àmbits d’actuació d’aquest tipus de cooperatives, entre d’altres, en la gestió del servei d’abastiment d’aigua potable, la gestió de mercats, la gestió d’escoles bressol i centres d’educació infantil o la gestió de serveis esportius. Únicament en queda legalment exclosa la prestació de serveis públics que exigisquen exercici d’autoritat pública, com els d’ordre públic i protecció civil.
D’altra banda, la legislació valenciana no preveu expressament la participació de socis no usuaris en aquest tipus de cooperatives, a diferència del que ocorre, per exemple, en el cas de la normativa de cooperatives d’Andalusia. Així, l’article 101.2 del Reglament de la Llei 14/2011, de 23 de desembre, de societats cooperatives andaluses, aprovat pel Decret 123/2014, de 2 de setembre, estableix que en aquestes societats cooperatives han de participar com a persones sòcies promotores l’entitat o entitats públiques competents i, si escau, entitats privades amb experiència demostrada en el sector del qual es tracte, i també hi poden participar les persones usuàries dels serveis que siguen objecte de la societat cooperativa i les persones sòcies treballadores que presten el seu treball personal en la societat, fins a assolir en aquest últim cas un màxim d’un vint-i-cinc per cent del seu capital.
No obstant això, es pot entendre que la gestió directa de serveis públics locals mitjançant cooperatives d’economia mixta de les quals forme part un ens local amb socis privats empresaris, professionals o treballadors també hi cap, d’acord amb la legislació valenciana. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que la participació d’entitats públiques es preveu en l’article 19.2 LCCV en relació amb les cooperatives per a la prestació de serveis públics i “per a l’exercici de la iniciativa econòmica pública”, però, sobretot, que no pot descartar-se aquesta fórmula de gestió de serveis públics d’acord amb la legislació local i sobre contractes del sector públic.
Així, s’ha de prendre en consideració que l’article 85.2.b de la LRBRL remet per a la gestió indirecta de serveis públics locals a les formes previstes en la LCSS, cosa per la qual es pot pensar, com una de les fórmules possibles, en la creació d’una societat cooperativa d’economia mixta promoguda per l’ens local i integrada per empreses privades seleccionades d’acord amb el que estableix l’apartat primer de la disposició addicional vintinovena d’aquesta llei. D’acord amb aquesta disposició legal, els contractes públics i les concessions podran adjudicar-se directament a una societat d’economia mixta en què concórrega capital públic i privat, sempre que l’elecció del soci privat s’haja efectuat de conformitat amb les normes establertes en la mateixa llei de contractes del sector públic per a l’adjudicació del contracte l’execució del qual constituïsca el seu objecte i, si és el cas, les relatives al contracte de col·laboració entre el sector públic i el sector privat, i sempre que no s’introduïsquen modificacions en el seu objecte i les condicions del contracte que es tingueren en compte en la selecció del soci privat.
Una altra possibilitat que es pot explorar és la creació d’un consorci amb entitats privades sense ànim de lucre que perseguisquen finalitats d’interès general concurrents amb les de l’ens públic, com podria ser el cas de cooperatives d’iniciativa social o altres entitats de l’economia social sense ànim de lucre, com fundacions o associacions. Aquesta fórmula pot encaixar, al nostre parer, en la regulació actual de la figura del consorci que estableix la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, on es recull la participació d’entitats privades en els consorcis, els quals podran realitzar activitats de foment, de prestació o de gestió comuna de serveis públics i totes aquelles que estiguen previstes en les lleis (art. 118). No obstant això, la creació d’un consorci estaria subjecta a les mateixes normes que hem assenyalat pel que fa a la possibilitat de creació (disposició addicional novena de la LRBRL) i a l’adjudicació directa del contracte de gestió del servei públic.
