com potser ja sabeu —diu la Patricia Cap-de-Secció—, des de fa uns quants anys a QualityPartner fem encaixar fins i tot les esperances de vida dels nostres clients. I l’èxit és tan gran que xarxes socials com Everybody van plenes d’històries sobre parelles de QualityPartner que no només s’han mort el mateix any o mes —d’aquestes n’hi ha moltes—, sinó fins i tot el mateix dia o inclús a la mateixa hora. Jo crec que, sobretot per als clients d’edat avançada, aquesta és una prestació molt bonica. Això ho hauríeu de destacar sens falta.
Fa un parell de setmanes la Sandra va millorar una notícia sobre una parella de QualityPartner que es va morir fins i tot al mateix minut. També és veritat que es van morir tots dos en un accident de cotxe que els va privar de trenta-dos anys de l’esperança de vida que els havien promès. Per això alguns criticaires van afirmar després que aquesta mort doble tan ben coordinada no s’hauria hagut de valorar com un altre èxit de QualityPartner.
—A veure, qui de vosaltres està registrat a QualityPartner? —pregunta l’Oliver tot passant la vista per la sala.
La Sandra no reacciona de seguida. No és fins que s’adona que quasi tots els seus col·legues han aixecat la mà, que també ho fa ella.
—A tots els que fins avui han estat a la lluna —diu l’Oliver—, els recomano que hi obrin un compte d’usuari com més aviat millor. La inscripció i la primera parella són gratis! Naturalment també podeu provar sort al món analògic, però el més probable és que això impliqui quedar-se solter. És tan probable, que la nostra campanya hauria d’intentar convertir l’expressió analògic en sinònim de solter. —L’Oliver assenyala un home gran mig calb que seu al costat de la Sandra—. Tu, el d’aquí davant, Anton Assessor-Fiscal, oi? —L’Oliver ho pregunta com si realment pogués recordar com es diu el seu empleat, per bé que tothom té clar que les lentilles li han revelat el nom.
—Sí? —pregunta l’Anton.
—Fa un moment no has aixecat la mà —diu l’Oliver—. Puc preguntar-te per què no ets a QualityPartner?
—Doncs, mmm, estic casat des de fa disset anys.
—Ja ho veieu, jo crec que justament aquest és el problema —diu la directora de QualityPartner—. L’antiga agència publicitària donava per fet que havia de concentrar-se en solters, en analògics. Un error imperdonable. Jo, en canvi, veig com a públic potencial, sense cap mena de dubte, totes les parelles que no s’han ajuntat a través de QualityPartner.
—Per aquesta gent la campanya s’hauria de focalitzar en el fet que en algun lloc hi ha amb tota seguretat una parella millor per ells —diu l’Oliver, i torna a adreçar-se a l’Anton—. Tu de vegades no tens també aquesta sensació? Que t’has venut a un preu massa baix?
—No, de fet no —diu l’Anton.
—Llavors segur que la té la teva dona —diu l’Oliver rient. Tothom a la sala ho troba divertit. L’Anton Assessor-Fiscal s’enfonsa a la butaca—. Prova-ho una vegada —diu l’Oliver, i posa un QualityPad davant dels morros del seu empleat.
El que ocorre al monitor de l’aparell es projecta en una gran pantalla. Tan bon punt els llavis vacil·lants de l’Anton toquen el touchscreen, el sistema, gràcies a RateMe, tan sols necessita 1,6 segons per trobar el perfil que encaixa més amb ell. Tothom pot seguir com QualityPartner compara les agendes de la nova parella i fixa una cita per a demà passat. El sistema també reserva una taula en un restaurant adient i determina el menú per iniciativa pròpia: crema de carbassa, risotto amb succedanis de gambes i GreSaSus caramel·litzats.
