Mireille Gansel

Traduir com transhumar


Скачать книгу

      Mireille Gansel

      Traduir com

      transhumar

      Traducció i epíleg de Dolors Udina

      Pròleg de Jean-Claude Duclos

      Títol original:

      Traduire comme transhumer (2012)

      Coberta: Jardí del Palais-Royal (París, 2017)

      Fotografia de Jean Marie del Moral

      Primera edició: febrer de 2021

      Edició digital: març de 2021

      © Mireille Gansel, 2021

      © De la traducció i l’epíleg: Dolors Udina, 2021

      © Del prefaci: Jean-Claude Duclos, 2021

      © D’aquesta edició:

Lleonard Muntaner, Editor

      carrer de Joan Bauçà, 33 - 1r | 07007 Palma (Mallorca)

      [email protected] www.lleonardmuntanereditor.cat

      Maquetació e-book: Susana Cardona

      Aquest llibre ha estat publicat amb l’ajuda de:

      e-ISBN: 978-84-17833-63-3

      Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot dur a terme amb l’autorització dels seus titulars, a part de les excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar-ne o escanejar-ne fragments.

      Taula

       Traducció, poesia i transhumància Jean-Claude Duclos

       Escoltar el silenci

       «Coneixes el país...»

       Llengua a l’exili

       Llengua salvada

       Un arbre plantat pel poeta

       Els fruits del saüc

       Ser intèrpret

       El preu d’una carta

       El pes d’una paraula

       En la intensitat del present

       Exili interior

       Aquest llenguatge universal

       Com una carta

       «I have a dream»

       Dues línies per a cada vers

       D’una riba a l’altra

       Camins secundaris

       Closques mudes

       Nova versió d’un conte antic

       Postdata

       Un segon got de llum

       En el cristall blau d’aquell crepuscle

       «Un tros d’escorça de plataner»

       Les quatre llibretes

       Aquesta llengua hospitalària

       Llengua d’infantesa

       Un itinerari de llum Dolors Udina

      TRADUCCIÓ, POESIA I TRANSHUMÀNCIA

      Jean-Claude Duclos

      De molt jove, Mireille Gansel ja intuïa que «les paraules saben coses de nosaltres que nosaltres mateixos ignorem». Aquesta frase de René Char podria acompanyar la nostra lectura, perquè a partir de les paraules i de les trobades que propicien es traça un itinerari on veiem com la llengua «natal», la que ens fa existir al món, il·lumina la nostra comprensió i ens fa més intel·ligibles a nosaltres mateixos.

      El descobriment del poder de les paraules i de la capacitat que li donen de trobar el seu lloc en el temps i en l’espai que habita guiarà la seva trajectòria tota la vida. Així s’ha construït l’autora, per mitjà de les paraules, de l’escriptura, de les llengües, de l’alemany, l’hongarès, l’ídix, l’hebreu, el vietnamita i els dialectes dels pobles de muntanya del Vietnam, en un procés continu d’anada i tornada en què la traducció va ocupar de seguida un lloc central. Les trobades amb els autors que tradueix no són mai fortuïtes. La consciència dolorosa de la història dels seus, la determinació de no deixar mai de mirar l’horitzó de la universalitat i una inclinació evident vers la llengua poètica són el que la hi predisposen.

      Més enllà dels pocs supervivents de la família —Mitzi, Renée, i alguns altres—, hi ha una connexió especial amb els personatges que va coneixent: Robert Minder, gràcies a qui descobreix l’obra de Bertolt Brecht, Helena Weigel, l’Antígona sublim, els poetes Reiner Kunze, Peter Huchel, Che Lan Vien, evidentment René Char, Nelly Sachs o l’etnòloga Eugénie Goldstern. El lector veurà el que aporta cadascun d’ells a les reflexions sobre l’acte de traduir i constatarà que no hi ha cap recepta, que cada situació exigeix una aproximació particular. D’aquesta manera, cada traducció revela la complexitat, les riqueses i les forces de la naturalesa humana. I, així, és francament lògic que Mireille Gansel anés a demanar ajuda al Musée de l’Homme. Tampoc aquí és casual l’ús que fa ella de les eines de l’antropologia