d’Onomàstica, 18 (1984), pp. 25-33; A. BACH RIU, «Onomàstica del Solsonès en un capbreu del s. XIII (i altra documentació)», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 30 (1988), pp. 61-66. ¶ 11 J. MORAN OCERINJAUREGUI, El capbreu de Castellbisbal. Estudi filològic i lingüístic d’un text català antic, Barcelona, 1984; T. PALET PLAZA i M. ROMERO TALLAFIGO, Capbreu de la baronia d’Entença (s. XIV). Introduccio histórica i estudi lingüístic, Tarragona, 1987; Ph. D. RASICO, «El Capbreu de la Vall de Ribes: edició crítico-filològica i estudi lingüístic», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 42 (1989-1990), pp. 341-378; ÍD., «Un capbreu dels Templers a la Cerdanya (c. 1184): edició filològica i comentari lingüístic», Llengua & Literatura, 8 (1997), pp. 57-75. ¶ 12 M. BARCELÓ I CRESPÍ, «El “Capbreu”: font per a l’anàlisi d’una comunitat urbana», Mayurqa: Revista del Departament de Ciències Històriques i teoría de les Arts, 20 (1980-1984), pp. 233-242; J. MARQUÉS, «Vilobí d’Onyar a través del capbreu d’en Ramon Molars», Estudis d’Història Agrària 5 (1985), pp. 27-52; M. J. ARNALL I JUAN, «La vila i el terme de Vila-sacra en el segle XV (Estudi d’un capbreu del monestir de Sant Pere de Rodes», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 19 (1986), pp. 203-224; M. C. COLL FONT, «El capbreu de Vilafranca del 1416: l’urbanisme i la societat a través del procés de recuperació del patrimoni reial», Miscel·lània Penedesenca, 15 (1991), pp. 295-310; R. PÉREZ I POZA,«Sant Pere de Rodes: un capbreu de l’any 1419», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996), pp. 99-157. ¶ 13 M. L. FORRELLAD i M. MIRÓ, «El capbreu dels senyors de Sabadell (segle XIV)», Araona. Revista d’Història, 21 (tardor, 1997), pp. 9-26; P. SENDRA BELTRÁN, «El capbreu d’Elisenda de Riudeperes (1278)», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 (2002-2003), pp. 167-193. ¶ 14 Sobre toponímia de la ciutat de València vegeu el treball de J. HINOJOSA MONTALVO, Una ciutat gran i populosa. Toponimia y urbanismo en la Valencia medieval, Valencia, 2014. ¶ 15 A. GARCÍA-MENACHO OSSET i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «Cabreve de la Cofradía de Huérfanas a Maridar», en La gloria del Barroco. València 2009-10. Catálogo, València, 2009, pp. 478-479. ¶ 16 Sobre aquesta institución vegeu M.ª del P. CORBÍN FERRER, La Beneficencia en Valencia en el siglo XIX. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria de Nuestra Señora de los Desamparados, València, 1980; F. MARTÍNEZ RODA, Cambio y permanencia en la beneficencia valenciana. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria Nuestra Señora de los Desamparados en su 150 aniversario, València, 2003. ¶ 17 Arxiu de la Catedral de València (d’ara endavant ACV), Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 31-2d. La religiosa Carmelita de la Caritat M.ª del Pilar Corbín Ferrer va dur a terme la seua ordenació i, posteriorment, M.ª Adela García-Menacho Osset i Mª Milagros Carcel Ortí van procedir a la seua catalogació, vegeu A. GARCÍA-MENACHO OSSET i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, Catálogo del Archivo de la «Confraria d’Òrfenes a Maridar» de Valencia, València, 2016. ¶ 18 Estan en la secció Expòsits II-8 i II-9, respectivament. ¶ 19 Per saber més sobre la confraria vegeu A. GARCÍA-MENACHO OSSET i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, Catálogo del Archivo de la «Confraria d’Òrfenes a Maridar» de Valencia, València, 2016. ¶ 20 T. M. VINYOLES I VIDAL, «Ajudes a donzelles pobres a maridar», en M. RIU (dir.), La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, I, Barcelona, 1980, p. 296. ¶ 21 Els deu ciutadans valencians fundadors de la Confraria van ser Ramon de Fabarzà, Guillem de Tarragona, Tomàs Fabra, Bernat Planell, Guillem Arnau, Ramon Guillem Català, Espanyol de Serbató, Bernat de Sarrià, Jaume de Sentboy y Pere Ripoll (ACV, Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 45 ACV, Capbreu, f. 26r. ¶ 22 A. RUBIO VELA, «Infancia y marginación. En torno a las instituciones trecentistas valencianas para el socorro de los huérfanos», Revista d’Història Medieval, 1 (1990), p. 125. ¶ 23 E. CRUSELLES GÓMEZ, Los mercaderes de Valencia en la edad media, Lleida, 2001, p. 289. ¶ 24 J. CASTILLO SAÍNZ, «Asistencia, matrimonio e inserción social: “La Loable Cofraria e Almoina de les òrfenes a maridar”», Saitabi, XLIII (1993), pp. 138 i 141. ¶ 25 El 20 de febrer de 1482 es va presentar un escrit davant de Lluís de Cabanyelles, governador del regne de València, per part de Berenguer Martí de Torres i Joan Gomis, confrares, solicitant que revocara l’elecció del nou confrare Francí Granullés, realitzada pel majordom Bernat de Penarroja i els confrares Jaume de Fachs, Joan Alegre i Lluís Granullés. L’escrit inclou els capítols d’allegacions, la sentència del governador favorable a la part demandant i el recurs presentat davant del rei per la part demandada, però no consta la resolució del litigi (ARV, Gobernació, núm. 2362, m. 1, f. 26v; m. 8, ff. 38r-41v). Agraïm la notícia a Juan Martínez Vinat. ¶ 26 Sobre les despeses del convit vegeu M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «El convite anual de los cofrades de la “Almoyna de les Òrfenes a maridar” de Valencia (1419-1525)», en «E l’amic digué a l’amat». Miscel·lània d’homenatge al Prof. Dr. Dr.h.c. Josep Perarnau i Espelt, a cura de J. Planellas i Barnosell i C. Godoy Fernández, Barcelona, Revista Catalana de Teologia, 2013, pp. 787-827 [Revista Catalana de Teologia, 38 (2013), pp. 787-827]. ¶ 27 I. A. BAIXAULI JUAN, «El cerimonial de l’assistència social femenina a la València del segle XVII. Ritual al si d’una societat barroca», Saitabi, 46 (1996), pp. 190-199. ¶ 28 Agraïm la notícia a Alfonso García-Menacho Osset, baró de Llaurí. ¶ 29 Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València (d’ara endavant AGFDV), Pergaminos Hospital, 4256. ¶ 30 La major part es va realitzar en la ciutat de València («Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any»), però també van haver de desplaçar-se a alguns llocs pròxims, indicant el document si s’havia fet en alguna casa del camí de Quart o de Morvedre («Açò fon fet en lo dit camí… appellat de Quart»; «… appellat de Morvedre»; «açò fon fet en lo dit camí e casa»), en una alqueria («Açò fon fet en la alqueria hon habita lo dit en Pere Comaleres»; «açò fon fet en la alqueria del dit en Johan Garcia»; «açò fon fet en la dita alqueria del dit en Jacme Castrellenes»), en un molí («Açò fon fet en lo dit molí… de na Pelegrina»), en un lloc de l’horta pròxim a València («Açò fon fet en l’orta de València, prop de Senta Celestina»), en una partida de l’horta («Açò fon fet en la orta de València en la partida de Campanar») o en una població próxima a la capital («Açò fon fet en lo dit loch de Patraix»; «en la dita orta de Benitúcer»; «en lo dit loch de Benimàmet»; «en lo dit loch de Alfafar»; «en la dita vila de Paterna»; «en lo dit loch de Benimaclet»; «en lo dit loch de Alboraya»; «en lo loch de Burgaçot»; «en lo dit loch de Ruçaffa»; i «en lo dit loch de Borbotor»). ¶ 31 Aquest document constitueïx un voluminós rotllo de pergamí (1.430 × 660 mm) compost per 20 peces (770 × 660 mm) cosides amb tires de pergamí, escrit en llatí amb una escriptura gòtica minúscula cancelleresca, en tinta sèpia clara amb fins calderons i títols de les festes en roig al marge (AGFDV, Pergaminos Hospital, 4256). ¶ 32 «Ítem, doní al discret en Francecsh de Monçó, notari e scrivà de la present almoyna, tro en concorrén quantitat del salari que li serà taxat per los confrares de la dita almoyna, axí per diverses treballs sostenguts en capbrevar tots los censals que la dita almoyna ha en la ciutat e terme de aquella, com en altres affers en que treballà en regonéxer los encartaments que són de la dita almoyna: X l.» (AGFDV, Expòsits, II-8/2, paper solt entre els ff. 4 i 5). ¶ 33 Com a «colitor dels censals» percebia 300 sous «per son salari de la dita colita». Sent majordom Bernat de Codinachs (1400-1401) li van pagar el que encara li devien pels treballs de capbrevar («Ítem, donà a ell mateix, los quals ly romanien a paguar de aquells vint florins, los quals ly foren taxats per los honrats confrares per rahó del treballs per ell sostenguts en lo cambrevament que·s féu de tots los çensals de la dita almoyna, com los romanents XII florins ly fossen pagats per l’onrat en Pere Johan en l’any que fon majordom VIII florins, que valen LXXXVIII s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/3, f. 8v). ¶ 34 «Ítem, costà un libre en pregamí per quapatró en què són scrits tots los censals segons lo novell cabrevament, entre qüernar e raure los pregamins e altres coses segons apar en Iª cèdula de mà del dit Francesch de Monçó: CXXVI s. VI» (AGFDV,