Amb aquestes fórmules es tractaria, en qualsevol cas, de fer servir la gestió de serveis públics per a potenciar l’economia social i la participació dels ciutadans usuaris en aquesta, i es podria considerar una interessant opció intermèdia entre la gestió directa amb mitjans propis del poder adjudicador i la gestió indirecta a través de societats de capital o de la concessió a empreses privades purament capitalistes.
7. Conclusió final
Tot i les cauteles que imposen el limitat àmbit de competències materials i financeres dels municipis i les restriccions derivades del caràcter instrumental de les seues competències funcionals, així com el respecte als principis d’igualtat de tracte i de lliure concurrència de les empreses en el mercat, és possible afirmar que l’ordenament jurídic habilita diverses eines a través de les quals les entitats locals i, singularment, els municipis, poden plantejar-se una política pròpia de foment de l’economia social, un sector particularment afí amb els seus interessos propis i amb molt a aportar al benestar dels seus ciutadans.
Bibliografia
ALGUACIL MARÍ, M. P. (2011). “Fiscalidad de cooperativas y ayudas de Estado: parámetros para una reforma”, Documentos IEF, núm 2/11.
ALMAZOR ESCARTÍN, L.; PUIG VENTOSA (2005), I. “Introducción de criterios sociales en las ordenanzas fiscales municipales”, Tributos Locales, núm. 48, p. 89-98.
ARNÁEZ ARCE, V. M. (2014). “La participación ciudadana en la prestación de los servicios públicos. El supuesto de las cooperativas de utilidad pública en la comunidad autónoma del País Vasco”, REVESCO, núm. 116, p. 7-32.
FAJARDO GARCÍA, G. I. (2012). “El fomento de la “Economía Social” en la legislación española”, REVESCO, núm. 107, p. 58-97.
FERNÁNDEZ FARRERES, G. (2004). “La aplicabilidad de la Ley general de subvenciones a las Entidades Locales y, en particular, a las diputaciones provinciales en el ejercicio de sus competencias de cooperación económica a los municipios”, Cuadernos de Derecho Local (QDL), núm. 5/2004, p. 7-33.
LÓPEZ DE LA CRUZ, L. (2015). “Nuevos modelos de gobernanza público-privada: conciliación y convivencia del Derecho público y el Derecho privado en las cooperativas de servicios públicos. Dificultades de aplicación”, Revista de Derecho Civil, vol. II, núm. 2, p. 293-299.
MONTESINOS OLTRA, S. (2012). “Ley de Economía Social, interés general y regímenes tributarios especiales”, CIRIEC-España. Revista Jurídica de Economía Social y Cooperativa, núm. 23, p. 9-35.
– “La colaboración entre los municipios y la Economía Social tras la reforma del régimen local: una perspectiva competencial”, CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, núm. 87, p. 203-233.
ORTIZ GARCÍA, M. (2015). “La iniciativa económica local o la gestión de lo común para el bien común”, en Análisis de las repercusiones de la reforma local sobre la organización, competencias y servicios de las Entidades Locales (F. GARCÍA RUBIO, director), INAP, 2015, p. 365-425.
RODRÍGUEZ SOLÁ, C. (1993): “La cooperativa como forma de gestión de los servicios públicos locales”, Revista de Estudios de Administración Local y Autonómica, núm. 260, p. 761-782.
VVAA (2013), El impacto socioeconómico de la Economía Social, CEPES-EOI, Madrid, 2013 (disponible en http://www.cepes.es/publicaciones/73; data última visita 27-1-2017).
VVAA (2015), Impulso a la creación de Cooperativas de Servicios Públicos y Cooperativas Mixtas: nuevas fórmulas cooperativas recogidas en la Ley de Cooperativas Andaluza (disponible en https://www.faecta.coop/fileadmin/documentos/PDF_FAECTA/Informe_Juridico.pdf; data última visita 7-1-17).
1 Professor titular de Dret Financer i Tributari. Universitat de València. Membre del projecte d’investigació “Economia col·laborativa,