la plaça del Tossal, perquè no hi ha dades consistents que permeten atribuir-ne l’autoria a Bernat. D’una altra, hi inclou per primera volta tres explicacions falleres que no havien aparegut en cap compilació anterior: sengles manuscrits de 1850 i 1857, i el llibret de la falla de l’Almodí de 1860. En els tres casos creiem haver aportat arguments suficients per a considerar que són obra de Bernat i Baldoví, basant-nos no només en les dades que ens proporciona el context faller, literari i cultural, sinó, sobretot, en l’acarament amb altres escrits de l’autor.
De la mateixa manera, tal com ja vam establir en el seu moment (Marín, 2002: 353), considerem fixada definitivament l’atribució a Bernat i Baldoví de l’autoria dels versos de 1858 (reproduïts el 1859) per a la falla del Teatre Principal. Tot i que Tramoyeres (1895: 117) o Soler i Godes (1990: 273) apuntaren que l’autor podia ser Josep Maria Bonilla,[11] basant-se en la temàtica social i política del text, pensem que, en realitat, aquests versos s’inscriuen plenament dins la posició i estratègia polítiques de Bernat, com també dins el tractament amb el qual abordava aquests temes. A més, els exemples de reutilització de fragments publicats en obres anteriors, que abunden especialment en aquest text, contribueixen a esvair qualsevol mena de dubte.
Com a resultat, proposem el següent catàleg, que conté les explicacions falleres que s’inclouen en aquest volum (se’n conserva un exemplar de cada una en el fons Serrano Morales de l’Arxiu Històric Municipal de l’Ajuntament de València):
1850 Historia de les víctimes de la Falla de Sen Chusep en lo carrer de les Abellanes en l’añ de 1850. Manuscrit de vuit folis.
1855 Historia de la Falla de Sen Chusep de la plaseta del Almodí, en l’añ 1855. El conill, Visanteta y Don Facundo. Quadern de 16 pàgines en octau.
1856 Historieta en prosa y vers de la Falla de Sen Chusep en la plaseta del Almodí, en l’añ de 1856. Colau, els ous, el nap y Doña Inesilla. Quadern de 16 pàgines en octau.
1857 Versos de la Falla de Sen Chusep de la plaseta del Almodí en l’añ 1857. Manuscrit de vuit folis.
1858 Falla de Sen Chusep, en la plaseta del Almodí, en l’añ 1858. El Còrp y la Buixquereta. Un full en foli menor.
1858 Falla de Sen Chusep, en la plaseta del Trós-alt, en l’añ 1858. Un full en foli menor.
1858 Falla de Sen Chusep, en la plaseta del Teatro Prinsipal de Valensia, en l’añ 1858. Un plec de quatre pàgines en foli major.
1859 Falla de Sen Chusep, en la plaseta del Teatro Prinsipal de Valensia, en l’añ 1859. Un full en foli major.
1860 Versos de la falla de Sen Chusep, en la plasa del Almodí. Añ 1860. Quadern de 16 pàgines en octau.
1861 Versos de la Falla del Tros-alt en l’añ 1861, de Urganda, Tembleque y Cabota-dura. Un full en foli menor.
1.2 Possible autoria d’unes altres explicacions falleres
El desconeixement que encara tenim de la literatura fallera inicial dificulta establir l’autoria d’unes altres explicacions d’aquesta època que també es conserven íntegrament.
Es tracta, d’una banda, d’un full titulat Versos colocats en la falla del carrer de Sent Narsis, la vespra de Sent Chusèp en el añ 1850,[12] anònim i sense peu d’impremta. Són versos on trobem certes característiques (temes, trets estilístics, formes mètriques i estròfiques, situacions, personatges, imatges i metàfores) que, si bé estan presents en les obres de Bernat i Baldoví, també apareixen en obres d’intenció popular i burlesca d’altres autors. En aquest cas, a més, l’acarament textual amb l’obra de Bernat no ens proporciona cap dada que poguera avalar-ne l’autoria. Aquesta és una qüestió que ha de quedar en suspens fins que puguem disposar de dades més concloents.
