Sub eodem Patre Domino Ioanne Sancio priore 4º, en el marge.
[13] Madrid. Archivo Histórico Nacional. Secció: Clero, llibres, ms. 2623, núm. 34. La transcripció que edite me la va proporcionar D. Luis Miguel de la Cruz Herranz, cap de la secció de Clero, cosa que li agraesc sincerament.
[14] València. Biblioteca Valenciana, ms. 688, f. 238v.
[15] ALFAURA, 1658, capítol 24, núm. 226; SIMÓN AZNAR, 2005, p. 128. Sobre l’activitat intel·lectual del pare ALFAURA, vid. CARTUJO DE AULA DEI-GÓMEZ, 1970, pp. 30-31.
[16] ALFAURA, 1658, capítol 34, núm. 322 «En que se acaba de tratar lo que toca al P. Prior Don Pedro Andrés y de cómo le sucedieron la primera vez Don Pasqual de San Juan y, la segunda, Don Gabriel Pesarach, y tratasse de las muertes y professiones de algunos religiosos».
[17] ALFAURA, 1658, cap. 34, i prenent-ho del pare ALFAURA,V. SIMÓN AZNAR afirma que va morir l’any 1464, sent «prior Dom Pedro Andrés (1459-1467)», cf. SIMÓN AZNAR, 2005, p. 141.
[18] Cf. AUSSEIL, 1910, p. 46.
[19] Cf. CONSUETUDINES, cap. XXII, col·l. 685; LE MASSON, 1894, p. 89. La versió castellana del text pot llegir-se en CARTUJO, 1995, p. 327.
[20] Cf. CONSUETUDINES, cap. XXII, 5 i comentari en col·l. 685, LE MASSON, 1894, p. 90.
[21] Cf. AUTORE, 1923, col·l. 2301. Una valoració, des de l’òptica de la història de la cultura escrita, d’aquesta particular circumstància del document de professió pot consultar-se en GIMENO BLAY, 1983, p. 12.
[22] CONSUETUDINES, cap. XXIII: Professio novitii, col·l. 685-686, AUX SOURCES, 1967, pp. 403-415 («Yo, fray N., prometo estabilidad y obediencia y conversión de mis costumbres, delante de Dios y de sus Santos y de las reliquias de este yermo, que está construido en honor de Dios y de la Bienaventurada siempre Virgen María y de San Juan Bautista, en presencia de Dom N., Prior», cf. per a la traducció CARTUJO, 1995, p. 327).
[23] CONSUETUDINES, cap. XXIV: Oratio super cucullam, col·l. 689-690.
[24] Cf. YCIAR, 1553, especialment les planxes de letra formada i letras de libros.
[25] València. Arxiu del Regne de València. Clero, sign. 4182, f. 146-204; cf. AUSSEIL, 1910, p. 60.
[26] València. Arxiu del Regne de València. Clero, sign. 4182, f. 187r.
[27] ritu, en l’original.
[28] València. Arxiu del Regne de València. Clero, sign. 4182, f. 190r.
[29] En aquest moment, bé pogueren haver-hi usat alguna de les versions de la Bíblia difoses a partir de la Universitat de París i emprades especialment pels predicadors medievals, cf. BRANNER, 1977, i PETITMENGIN, 1990.
[30] Cf. ALFAURA, 1658, cap. 8; AUSSEIL, 1910, pp. 6-13.
[31] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria Reial, reg. 2075, f. 46v, editat per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. I, doc. CCCLXXX, pp. 340-342.
[32] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria Reial, reg. 2075, f. 46v, editat per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. I, doc. CCCLXXX, el passatge citat en les pp. 340-341.
[33] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria Reial, reg. 2075, f. 46v, editat per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. I, doc. CCCLXXX, p. 341.
[34] Residium, en l’original.
[35] Apístoles, en l’original.
[36] Potser es tracta de: In Ioannis epistulam ad Parthos tractatus X, cf. CLAVIS PATRUM LATINORUM, 1961, núm. 279, p. 73.
[37] Potser es tracta de les Homiliæ in Ezechielen del papa Gregori Magne, cf. CLAVIS PATRUM LATINORUM, 1961, núm. 1710, p. 376.
[38] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria Reial, reg. 2075, f. 46v, editat per RUBIÓ Y LLUCH, 19081921, vol. I, doc. CCCLXXX, p. 341.
[39] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cartes reials Joan I, núm. 904, editada per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. II, doc. CCCLV, pp. 342-345.
[40] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cartes reials Joan I, núm. 904, editada per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. II, doc. CCCLV, p. 344.
[41] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cartes reials Joan I, núm. 904, editada per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. II, doc. CCCLV, p. 344.
[42] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cartes reials Joan I, núm. 904, editada per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. II, doc. CCCLV, p. 344.
[43] Aquesta situació la il·lustra perfectament la Bíblia vulgata, enquadernada en dos volums (actuals ms. 45 i 46 de la Biblioteca de la Universitat de València), amb els comentaris d’Hug de Sant Car, que el papa Benet XIII va regalar a sant Vicent Ferrer, quan aquest era el seu confessor, segons informa la nota manuscrita següent: «Ista Biblia, glosata et postillata per dominum Hugonem, cardinalem, est fratris Vincentii Ferrarii, ordinis predicatorum in sacra pagina magistri, quam sibi dedit sanctissimus in Christo pater dominus Benedictus, papa XIIIus, dum esset confessor suus», cf. València. Universitat de València. Biblioteca General i Històrica, ms. 45, f. 1r; el ms. 46 incorpora també l’esmentada nota manuscrita al començament, vegeu la descripció de tots dos en GUTIÉRREZ DEL CAÑO, 1913, vol. I, núm. 227, pp. 87-88 i làmina VI entre les pàgines 88-89; i GIMENO BLAY, 1992, pp. 69-75.
[44] Barcelona.