—GreSaSus caramel·litzats? —pregunta l’Oliver amb cara de fàstic. L’Anton assenteix amb el cap, avergonyit—. Doncs ves amb compte que no se n’assabenti la teva assegurança mèdica. —La sala torna a riure—. Qui no s’assabentarà en cap cas de la teva cita és la teva dona! —diu l’Oliver passant la mà pel seu QualityPad—. Ha quedat el dicinc per anar al cine amb la seva amiga Diana. QualityPartner t’avisarà a temps de quan hauràs de tornar a casa.
La Sandra troba que el seu veí de seient té un aire més aviat infeliç.
—No es preocupi —diu la Patricia Cap-de-Secció—. Li proposem una sola persona, però des del començament QualityPartner ofereix als seus clients un dret de devolució de quinze dies, pel cas que algú no estigui satisfet amb el seu nou company o companya. La primera parella de substitució és totalment gratuïta. Però com que gairebé ningú en fa ús, ara fins i tot oferim un servei prèmium amb un dret de devolució vitalici (i crec que la campanya dirigida al jovent s’hauria de concentrar en això). Aquesta oferta, anomenada PartnerCare, està disponible per una quota mensual molt raonable. El millor de PartnerCare són les actualitzacions automàtiques, perquè els individus, naturalment, de vegades canvien i per aquest motiu es distancien de la seva parella. Quan passa, de seguida proposem una nova parella. Tot i això, els científics han descobert que la gent ja no canvia tant com abans, en part perquè ja només està envoltada per persones que pensen exactament el mateix. I nosaltres hem contribuït (ho dic amb un cert orgull) a aquesta evolució tan bonica.
—Bé doncs, qui de vosaltres es vol inscriure al nou servei prèmium PartnerCare? —pregunta l’Oliver.
La Sandra no reacciona de seguida. No és fins que s’adona que gairebé tots els seus col·legues han aixecat la mà, que també ho fa ella.
El seu cap se la mira i assenteix. Sense dir res li acosta el QualityPad a la cara. La Sandra tanca els ulls i hi estampa un petó.
PARTNERCARE
Després de la feina en Peter i la Sandra es troben en un restaurant que ha proposat en Monada. En Ningú no hi està d’acord i troba el restaurant horrible, per la qual cosa en Peter li ha tret el so. El restaurant va ser el primer de la ciutat que a la carta hi va tenir exclusivament carn cultivada, és a dir criada al laboratori.
—La trobada va ser tan emocionant! —explica excitada la Sandra—. Farem una gran campanya per QualityPartner. Ja t’he dit que he pujat dos nivells? Has sentit parlar de PartnerCare? És un programa realment molt interessant. T’estalvia una pila de feina en les relacions.
En Peter aixeca amb la forquilla un tros de bistec cap a la llum i diu:
—Qui s’hauria pogut imaginar que un dia el nostre menjar seria més cultivat que nosaltres mateixos?
—Tu no tens cap mena d’ambició, oi? —pregunta la Sandra. En Peter sospira—. Ets al nivell 10 —diu la Sandra—. Si baixes un altre nivell, seràs un inútil. Mou el cul d’una vegada!
—Ja ho sé, ja ho sé —diu en Peter—. Si tens raó. Però...
—Però què?
—L’última vegada vam parlar de tenir un fill...
La Sandra sospira.
—M’acaben d’ascendir, Peter!
—Però de la criatura me’n puc ocupar jo. Podria tenir-la a la botiga. Al cap i a la fi estic moltes estones sense fer res.
—Ara he de continuar batallant.
—Sí, però...
—Total, tampoc ens podem permetre un fill optimitzat! —esclata la Sandra—. I pots estar segur que no espatllaré la vida del meu fill amb un part natural.
—Podem aplegar els diners per la millora genètica —diu en Peter.
Quan la Sandra va per respondre, rep un missatge. El rellotge, les ulleres, el braçalet i les arracades li vibren. Arrufa el nas i el missatge li apareix a les ulleres: «Heu rebut un avís de QualityPartner PartnerCare: “Hola, Sandra. Tenim disponible per a tu una altra parella millor, d’un nivell més elevat. Si t’hi vols connectar, marca ara OK”».
La Sandra es mira en Peter, que li somriu