Una introducció a l'economia pública. Juan Carlos Dalmau Lliso

      1. Considereu el tancament d’una línia de ferrocarril per part de la companyia a causa de les pèrdues acumulades. La línia és l’únic mitjà de transport disponi-ble quan les condicions atmosfèriques no permeten de fer servir les carreteres. Podeu relacionar aquest exemple amb alguna de les deficiències del mercat estudiades?

2. Cert humorista provocador va dir en el seu espectacle que el problema de l’elevada taxa de criminalitat als carrers dels EUA s’acabaria si les bales cos-taren 5.000 dòlars. Podeu relacionar aquest cas amb alguna de les deficiències estudiades del mercat?

      3. Per què penseu que el criteri de Pareto, malgrat els seus evidents judicis de valor implícits, va tenir tanta acceptació en el corrent principal de la ciència econòmica?

      4. A partir dels gràfics 2.1, 2.2 o 2.3, justifiqueu la necessitat d’un mecanisme diferent al mercat per a poder situar-nos en algun punt preferit entre els òptims d’aquests gràfics. Com és que el criteri de Pareto no pot fer valoracions entre aquests punts?

       BIBLIOGRAFIA

      COASE, R. H. (1960): «The Problem of Social Cost», dins Journal of Law and Economics 3, 1-44. N’hi ha una versió en castellà: «El problema del coste Social», dins La empresa, el mercado y la ley, Madrid, Alianza Editorial, 1994, 121-164.

      CULLIS, J. G. i P. R. JONES (1991): Microeconomía y Economía Pública, Ma-drid, Instituto de Estudios Fiscales.

      KAHN, A. E. (1966): «The Tyranny of Small Decisions», Kyklos, vol. 19, núm. 1.

      MUSGRAVE, R. A. i P. B. MUSGRAVE (1983): Hacienda Pública Teórica y Aplicada, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales. Versió original (1973): Public Finance in Theory and Practice, Nova York, McGraw-Hill.

      PIGOU, A. C. (1920): The Economics of Welfare, Londres, Macmilan.

      RAWLS (1971): A Theory of Justice. Cambridge, Mass., Harvard University Press.

      STIGLITZ, J. E. (1988): Economics of the Public Sector, 2a edició. Nova York, W. W. Norton.