en la degradació de les condicions a què es veuen sotmesos. Segons l’Organització Internacional del Treball un 48 per cent dels ocupats ho estan en llocs «vulnerables», amb el risc de no tenir ni uns ingressos assegurats ni accés a la seguretat social. Una situació que ha anat augmentant amb l’auge del «treball flexible», que es dóna cada vegada més en les empreses que ocupen un gran nombre de treballadors, on abunden els contractes de deu, de vuit i fins i tot de zero hores. Els contractes de poques hores, que no garanteixen un mínim de paga i obliguen els treballadors a estar sempre disponibles per quan se’ls necessiti, no solament vulneren les normes sobre estabilitat en el treball que s’havien guanyat en dos-cents anys de lluites sindicals, sinó que superen fins i tot les regles de l’esclavitud tradicional, en què el propietari tenia almenys l’obligació d’alimentar l’esclau.29
Som en moments en què aquesta degradació del treball que ha fet aparèixer el fenomen del «treballador pobre», del que té ocupació però no aconsegueix el suficient per cobrir la seva subsistència –un estudi molt recent sobre les grans ciutats nord-americanes indica que el 42 per cent de les persones que recorren a obtenir aliments d’emergència tenen una ocupació–30 s’atribueix a la fi del creixement: a un «estancament secular», en paraules de Larry Summers.31 Un plantejament que va sovint associat al de la decepció davant de les promeses incomplides de l’avenç tecnològic.32
El que aquestes teoritzacions no ens expliquen és per què aquest estancament coincideix amb l’augment constant de la riquesa de l’u per mil dels més rics. I el que ens amaguen del tot són les bases polítiques que han fet possible aquest repartiment desigual dels costos de les crisis. Analitzant el capitalisme actual, l’economista xilè José Gabriel de Palma ens invita a descobrir la forma en què el neoliberalisme promou un tipus especial de ‘desordre’ que ajuda a legitimar la supremacia del capital, per tal com només ell pot prosperar en un entorn inestable i de riscos elevats.
En aquest escenari, afegeix, «la major part de les vigoroses lluites polítiques, socials i econòmiques que ens van aportar tanta civilització, des de la vaga del port de Londres en 1889, el Ford-T, la por del contagi dels ideals utòpics dels primers soviets, el New Deal i Keynes, tot s’ho ha endut el vent».33
En la tasca comuna per cartografiar el panorama del món en què vivim, per trobar camins cap al futur que ens retornin l’esperança, als historiadors ens toca ara revisar la visió establerta en què es basava el vell relat sobre l’avenç imparable del progrés social, per reinterpretar-lo com una lluita entorn de la llibertat i la igualtat, que s’ha desenvolupat de manera incerta, amb victòries parcials i una llarga derrota final que amenaça el nostre futur.
Ens cal entendre bé el que ha passat per tal d’ajudar a trobar camins de sortida i mètodes de lluita que ens permetin evitar el risc en què estem de perdre del tot, i reprenc per a dir-ho les paraules de Palma, «la major part de les vigoroses lluites polítiques, socials i econòmiques que ens van aportar tanta civilització».
1. V. Gordon Childe: ¿Qué sucedió en la historia?, Barcelona, Crítica, 2002.
2. John Maynard Keynes: Ensayos de persuasión, Barcelona, Crítica, 1988, pp. 323-333.
3. Josef H. Reichholf: La invención de la agricultura, Barcelona, Crítica, 2009; Bernhard Wenninger: «Réponse culturelle aux changements climatiques rapides de l’Holocène en Méditerranée orientale», a Jean-François Berger (ed.): Des climats et des hommes, París, La Découverte, 2012, pp. 171-184; Steve Mithen: Thirst. Water and Power in the Ancient World, Londres, Weidenfeld and Nicolson, 2012, pp. 12-43; Jacob Weisdorff: «Why did the first farmers toil? Human metabolism and the origins of agriculture», a European Review of Economic History, 13, 2009, pp. 157-172; Kent Flannery i Joyce Marcus: The Creation of Inequality. How our Prehistoric Ancestors set the Stage for Monarchy, Slavery and Empire, Cambridge, Mass., Harvard University Press, 2012.
