dominicales y festivas en ausencia de presbítero, Madrid: Coautores Litúrgicos 1992.
42 Congregació per al culte Diví, Directori per a les celebracions dominicals en absència de prevere, del 2 de juny de 1988, núm. 24.
43 Cf. Ordenament General del Missal Romà, núms. 45-47.
44 Cf. Sagrada Congregació de Ritus, Instrucció Inter oecumenici (26 setembre 1964), núm. 37: AAS 66 (1964) 885; Sagrada Congregació per al Culte Diví, Directori Christi Ecclesia per a les celebracions dominicals en absència del prevere (10 juny 1988), Notitiae 263 (1988) 379-392 (també publicat en aquest llibre, pàgs. 15-26).
45 Cf. Joan Pau II, Al·locució (5 juny 1993): AAS 86 (1994) 340.
46 Sagrada Congregació per al Culte Diví, Directori Christi Ecclesia, núm. 35; cf. també CIC, càn. 1378, § 2, núm. 1 i § 3; cf. càn. 1384.
47 Cf. CIC, càn. 1248.
48 Cf. CIC, càn. 1248 § 2.
49 Cf. Sagrada Congregació per al Culte Diví, Directori Christi Ecclesia per a les celebracions dominicals en absència del prevere; Instrucció interdicasterial Ecclesiae de mysterio referent a algunes qüestions sobre la col·laboració dels fidels laics amb el ministeri dels preveres (15 d’agost de 1997): AAS 89 (1997), 852-877.
50 Cf. «Modalitats d’assemblees dominicals sense prevere», Propositio 10.
51 Cf. Íd.
52 Cf. Cf. «Discurs als bisbes de la Conferència episcopal del Canadà – Quebec en visita “ad limina Apsotolorum”» (11 maig 2006), L’Osservatore Romano (12 maig 2006), 5.
53 Joan Pau II, Carta als Sacerdots per al Dijous Sant de 1970, 10: AAS 71 (1979), 414-415.
54 Cf. Propositio 18; SC 35.
55 Cf. Exhortació apostòlica postsinodal Sacramentum caritatis (22 febrer 2007), núm. 75; AAS 99 (207), 162-163.
56 Íb.
57 Congregació per al Culte Diví i la disciplina dels Sagraments, Directori sobre la pietat popular. Principis i orientacions (17 desembre 2001), núm. 87.
II. ESTUDIS I REFLEXIONS
INTRODUCCIÓ
En aquest capítol oferim alguns estudis i reflexions sobre les ADAP. Els dos primers són dos interessants articles anteriors al Directori: el de Mn. Xavier Parés, que l’any 1980 ja recollia les experiències de França i aportava criteris per a unes possibles ADAP; i el de Mons. Piero Marini, escrit poc abans de la publicació del Directori, que apunta les principals intuïcions que després recollirà el document oficial y que mantenen tota la seva vigència. A continuació, dos articles molt importants: els comentaris que fan al Directori els bisbes Pere Tena i Julián López, just quan acabava de ser publicat.
També incloem una interessant proposta pastoral al bisbat de Saragossa, una senzilla però viscuda experiència al Penedès, i el capítol que a les ADAP va dedicar el pare José Aldazábal en el seu llibre sobre els ministeris. A continuació, l’autor d’aquest dossier Xavier Aymerich recorda els criteris que cal tenir en compte per aplicar correctament les ADAP a les nostres diòcesis.
Finalment, recollim alguns comentaris recents sobre l’experiència de les ADAP en aquells llocs on ja s’han començat a desenvolupar. Pot sorprendre l’article de la Mercè Solé, on explica un cas viscut a la Cerdanya francesa, però la realitat és que es poden donar solucions diverses a una mateixa problemàtica, i per això és bo conèixer-les, valorar-les i prendre’n nota per aplicar el que més convingui en cada cas.
LES ASSEMBLEES DOMINICALS EN ABSÈNCIA DE PREVERE58
Xavier Parés
Un dels problemes pastorals que es plantegen en l’Església d’avui, és la manera o forma de celebració dominical o Dia del Senyor.
El diumenge és el dia de la trobada de l’assemblea cristiana per lloar Déu. Des de l’inici del cristianisme sabem que la comunitat es reunia el diumenge, dia de la resurrecció del Senyor. Va ser la pròpia Església qui més tard va posar el precepte dominical per al bé espiritual i el cultiu de la fe dels seus membres
La reorganització del món modern i la seva nova manera de viure, juntament amb la problemàtica de la manca de sacerdots perquè puguin celebrar les eucaristies dominicals, estan plantejant a la nostra Església un greu problema pastoral amb múltiples interrogants per aclarir i respondre:
La manca de sacerdot que presideixi l’assemblea dominical ¿dispensa d’aquesta trobada setmanal?
¿Les comunitats cristianes han de reunir-se sense el seu pastor que les presideix, o és millor que s’uneixin a les comunitats veïnes?
¿Pot un religiós, religiosa o un equip de laics substituir la presència del prevere? ¿Quins condicionants es requereixen?
¿Aprova l’Església aquest tipus d’assemblees?
¿Com es pot atendre i animar la fe de les comunitats cristianes de la diàspora?
¿Quina és la determinant i quina Església es «construeix» amb aquest tipus d’assemblees?
¿Existeix unitat amb l’Església universal, i entre celebració i evangelització?
¿Aquest fet pot ajudar a la responsabilitat dels laics en l’Església?
¿Seria millor buscar altres solucions, com per exemple, més mobilitat dels sacerdots o dels mateixos fidels cristians, buscar diaques auxiliars, etc.?
La celebració dominical dins de la pastoral d’avui ens planteja aquests i molts altres interrogants i problemes.
El cardenal Knox, prefecte de la Congregació per al Culte Diví, ja l’any 1974, en un informe dels Pares Sinodals, els parlava d’aquest tipus de celebracions insistint que és un deure dels bisbes, principalment dels que tenen pocs sacerdots, tenir cura que les seves comunitats estiguin ben atestes espiritualment. El cardenal prefecte deia que sovint no es fa res, i de mica en mica es pot perdre la fe. Així mateix parlava d’iniciatives, d’experiències i possibilitats entre les quals citava concretament les Assemblees dominicals en absència de prevere (ADAP), i avisava del risc o perill de confusió en l’esperit dels fidels, sobretot entre la celebració sacramental i la no-sacramental, entre l’Eucaristia i la simple acció de gràcies. Per això demanava un estudi curós, per tal que els bisbes puguin oferir principis generals en matèria de la pastoral i litúrgia d’aquestes celebracions.59
Un any més tard en un diari catòlic d’Itàlia, el mateix cardenal Knox reafirmava aquestes idees, i parlava dels diversos ministeris concedits als laics. Deia que amb la base d’iniciatives i possibilitats recollides a través d’una enquesta, la Sagrada Congregació estudiava el problema per tal de donar directrius