Josep Lluís Marín i Garcia

Sàtira i falles


Скачать книгу

s’establia amb altres gèneres de la literatura satírica i popular. De la mateixa manera, podrem veure que les seues explicacions falleres també són un clar exemple dels trets que defineixen l’estil de l’autor i dels seus procediments habituals de creació. Perquè allò que singularitza els textos fallers del suecà dins el conjunt de la seua obra és únicament el fet d’estar vinculats a una pràctica festiva concreta, les Falles. Al capdavall, aquesta associació és la que ha fet que les explicacions falleres, juntament amb els miracles de sant Vicent, siguen un dels gèneres cultivats per Bernat i Baldoví que avui en dia encara continua tenint una certa vigència.[1]

      En la segona part presentem l’edició crítica, anotada i comentada, de l’obra fallera de Bernat i Baldoví, amb l’objectiu d’acostar-nos al context cultural, social, polític, festiu, literari i lingüístic en el qual van veure la llum. Cadascuna de les explicacions falleres està precedida per un breu estudi introductori, que permet facilitar la lectura de cada text de manera independent i aprofundir també en algunes de les idees esbossades en la primera part. Els criteris seguits en la modernització i regularització dels textos s’exposen a l’inici d’aquesta segona part. En els casos de citacions i referències d’altres obres de Bernat i d’altres autors es manté l’ortografia original, tret de quan n’hi ha edicions modernitzades.

      Finalment, voldria expressar la meua gratitud a aquelles persones que m’han oferit la seua generosa ajuda en la redacció d’aquest volum. En primer lloc, a Joan Antoni Carrasquer, tenaç estudiós i divulgador de Bernat i Baldoví, qui em va encomanar aquest treball i a qui dec interessants informacions sobre la biografia i l’obra de l’autor; a Javier Mozas, documentalista, qui m’ha proporcionat valuosíssimes dades sobre les falles i les comissions falleres del segle XIX; al bibliòfil Rafael Solaz, per haver-me obert les portes de la seua biblioteca i permetre’m la consulta de les últimes publicacions en les quals col·laborà Bernat; a Antoni Presència, doctor en història, qui m’ha fet llum amb els seus comentaris sobre la cultura religiosa; a Lluís Mesa, historiador, per haver-me guiat en el meu viatge per l’època en la qual va viure Bernat; a Joaquim Martí, professor de la Universitat de València, qui m’ha facilitat la consulta dels seus treballs sobre els llibrets de falla i sobre l’obra de Bernat; a Gabriel Sansano, professor de la Universitat d’Alacant, per les seues orientacions en l’edició dels textos, i de manera molt especial, a Montse Morales, llicenciada en Filologia, pels seus suggeriments, sempre encertats, que han ajudat a millorar el resultat final d’aquest llibre.

      Ja l’any 1895, Lluís Tramoyeres i Blasco esbossà un primer catàleg de la literatura fallera. Tramoyeres atribuïa a Bernat i Baldoví la major part dels llibrets impresos per a la falla de la plaça de l’Almodí, però només ho indicava de manera explícita en el cas dels anys 1855 i 1856.