4. J. De Vries: La revolución industriosa. Consumo y economía doméstica desde 1650 hasta el presente, Barcelona, Crítica, 2009; Jan L. Van Zanden: The Long Road to the Industrial Revolution: the European Economy in a Global Perspective. 1000-1800, Leiden, Brill, 2009, «Wages and the standard of living in Europe, 1500-1800», a European Review of Economic History, 3, 1999, núm. 2, pp. 175-197; Robert C. Allen i J. L. Weisgorf: «Was there an ‘industrious revolution’ before the industrial revolution? An empirical exercise for England, c. 1300-1830», a Economic History Review, 64, 2011, pp. 715-729; Robert C. Allen et al. (eds.): Living Standards in the Past. New Perspectives on Well-Being in Asia and Europe, Oxford, Oxford University Press, 2005; Roderick Floud, Kenneth Wachter i Annabel Gregory: Height, Health and History. Nutritional Status in the United Kingdom, 1750-1980, Cambridge, Cambridge University Press, 1990; Roderick Floud et al.: The Changing Body. Health, Nutrition, and Human Development in the Western World Since 1700, Cambridge, Cambridge University Press, 2011.
5. En referència a Espanya, ens cal encara ajustar un model interpretatiu adequat; però els estudis antropomètrics mostren que la minva de l’estatura s’hi ha mantingut fins més tard que a la major part d’Europa, una afirmació que ve a coincidir amb els resultats de l’estudi sobre la mortalitat de Pérez Moreda, Reher i Sanz Gimeno, que mostren que la diferència entre les xifres d’esperança de vida d’Espanya i les de set països europeus avançats es va mantenir fins a començaments del segle XX. (José Miguel Martínez-Carrión: Anthropometric History of the Iberian World. Lessons we Have Learned, Documento de trabajo núm. 1108 de la Asociación Española de Historia Económica, octubre del 2011; Vicente Pérez Moreda, David-Sven Reher i Alberto Sanz Gimeno: La conquista de la salud. Mortalidad y modernización en la España contemporánea, Madrid, Marcial Pons, 2015, p. 26, mostren un empitjorament entre 1860-1864 i 1900-1904).
6. La versió tradicional a R. C. Allen: «Why the industrial revolution was British: commerce, induced invention and the scientific revolution», a Economic History Review, 64, 2011, pp. 367-384; la crítica, Jane Humphries: «The lure of aggregates and the pitfalls of the patriarchal perspective: a critique of the high wage economy interpretation of the British industrial revolution», a Economic History Review, 66, 2013, pp. 693-714, al qual va replicar Allen: «The high wage economy and the industrial revolution: a restatement», a Economic History Review, 68, 2015, pp. 1-22.
7. Sven Beckert: El imperio del algodón. El rostro oculto de la civilización industrial, Barcelona, Crítica, 2016.
8. Robert C. Allen: Revolución en los campos: la reinterpretación de la revolución agrícola inglesa, Zaragoza, Presas Universitarias, 2004, al qual cal afegir el capítol que dedica a la revolució agrícola a The British Industrial Revolution in Global Perspective, Cambridge, Cambridge University Press, 2009, pp. 57-79; E. L. Jones (ed.): Agriculture and Economic Growth in England, 1650-1815, Londres, Methuen, 1967; J. M. Neeson: Commoners: Common Right, Enclosure and Social Change in Common-Field England, 1700-1820, Cambridge, Cambridge University Press, 1993; Terry Coleman: The Railway Navvies: a History of the Men who Made the Railways, Londres, Penguin, 1968.
9. Federico Bozzini: Il furto campestre: una forma di lotta di massa nel Veronese e nel Veneto durante la seconda metà dell 800, Bari, Dedalo, 1977; Regina Schulte: The Village in Court, Cambridge, Cambridge University Press, 1994.
10. Steven Marcus: Engels, Manchester, and the Working Class, Nova York, Random House, 1974; John Lea i Geoff Pilling (eds.): The Condition of Britain. Essays on Friedrich Engels, Londres, Pluto Press, 1996.
11. Simon Kuznets: «Economic growth and economic inequality», a American Economic Review, XLV, 1955, núm. 1, pp. 1-28.
12. J. L. Van Zanden: «Tracing the beginning of the Kuznets curve: western Europe during the early modern period», a Economic History Review, 38, 1995, núm. 4, pp. 643-664. El model de la supercorba l’adoptaria també, generalitzant-lo per a Àsia, Osamu Saito a «Growth and inequality, the great and little divergence debate: a Japanese perspective», a Economic History Review, 68, 2015, núm. 2, pp. 399-419.
13.