam pensionem meam, ideo dictus Collectanus est et erit Vallis Iesuchristi, afegit en el marge esquerre.
[9] Cf. ALFAURA, 1670, p. 88.
[10] Palma de Mallorca. Biblioteca Bartolomé March, ms. 103-V 1-3, cf. GIMENO BLAY, 1993.
[11] Madrid. Archivo Histórico Nacional. Secció: Clero, llibres, ms. 2623.