serveix de contracoberta— i una al final en paper verjurat sense filigrana. La composició dels quaderns és diversa, així són bifolis (3, 4), terns (5, 8), cuaternions (7,48 18), quinterns (12, 14, 16), sisterns (1, 2,49 6, 9, 10, 11, 20-45) i septenions (13, 15, 17, 19). Es compleix la regla de Gregory, amb alguna excepció, és a dir, en els quaderns les pàgines enfrontades presenten la mateixa cara del pergamí, una cara de pèl s’oposa a una altra cara de pèl i una cara de carn a una altra cara de carn.
El text es presenta a línia tirada i el foli està pautat a tinta per a l’escriptura i per a limitar els marges. Conté unes 29 línies per foli amb un interlineat de 10 mm; la caixa d’escriptura presenta unes mesures de 285 × 143 mm (37 mm el marge superior, 95 mm el marge inferior segons els casos, 35 mm el marge esquerre i 75 mm el dret).
La foliació és doble i està situada en l’angle superior dret en el recte del full: una antiga en números romans de color roig en què no s’observa la norma aritmètica per la qual els signes I, X, C no podien repetir-se més de tres vegades, que comprén des de l’1 fins al 482; i una altra posterior en xifres àrabs feta en el segle XVI, tal vegada quan es va enquadernar novament el llibre, situada al costat esquerre o dret de l’anterior, des del foli 13 fins al 468. Poden apreciar-se restes dels folis 4 al 12 tallats a l’enquadernar-se. Estan en blanc els folis 19r-21v, 31v-35v, 36v-38v, 55r-v, 171r-172v, 188r-194v, 242r-v, 247r-257v, 280r-295v, 301r-304v, 363r-366v, 375r-438v, 442r-447v, 454r-460v, 463r-v, 467r-471v, 474r-v, i 482r-v.
L’enquadernació, sense decoració, no és l’original, aquesta va ser renovada a mitjan segle XVI.50 És de fusta amb coberta plena de badana fina de color fosc amb taques i un poc deteriorada en la part superior, amb quatre nervis en el llom, costura en cadeneta formada per una filera de nucs que s’han cosit als quaderns en el cap i peu. Els nervis no entren en la tapa, es tallen a l’altura de la pestanya quedant l’enquadernació subjecta per les guardes i les peces de reforç. Queden quatre restes corresponents a dues cintes de cuiro clavat en les tapes amb set tatxes per a poder tancar i lligar el llibre.
L’escriptura és gòtica textual en el setè quadern corresponent a la fi del segle XIV, gòtica redona amb traços d’humanística i humanística cursiva en la resta del manuscrit. Quatre tintes: blava i roja per als encapçalaments i inicials filigranades, majúscules gòtiques arredonides procedents de l’alfabet uncial, negra per a les lletres ia manifest o només les lletres ia de la paraula Sia en els folis que segueixen als de l’inici de cada festivitat, la resta en color sépia i els afegits posteriors en tinta sépia més o menys clara i negra.
Té inicials de grans mides amb adorns alternant en roig i blau fetes després de la còpia del Capbreu, ja que els filets es fiquen per l’escriptura del text. Les parts escrites en gòtica textual porten un petit traç vertical roig en l’interior d’algunes lletres.
Els dos primers quaderns contenen un índex alfabètic o abecedari on s’arrepleguen els noms dels censataris i al costat remeten al foli on es troben assentats. És un curiós doble índex en què estan agrupats els noms en 19 lletres majúscules corresponents a l’escriptura gòtica redona de mòdul gran (A, B, C, D, E, F, G, I, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, X), situades en el marge superior dret del recte en tres folis, per a la A i la B, i en dos folis, per a la resta de lletres, totes en color blau sobre filigrana roja. Cada lletra porta disposada en cada foli recte i vers en dos columnes (de tres lletres, excepte la darrera que és de dues lletres, només per als folis de la A i la B, i de cinc lletres per a la resta de l’alfabet) 20 lletres també majúscules gòtiques redones (ací inclouen la I) iniciant la A en color blau sobre filigrana roja (en els folis corresponents a la A, B i C) i en color roig sobre filigrana blava en la resta de l’alfabet, alternant els colors, amb una equivocació en el primer foli de la C en què es repeteix el color blau en les lletres E i F, que a l’organitzar a partir d’aquest foli els noms en dos columnes de cinc lletres queden en paral·lel les lletres del mateix color de cada columna i alternen els colors en la mateixa columna. A partir del foli amb la lletra D, la inicial A serà roja sobre filigrana blava i les successives lletres se n’aniran alternant en els seus colors.
