Els últims dies d'Immanuel Kant. Томас Де Квинси

que no fos allò que un home d'honor escolliria per escriure, pot ser llegit sense blasme; i quan el tema és un gran home, a vegades amb profit. Respecte a l'altra objecció, no sé com excusar el senyor Wasianski per haver-se agenollat a l'espona del llit del seu amic agonitzant, per tal de registrar, amb l'exactitud d'un taquígraf, l'últim aleteig del seu pols i les lluites d'una naturalesa que expira, excepte suposant que, al seu parer, la idea de Kant com una persona que pertany a tots els temps transcendia i anul·lava les restriccions ordinàries de la sensibilitat humana, i que, sota aquesta impressió, va fer que considerés un deure públic allò que, cal esperar-ho, hauria refusat de bon grat per impuls de les seves afeccions privades.

      El següent paper sobre Els Últims Dies de Kant està recollit de l'alemany de Wasianski, Jachmann, Borowski i altres.