Senyors, bandolers i vassalls. AAVV

Borja els unien estrets vincles de sang. Sense anar més lluny, Ferran el Ca tòlic era alhora l’avi del monarca hispànic i el besavi del duc de Gandia. Llavors, per estrafolari que semble, l’emperador esdevenia oncle de Francesc, de la mateixa manera que aquest i el príncep Felip –al que havia vist néixer i bressolar– eren cosins prims. Això sense fer referència la mútua consanguinitat per la via dels Enríquez, segons la qual Francesc de Borja i Carles V eren, a més, cosins tercers.

¶ ¹⁴ Veg. docs. 16, 18 i 20.

¶ ¹⁵ Les obres que tracten sobre aquest espai temporal de la vida de Francesc de Borja són innumerables. Per citar-ne sols algunes. Veg. X. ADRO, El duque de Gandía: el noble santo del primer imperio: apuntes históricos, Madrid, Espasa Calpe, 1958, pp. 217-316; J. B. BOSQUET, Suma de la vida, virtudes y milagros de san Francisco de Borja, duque quarto de Gandía, treze de la Orden de Santiago y tercero General de la Compañía de Jesús, València, 1671, pp. 6-11; A. CIENFUEGOS, La heroyca vida, virtudes, y milagros del grande San Francisco de Borja, antes Duque Quarto de Gandía y después Tercero General de la Compañía de Jesús, Madrid, viuda de Juan Garcia, 1717, pp. 101-167; C. de DALMASES, El padre Francisco..., pp. 57-76; E. GARCÍA HERNÁN, Francisco de Borja..., pp. 111-138; J. E. NIEREMBERG, Vida del santo padre y gran siervo de Dios el B. Francisco de Borja, Madrid, Maria de Quiñones, 1644; pp. 50-76; J. PASTOR GÓMEZ, San Francisco de Borja. 1510-1572. (Un jesuita, santo duque, del siglo XVI), Madrid, Publicaciones Españolas, 1973, pp. 23-28.

¶ ¹⁶ T. CANET APARISI, «Juzgar a los jueces...», pp. 317-324; id., «La abogacía fiscal...», pp. 534-535; J. MARTÍ FERRANDO, Instituciones y sociedad..., pp. 147-148; J. A. CATALÁ SANZ i P. PÉREZ GARCÍA, «La pena capital...», p. 74.

¶ ¹⁷ Veg. doc. núm. 13.

¶ ¹⁸ Veg. doc. núm. 10.

¶ ¹⁹ Veg. doc. núm. 1.

¶ ²⁰ Veg. doc. núm. 2-8; 13-14; 19 i 34.

¶ ²¹ Veg. doc. núm. 18, 20 i 21.

¶ ²² ARV, Reial Audiència, Sentències, Caixa 291, núm. 1157, 1181 i 1204.

¶ ²³ T. CANET APARISI, «Juzgar a los jueces...», pp. 317-324.

¶ ²⁴ Veg. doc. núm. 22-33.

¶ ²⁵ Veg. doc. núm. 11 i 12.

¶ ²⁶ Veg. doc. núm. 9, 15 i 17.

¶ ²⁷ Veg. doc. núm. 16.

¶ ²⁸ Veg. doc. núm. 34.

¶ ²⁹ Tots aquests volums presenten unes dimensions similars, amb un format de full d’aproximadament 33 centímetres de llargària per 22 centímetres d’ample i un grossor que varia entre els 3 i els 6 centímetres.

¶ ³⁰ La grandària dels fulls ací és idèntica a la dels anteriors casos, però amb un grossor molt més reduït que arriba, en el millor dels casos, als 2 centímetres.

¶ ³¹ F. CHABOD, Carlos V..., pp. 11-44 i 114-127; A. KOHLER, Carlos V: 1500..., pp. 3-19 i 396-398.

¶ ³² K. BRANDI, Carlos V. Vida..., pp. 349-378; A. KOHLER, Carlos V: 1500..., pp. 270-293. V. L. SIMÓ SANTONJA, Les Corts Valencianes, 1240-1645, València, Corts Valencianes, 1997, pp. 418-428.

¶ ³³ M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César y el Hombre, Madrid, Espasa, 1999, pp. 608-630.

¶ ³⁴ El regne de València acordà aportar 110.000 lliures; el principat de Catalunya, 250.000 lliures i el regne d’Aragó 300.000 lliures. Vegeu À. CASALS, L’Emperador i els catalans..., p. 430; R. GARCIA CÁRCEL, Cortes del reinado de Carlos I, València, Universitat de València-Departament d’Història Moderna, 1972, pp. 121-170; L. GONZÁLEZ ANTÓN, Las Cortes de Aragón, Saragossa, Librería General, 1978, p. 185;

¶ ³⁵ A. CÁMARA MUÑOZ, «Fortificaciones españolas en la frontera de los Pirineos: siglo XVI», en M. F. Laredo Quesada y E. Ripoll Perelló, Actas del Congreso Internacional Historia de los Pirineos, Madrid, UNED, 1991, tomo II, pp. 259-282; id., «Las fortificaciones del emperador Carlos V», en Carlos V, las armas y las letras, Madrid, 2000, pp. 123-137; À. CASALS, L’Emperador i els catalans..., pp. 394-302; 418-431; J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V..., pp. 337-355; id., «Proyectos y obras de fortificación en la Valencia de Carlos V», Estudis. Revista de historia moderna, 26 (2000), pp. 137-176. M.^ª C. Porras Gil, «La defensa de los territorios hispanos», en M. J. Redondo Cantera i M. A. Zalama, Carlos V y las Artes, promoción artística y familia imperial, Valladolid, secc, 2000, pp. 165-201.

¶ ³⁶ El mes d’octubre la comitiva reial es desplaçà de Montsó a Saragossa, des d’on partí envers Catalunya, arribant a Barcelona el 8 de novembre de 1542. De la mateixa manera, el 21 de novembre, el seguici eixí de Barcelona en direcció a València. El 6 de desembre havien arribat al Cap i Casal on van ser rebuts per Joan de Borja, III duc de Gandia. E. García HernÁn, «Francisco de Borja, virrey de Cataluña, 1539-1543», en M. Rivero Rodríguez y A. Álvarez- Ossorio Alvariño (coord.), Carlos V y la quiebra del humanismo político en Europa (1530-1558), Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 2001, pp. 350-352; id., Monumenta Borgia…, p. 79; J. Martí Ferrando, Poder y sociedad…, pp. 264-265; E. Serrano Martín, «ImÁgenes del rey e identidad del reino en los rituales y celebraciones públicas en Aragón en el siglo xvi», Obradoiro de Historia Moderna, 20 (2011), pp. 47, 50-51.

¶ ³⁷ K. BRANDI, Carlos V. Vida..., pp. 401-409; M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., pp. 631-636.

¶ ³⁸ Les negociacions van ser difícils a causa de la complicada situació econòmica portuguesa, junt amb unes noces emparaulades de la jove amb l’infant Lluís. A sobre, es tractava d’un