Un cas semblant és el de l’esborrany manuscrit amb uns versos per a una falla per a la plaça del Tossal, sense datar, que Carreres incorporà en l’últim moment a la seua reedició de les explicacions de Bernat i dels quals l’única informació que va aportar és que li van ser facilitats per l’historiador i advocat Josep Maria Ros i Biosca, però no dóna cap dada més sobre la procedència.[13] Per la introducció en castellà que acompanya els versos, aquest document sembla una espècie de memòria per a presentar el projecte d’una falla dirigida a l’autoritat competent, a fi d’aconseguir autorització per a plantar-la al carrer. Però no tenim constància que aquesta falla arribara a plantar-se, almenys en la premsa de l’època no apareix cap cadafal que responga a la descripció feta pel document («una señora con vestido de seda y volantes y un cazador ofreciéndole un pájaro»). I el fet que aquest manuscrit no estiga localitzat complica encara més la qüestió. Per això mateix, sobten algunes datacions fetes amb posterioritat i que no estan prou fonamentades. És el cas de Vidal Corella (1969: 43), qui afirma que aquest text correspon a una falla plantada a la plaça del Tossal l’any 1863, que era obra de Bernat i Baldoví, i que s’havien fet sis edicions del llibret per l’èxit que havia tingut.[14] O la de Soler i Godes (1969: 24), qui diu que els versos corresponen a un cadafal plantat al Tossal l’any 1860 –quan la premsa d’aquell any no informa de cap falla alçada en aquest emplaçament–,[15] una datació dubtosa que es reprodueix en la reedició de les explicacions falleres de Bernat feta el 1976 a Sueca[16] i en l’edició de les obres completes del 1997.
1.3 Altres textos fallers atribuïts a Bernat
Adés hem comentat la provisionalitat que, necessàriament, té qualsevol proposta de catàleg de les explicacions falleres de Bernat i Baldoví. És plausible, tot i que no podem saber-ho amb exactitud, que escriguera més explicacions per a falles de les que actualment es conserven. De fet, la continuïtat de la seua col·laboració amb els promotors de la falla de la plaça de l’Almodí així ho fa pensar. I tampoc no es pot descartar que en un futur apareguen nous llibrets o fulls de versos dels quals avui en dia no es té notícia (com ha succeït amb els manuscrits de 1850 i 1857 o el llibret del 1860 que incloguem en aquesta edició).
I és que, a banda dels textos que es conserven, hi ha testimonis indirectes que parlen d’altres explicacions falleres escrites per Bernat i Baldoví, però el problema és que la manca de referències a arxius o fonts documentals d’on procedeixen aquestes informacions dificulta rastrejar –en alguns casos seria millor dir-ne reconstruir– les dades esparses i fragmentàries aparegudes en diverses publicacions.
Així, l’escriptor Leopold Trènor i Palavicino, en un article publicat l’any 1914 en la revista Pensat i Fet, parlava d’una falla plantada a la plaça de l’Almodí l’any 1850, on hi havia una llauradora anomenada Vicenteta i un ancià valencianos, morirán en el Tros-alt, sin que les valga el guardapiés tan oportunamente traído á colación en aquellos sentidos renglones que corrían el verano último de mano en mano.» anomenat don Facundo que la festejava (nom que compartien amb els protagonistes de les explicacions falleres escrites per Bernat i Baldoví per a la falla del carrer de les Avellanes de 1850 i de la plaça de l’Almodí de 1855). A més, reproduïa alguns dels versos d’aquest cadafal, corresponents a un diàleg entre els dos personatges:
VICENTETA
Don Facundo, vatja en pau,
que yo tinc molts pretenéns;
mire, la baba li cau
y es troba ya sense dens.
D. FACUNDO
¡Ingrata, no me desdeñes,
oye mi tierno suspiro!...
Que te olvide no t’empeñes,
primero me pego un tiro.