Les Celebracions dominicals en absència de prevere. Diversos autors

persona del prevere, Crist Cap actua de manera visible en el seu cos que és l’Església. Això passa no només en la celebració de l’Eucaristia i dels sagraments, sinó en totes les celebracions litúrgiques.

      L’expressió in nomine Ecclesiæ indica la particular relació de servei que uneix la funció presidencial a l’assemblea (cf. SC 33 i LG 10). Qui presideix dirigeix la pregària a Déu i realitza gestos en nom de la comunitat dels fidels. Realitza així normalment una funció doble: fer present Crist Cap en l’assemblea i, alhora, representar a tots els fidels en la pregària a Déu: «Les pregàries adreçades a Déu pel sacerdot, que presideix l’assemblea en la persona de Crist, són dites en nom de tot el poble sant i de tots els presents» (SC 33). En la litúrgia, Crist Sacerdot associa a ell mateix l’Església en el doble moviment de culte: de Déu a l’home, la santificació; i de l’home a Déu, la glorificació. En el moviment de Déu a l’home, el ministre actua in persona Christi, y en el moviment de l’home a Déu, in nomine Ecclesiæ.

      Però cal fer notar que la funció in persona Christi és atribuïda pels documents del concili només a qui ha rebut el sagrament de l’Orde, mentre que la funció in nomine Ecclesiæ també li és reconeguda a un ministre no ordenat, i per tant a un laic. L’exemple més evident a aquest respecte és el dels que l’Església designa per a la celebració de l’Ofici diví (SC 84.85). És evident, per tant, que la presidència litúrgica la pot actuar, en el seu ple significat litúrgic, només el sacerdoci ministerial, perquè només ell, en força del caràcter rebut, s’ha convertit en signe particular de la presència de Crist Cap de l’Església en la comunitat celebrant. També el ministeri de servir la comunitat dirigint en el seu nom la pregària a Déu pertany en primer lloc al sacerdoci ordenat. També en aquest cas és el prevere qui assumeix la funció de Crist Ressuscitat «semper vivens ad interpellandum pro nobis» (He 7,25), que «no deixa mai de ser el nostre advocat davant vostre» (prefaci pasqual III). El laic només pot en certa manera suplir el sacerdot en aquest segon ministeri, romanen sempre «un com els altres» (IGMR 258).82

      La funció de la presidència exercida per un laic, encara que aparegui així limitada en el seu significat, en relació amb la del sacerdoci ordenat, adquireix una importància particular segons les característiques de la mateixa celebració. En efecte, hi ha celebracions que per la seva naturalesa no poden ser mai presidides per laics. Per exemple, l’Eucaristia. Però altres celebracions, fins i tot sacramentals, poden ser presidides per laics en absència del prevere, per exemple, el baptisme, el matrimoni, però també la distribució de la comunió eucarística fora de la missa.

      Significat del terme «presidir»

      El terme «presidir» no s’entén sempre en un sentit unívoc. Es tracta essencialment d’un concepte analògic, actuat de diversa manera, segons la persona que presideix. És un terme funcional. Quina diferència entre un bisbe que presideix l’Eucaristia envoltat pels seus preveres i amb la participació de l’assemblea, i un pare de família que presideix la benedicció d’un fill en el si de la família! I, no obstant això, en els dos casos es tracta, encara que en un sentit divers, de celebració litúrgica i utilitzem el mateix verb «presidir». Ja s’ha fet notar que la paraula «presidir», segons el sentit que li donem en la vida actual (president de la República, president d’una associació, generalment elegit en assemblea) no és apta per expressar la realitat de la presidència litúrgica tal com és exercida pel sacerdoci ministerial. El significat corrent de la paraula està més a prop de la funció de presidència exercida per un laic. Es tracta d’un dels problemes terminològics encara per aclarir en els llibres litúrgics de la reforma.83

      Es poden trobar algunes indicacions útils en els llibres litúrgics en llengua vulgar84 i en el nou Ritual de benediccions, en què l’expressió «qui præest» indica la funció del president, tant de l’ordenat com del laic, mentre que el terme «celebrans» s’usa per indicar la funció de presidència litúrgica reservada al ministre ordenat.

      2. Les possibilitats de presidència litúrgica dels laics en els llibres litúrgics

      Sense baixar a un examen detallat de cada text, volem indicar aquí les principals possibilitats de presidència litúrgica dels laics en els llibres litúrgics.

      Celebració de la Paraula de Déu en diumenge85

      El número 37 de la Instrucció Inter Oecumenici, que cita SC 35 i el desenvolupa, tracta de la possibilitat oferta a un laic de presidir una celebració de la Paraula de Déu en determinades circumstàncies. «En els llocs on no hi hagi sacerdot i no es pugui celebrar la missa, els diumenges i festes de precepte organitzi’s, a criteri de l’Ordinari, una sagrada celebració de la paraula de Déu, presidida per un diaca o fins i tot un seglar, especialment delegat». Es tracta del problema avui més conegut com «assemblees dominicals en absència del prevere». La invitació a reunir-se en tals circumstàncies ha estat repetida més recentment pel càn. 1248 del Codi de Dret Canònic.

      Baptisme86

      El Ritual del bateig dels infants, seguint les normes de Sacrosanctum Concilium 68, porta dos esquemes celebratius que poder ser presidits per un laic: a saber, el c. IV («Ritu del baptisme d’infants en absència de prevere i de diaca realitzat per catequistes») i el c. V («Baptisme d’infants en perill de mort, en absència de prevere i de diaca»). El ritu destinat per als catequistes el proposa la Sacrosanctum Concilium «especialment en terres de missió». Per això, aquests ritus no es troben en els rituals d’alguns països (com Itàlia i Espanya).