LES CELEBRACIONS DOMINICALS EN ABSÈNCIA DE PREVERE (ADAP)
Documents, reflexions i materials
Dossiers CPL, 153 Centre de Pastoral Litúrgica Barcelona
Director de la col·lecció Dossiers CPL: Joan Torra
Publicació preparada per: Xavier Aymerich
Disseny de la coberta: Mercè Solé
© Edita: CENTRE DE PASTORAL LITÚRGICA
Nàpols 346, 1 – 08025 Barcelona
Tel. (+34) 933 022 235 – wa (+34) 619 741 047
[email protected] – www.cpl.es
Primera edició digital: març de 2020
ISBN: 978-84-9165-323-3
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si us cal fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).
PRESENTACIÓ
La configuració de l’assemblea conciliar del Vaticà II era veritablement universal, reunia bisbes de totes les parts del món com mai abans havia passat. Amb tota lògica havia de tenir present la realitat de l’Església catòlica en cada situació del món per poder-hi respondre. No ha d’estranyar, per tant, que algunes previsions les fes per a les Esglésies joves, dels anomenats països de missió. Així, per exemple, calia preveure els corresponents processos catecumenals per a la iniciació cristiana d’adults, situació que no es donava en les Esglésies de llarga tradició, amablement habituades des de feia segles al baptisme d’infants.
Segurament era molt difícil o gairebé impossible de preveure que, en poc més del mig segle transcorregut des de la clausura conciliar, situacions d’aquestes, no només anaven a patir alguns canvis lògics sinó que s’anaven a invertir totalment de manera que algunes previsions, fetes per a països de missió, anaven a estar a l’ordre del dia de les Esglésies, anomenem-les ancianes, per donar resposta a situacions noves, inesperades, a les quals l’acceleració dels esdeveniments les sumia.
Aquest és el cas que presentem ara. En països de recent evangelització s’havien previst les Celebracions dominicals en absència de prevere (ADAP) perquè les comunitats cristianes, escampades per àmplies àrees sense capellà resident, mantinguessin la seva vida cristiana a partir de l’Eucaristia, encara que aquesta no pogués ser celebrada cada diumenge. Ràpidament aquesta realitat s’ha invertit i ara són les comunitats ancianes les que es veuen embolicades en una situació de falta de preveres per celebrar l’Eucaristia cada diumenge en cada comunitat. La mirada s’ha dirigit a la previsió feta per als països de missió, convençuts que ara aquesta missió cal on abans semblava que no era necessària.
Ens hem de felicitar que hi hagi hagut una abundant i rigorosa reflexió sobre aquests temes, perquè no es pretengui donar solucions espontànies a problemes que són molt de fons perquè toquen elements essencials de la vida cristiana. Per això, des del Centre de Pastoral Litúrgica estem satisfets de poder oferir un veritable Dossier de materials que comença pels abundants documents magisterials de referència, continua per reflexions teològiques i pastorals amb estudis de gran calat i desemboca en materials pràctics que diverses diòcesis han elaborat perquè les pràctiques pastorals, que pretenen respondre a aquesta urgent situació que vivim, siguin una oportunitat per seguir avançant sinodalment sempre desitjosos de saber què és el que l’Esperit demana a les Esglésies en aquestes noves circumstàncies.
Segur que tot això vivificarà tant les celebracions de l’Eucaristia com la profunda reflexió sobre el sagrament, sobre el ministeri ordenat i els altres ministeris, sobre el sentit del diumenge i sobre la identitat de la comunitat cristiana.
I. DOCUMENTS DE REFERÈNCIA
INTRODUCCIÓ
Oferim en aquest capítol el text dels principals documents oficials de l’Església sobre les Celebracions dominicals en absència de prevere.
L’esment a aquestes ADAP comença, de forma encara difusa, en el mateix concili Vaticà II, i de mica en mica es van concretant la seva naturalesa i les seves possibilitats. El document principal, evidentment, és el Directori que va publicar la Congregació per al Culte Diví l’any 1988, i que aquí reproduïm sencer. Immediatament després, els Prænotanda que el Secretariado Nacional de Liturgia de la Conferencia Episcopal Española va incloure en l’edició del seu ritual en castellà. I encara, finalment, altres documents posteriors que fan referència a aquest tipus de celebració.
CONSTITUCIÓ SOBRE la SAGRADA LITÚRGIA «SACROSANCTUM CONCILIUM»
(Concili Vaticà II, 4 desembre 1963)
35,4. Les vigílies de les festes més solemnes, algunes fèries d’Advent i de Quaresma, els diumenges i les festes, s’ha de fomentar una celebració sagrada de la paraula de Déu, sobretot als llocs on manca sacerdot; en aquest cas, ha de dirigir la celebració un diaca o un altre delegat del bisbe.
INSTRUCCIÓ «INTER OECUMENICI» PER APLICAR LA CONSTITUCIÓ SOBRE LA SAGRADA LITÚRGIA
(Sagrada Congregació de Ritus i el Consilium, 26 setembre 1964)
37. En els llocs on no hi hagi sacerdot i no es pugui celebrar la missa, els diumenges i festes de precepte organitzi’s, a criteri de l’Ordinari, una sagrada celebració de la paraula de Déu, presidida per un diaca o fins i tot un seglar, especialment delegat.
L’estructura d’aquesta celebració serà semblant a la litúrgia de la paraula en la missa: generalment es llegiran en llengua vernacle l’epístola i l’evangeli de la missa del dia, anteposant i intercalant cants, presos preferentment dels salms. Si és diaca qui presideix, pronunciarà l’homilia, i, si no ho és, llegirà l’homilia que li hagi indicat el bisbe o el rector. La celebració acabarà amb la pregària comuna o dels fidels i el Parenostre.
CODI DE DRET CANÒNIC
(Santa Seu, 25 gener 1983)
Cànon 1248 § 2. Si per manca de ministre sagrat o una alta causa greu resulta impossible la participació en la celebració eucarística, és molt recomanable que els fidels prenguin part en una litúrgia de la Paraula, a l’església parroquial o en algun altre lloc sagrat, celebrada segons les prescripcions del bisbe diocesà, o dediquin un temps a l’oració personalment o en família, o, si és oportú, en grups de famílies.
DIRECTORI PER A LES CELEBRACIONS DOMINICALS EN ABSÈNCIA DE PREVERE
Proemi
1. L’Església del Crist, des del dia de la Pentecosta, després que davalla l’Esperit Sant, sempre s’aplega fidelment en la unitat per celebrar el misteri pasqual el dia que fou anomenat «diumenge» en memòria de la resurrecció del Senyor. En la reunió dominical l’Església llegeix allò que en totes les Escriptures es refereix al Crist1 i celebra l’Eucaristia com a memorial de la mort i de la resurrecció del Senyor, fins que torni.
2. No sempre, tanmateix, és possible de tenir una plena celebració del diumenge. Hi ha hagut i hi ha molts fidels per als quals «per manca de ministre sagrat o alguna altra causa greu, és impossible la participació en la celebració eucarística».2
3. En alguns països, després de la primera evangelització, els bisbes confiaren a catequistes la missió d’aplegar els fidels el diumenge i de dirigir llur pregària segons la forma d’exercicis piadosos. Perquè els cristians, augmentats en gran nombre, es trobaven dispersos en molts llocs, tan distants que el sacerdot no hi podia acudir cada diumenge.
4. En altres llocs, a causa de les persecucions pel nom cristià, o bé per altres severes limitacions imposades a la llibertat religiosa, als fidels els és totalment prohibida la reunió dominical. I, així com en altre temps hi hagueren