En el cas d’una esmena feta pel mateix escrivà, s’assenyala el mot definitiu en cursiva, i tot seguit, clos entre cometes, el terme substituït, amb la sigla corr. (corregit).
Hom ha normalitzat l’ús de les majúscules, així com les lletres i/j, u/v i ç/c, segons la seua funció, i es fan servir l’apòstrof, el guionet i el punt volat, aquest darrer quan l’elisió d’una vocal no es produeix en la llengua moderna. Quant a l’acentuació, s’ha seguit el criteri d’unificar els documents, tot i procedir de diferents territoris del domini lingüístic, sota la norma del català oriental.
* * *
Per acabar, ens resta agrair de cor l’acollida que hem rebut del Servei de Publicacions de la Universitat de València i el patrocini de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, institucions que han volgut col·laborar per fer possible que la present col·lecció documental pogués arribar a la impremta.
M. R. L.
València, febrer de 2013
TAULA D’ABREVIATURES UTILITZADES
| ACA | Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona. |
| AMV | Arxiu Històric Municipal de València. |
| ARV | Arxiu del Regne de València. |
| BRAH | Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid. |
| C | Cancelleria Reial. |
| CRD | Cartes Reials Diplomàtiques. |
| CoDoIn.ACA | Colección de Documentos Inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, de P. i M. de Bofarull. |
| corr. | corregit. |
| DCVB | Diccionari Català-Valencià-Balear, d’Alcover i Moll. |
| Enc. | Any de l’Encarnació. |
| Era | Era Hispànica. |
| GEC | Gran Enciclopèdia Catalana. |
| MC | Manuals de Consells i Establiments. |
| orig. | original. |
| reg. | registre. |
| rúb. | rúbrica. |
| t. m. | terme municipal. |
NOTES:
* Treball realitzat dins del Projecte d’Investigació HAR2011-28718, Una capital medieval y su área de influencia. El impacto económico y político de la ciudad de Valencia sobre el conjunto del reino en la Baja Edad Media, del Ministerio de Economía y Competitividad.
¶ 1 Entre els historiadors clàssics, sols dóna notícia documentada de les Unions, la d’Aragó i la de València, basada en els arxius reials de Barcelona, Jerónimo ZURITA (Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, Pedro Lanaja, 1668; n’hi ha edició crítica d’A. Canellas López, Saragossa, Inst. Fernando el Católico, 1967-1977, 8 vols.). Ofereix informació d’arxiu, limitada a les viles de Xàtiva i de Morvedre, el P. Francisco DIAGO (Apuntamientos recogidos por el P. M. Fr. —————, O. P., para continuar los Anales del Reyno de Valencia desde el Rey Pedro III hasta Felipe III, ed. de José M.ª Garganta, OP, 2 vols., València, Acción Bibliográfica Valenciana, 1936-1946). Modernament, els historiadors no n’han aportat res de nou fins a Josep MARTÍNEZ ALOY («Los privilegios de la Unión valenciana», Almanaque de “Las Provincias” per al 1899, València 1898, pp. 115-116). Amparo CUEVES GRANERO examinà documentació de la postguerra unionista de l’Arxiu de la ciutat de València («Una nueva fuente para el conocimiento de la Unión valenciana: los “Judiciaris” del Archivo Municipal de Valencia», VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, III, Barcelona 1962, pp. 155-160), com igualment féu després Carmelina SÁNCHEZ-CUTILLAS («Los damnificados de la guerra de la Unión (1345-1348) [sic] y la función de un nuevo procurador de miserables», Primer Congrés d’Història del País Valencià [València 1971], II, València 1980, 605-618). Així mateix, es deu a Eugeni DÍAZ MANTECA l’edició de les fonts que acrediten la repressió exercida contra els llocs unionistes a la comarca del Maestrat («Notes documentals per l’estudi de la Unió al Maestrat de Montesa (s. XIV)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura LXI [1985] 93-141). Per part nostra, i com a avanç de la investigació desenvolupada en la tesi conclosa el 1987, aparegué l’article «La Unión valenciana y sus protagonistas», Ligarzas 7 (València, Universitat, 1975) 133-166. Just enguany, per últim, s’ha publicat el llibre de Vicent BAYDAL SALA, Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348), València, Universitat de València, 2013, derivat d’una tesi de doctorat llegida a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
¶ 2 Vid. els furs d’aquestes corts, en la seua formulació definitiva, en Furs e ordinations fetes per los gloriosos reys de Aragó als regnícols del regne de València,València, Lambert Palmart imp., 1482 (ed. facs.: València, Universitat de València, 1977), sota l’epígraf Furs feyts en la ciutat de València en lo temps de la Unió per lo molt alt senyor rey en Pere .XVIII. kalendas februarii anno Domini .M.CCC.XLVIII. (ed. facs.: pp. 261-267).