Al peu de cada lletra en columna escriuen en humanística cursiva el nom de la persona, el seu cognom i el foli on es troba el cens. La inicial del nom correspon amb la majúscula que està en el marge superior dret del foli i la inicial del cognom amb la lletra de la columna.51 El copista que va preparar els índexs va escriure una petita lletra minúscula d’avís en l’espai en blanc destinada a guiar el treball posterior de l’il·luminador que la dibuixaria en majúscula i que pot veure’s en l’interior de les mateixes. En alguns casos s’aprofita eixa majúscula per a iniciar el nom de la persona censatari52 i en eixe cas el nom està a la mateixa altura que la lletra i els noms que li segueixen estan en columna; en les altres lletres els noms estan en columna sota la lletra. Alguns noms porten una petita creu al marge esquerre que podria deure’s a algun recompte o alguna cosa semblant. En total, en la part d’índexs hi ha 419 majúscules que es van deixar preparades per a anar afegint els noms. L’índex es va realitzar després de copiar tots els censos53 i amb el temps se li van anar afegint més noms, per mans posteriors, a mesura que també al peu de cada registre de censos el notari anotava la persona a qui corresponia pagar el dit cens per haver-se traspassat la propietat, que en alguns casos arriba fins 1651, per la qual cosa podem dir que aquest Capbreu va estar en ús quasi dos segles, fins que a mitjan segle XVII se’n va confeccionar un altre a partir d’aquest, ja que apareixen notes al marge que així ho indiquen.54
Cada part del text comença amb una inicial filigranada pintada en blau, com la lletra H (Hoc est, f. 13r), la Q (Quoniam, f. 15r), la E (En nom, f. 22r, Encara, f. 22v, 23r, 23v, E per, f. 24r), la F (Frater, f. 24v), la R (Raimundus, f. 26r), la L (L’honorable, f. 27r, 27v) i la A (A dotze, f. 36r, Arnaldus, f. 25r) o en roig, com la lletra N (Noverint, f. 18r, 26v), la P (Primerament, f. 22v), la E (Enadim, f. 23r, Encara, f. 23r, 23v), la R (Rodericus, f. 24r), la A (Ab carta, f. 27r, Appar, f. 27v) i la L (L’Almoyna, f. 36r), sobre fons filigranat en color contrari. Apareixen dos inicials embotides sobre fons filigranat en roig i blau corresponents a la lletra L (L’honorable, f. 27r) i A (A dotze, f. 36r). En aquesta part hi ha 32 inicials pintades.
La rúbrica, que ocupa nou línies (f. 22r), està escrita en lletra formada de la fi del segle XIV i correspon a la part més antiga del Capbreu que tracta de la fundació de la Confraria. A sota hi ha la miniatura historiada que ocupa un sagnat de 13 línies i que descrivim més avant.
La part relativa a les festes litúrgiques dedicades al Senyor (Pasqua de Resurrecció i Nadal), a l’Esperit Sant (Pasqua de Quinquagèsima o 50 dies després de la Pasqua), a la Mare de Déu (Santa Maria d’agost, Santa Maria de febrer i Santa Maria de març) o als sants (sant Joan de juny, sant Miquel, Tots Sants, sant Andreu i sant Vicent Màrtir) i a Carnestoltes (festa que té lloc immediatament abans de la Quaresma cristiana, amb data variable entre febrer i març segons l’any) en les quals es pagaven els censos, està sempre copiada en el recte del foli. Com la il·luminació del llibre i l’escriptura del títol de cada part ha sigut posterior a l’escriptura del Capbreu, el títol, sempre en escriptura gòtica textual però de mòdul gran i en roig, està a un costat i a l’altre de la data que encapçala el cens, entre dos línies a tinta a manera de pauta.
El text d’aquestes parts comença amb una gran inicial embotida corresponent a la lletra S (Sia), la part grossa del qual està dividida a l’ample per una línia escotada, en dos mitats, pintades cada una d’un color diferent, blau i roig. La lletra està sobre un fons filigranat que va alternant en roig i blau. Té una sagnia de vuit línies. La còpia de cada cens comença també amb la lletra S (Sia), que és una inicial filigranada en roig i blau decorada per una xarxa densa i regular de filigranes executades a tinta negra, que té una sagnia de tres línies. Els traços en la part exterior de la lletra són espirals que s’allarguen de manera exagerada en fins tentacles. La part interior de la lletra són petits cercles alineats tancats al seu torn en altres cercles més grans. Hi ha 13 inicials embotides que indiquen cada festa i 251 de l’inici de cada cens. En total