b-5588-51da-89a6-83d1c0cd7c4b">
© Daniel Gabarró, Mireya Ávila i Jòrdan Faugier
© 2021 Boira Editorial
www.boiraeditorial.com
Primera edició: març 2021
ISBN: 978-84-15218-69-2
Correcció: Isabel Casadevall – www.tractradu.com
Disseny: Jorge Herreros – [email protected]
Maquetació: Georgia Delena – maquetacionlibros.com
"El fons de Déu i el fons de l'ésser humà són un mateix i únic fons."
Mestre Eckhart (1260-1328)
Index
Instruccions per iniciar el viatge
Un minut de silenci
La Totalitat ho inclou tot, absolutament tot
Mentir-te t’allunya de la veritat
El jo no pot tenir relació amb allò Superior
La porta de contacte
La Presència a les relacions humanes
Monges i monjos a la vida quotidiana
Buscar Déu a la vida quotidiana
Tres promeses que t’acostaran a experimentar Déu
Déu està a tot arreu: la mort i el mal
No t’enganyis: només la veritat t’allibera
Quan assistim a una conferència o llegim un llibre, fàcilment percebem si el missatge que ens arriba surt només d’una ment racional i lògica o bé és l’expressió d’una vivència molt més global.
La lectura del llibre que tenim a les mans, de seguida ens fa evident que és la plasmació de tres camins vitals: els dels tres autors. Aquests processos de ben segur que no estan exempts de dolor, de dubtes, de conflictes interns, de resistències, d’acceptacions profundes, de noves apertures de consciència... Però, quan tot això, que és com la part àrdua d’un infantament, ja ha donat llum a la nova criatura, sorgeix com la urgència de compartir-ho amb tots aquells que fins llavors hom percebia com ‘els altres’ i ara percep com ‘els meus germans en els quals em retrobo’. És la radical diferència entre moure’ns des de la consciència purament dual -sempre separada i distant de tot el que ens envolta- o la consciència que s’ha despertat a la misteriosa no dualitat que ens revela dimensions, fins llavors insospitades, de bellesa, de goig, de pau, de connexió, de sentit...
Quan aquesta consciència no-dual es desperta, necessita ser compartida, perquè és una força alhora subtil i poderosa que, a manera d’espiral, malda per incloure-ho tot en el seu àmbit, que no és sinó el de l’Amor. Això és el que em sembla percebre que fan els tres autors d’aquest llibre.
Tota obra d’art, sigui en el terreny de la música, la pintura, l’escultura, l’arquitectura, les arts escèniques, etc., i -com és ara el cas- també de l’escriptura, ve carregada d’una ‘freqüència vibratòria’ determinada que expressa el nivell de consciència del seu autor. La dimensió comunicativa de l’art rau, al meu parer, en el fet que suscita, en aquells que la contemplen, la mateixa vibració interior que la que va impulsar l’autor quan la va crear.
Per això tinc la certesa,