¶ 3 El ms. està dissortadament desaparegut, i n’hi ha un Sumario ms. de Jerónimo Blancas a la Biblioteca Universitària de Saragossa (José M.ª LACARRA, «Las Cortes de Aragón y de Navarra en el siglo XIV», Anuario de Estudios Medievales 7 (1970-1971) 645-652, esp. p. 648; Á. SESMA MUÑOZ, E. SARASA SÁNCHEZ, eds., Cortes del reino de Aragón, 1357-1451. Extractos y fragmentos de procesos desaparecidos,València, Anubar Ed., «Textos Medievales», 47, 1976).
¶ 4 Rafael CONDE, Ana HERNÁNDEZ, Sebastià RIERA i Manuel ROVIRA, «Fonts per a l’estudi de les Corts i els Parlaments de Catalunya. Catàleg dels processos de Corts i Parlaments», en Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’Història Institucional, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1991, pp. 25-61, esp. p. 28.
¶ 5 Manuel DANVILA Y COLLADO, Investigaciones histórico-críticas acerca de las cortes y parlamentos del antiguo reino de Valencia, tiratge a part de Memorias de la Real Academia de la Historia, Madrid 1905, p. 317. M.ª Rosa MUÑOZ POMER («Les assemblées médiévales de Valence et leurs actes parlementaires», Parliaments, Estates & Representation 28 [Londres, nov. 2008] 27-53, esp. p. 37) dóna notícia de la troballa del procés de 1349 segons la nostra informació.
¶ 6 Normas de transcripción y edición de textos y documentos, Madrid, Escuela de Estudios Medievales, CSIC, 1944.
¶ 7 «Travaux préliminaires de la Commission Internationale de Diplomatique et de la Commission Internationale de Sigillographie pour une normalisation internationale des éditions de documents et un Vocabulaire international de la Diplomatique et de la Sigillographie», Folia Caesaraugustana. 1, Saragossa, Inst. Fernando el Católico, 1984, amb presentació de Robert-H. Bautier.
Diplomatari de la Unió del Regne de València
1. UNA FISCALITAT REIAL ONEROSA. LES FRICCIONS ENTRE ELS CIUTADANS I ELS NOBLES I CAVALLERS (1345-1347)
1.
1345, maig 24. València.
Després d’haver acordat el Consell de la ciutat de València la imposició d’una taxa, en préstec, de 5 a 100 sous sobre els béns dels veïns, per tal de descarregar els deutes municipals, els nobles i cavallers, que se’n diuen exempts, han obtingut del governador del regne la suspensió d’aquella, enmig de la disputa per les contribucions veïnals. La ciutat nomena una comissió per a actuar en la controvèrsia.
AMV, MC A-5, fols. 9r-12r.
Die martis intitulata .IX. kalendas iunii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º quinto, fon appellat e ajustat consell en la sala de la Cort de València, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la dita ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:
En Jacme March, en Jacme d’Orrit, en Johan Bonffill, en Jacme de Ginestar, jurats.
..............................................................1
||11r