Experimentar la Divinitat a la vida quotidiana. Daniel Gabarró

que alguna cosa pot existir separada o fora de la realitat és un absurd.

      Res no pot estar fora, ni separat de la Totalitat.

      La Totalitat (o la Realitat) ho és tot.

      Res no pot estar fora, ni separat de la Totalitat.

      Per tant, en tot moment, a tot arreu, en totes les circumstàncies i en cada acció som la Totalitat. No podem ser una cosa diferent que aquesta Totalitat. Som un punt de la Totalitat. Som un punt concret i específic de la Totalitat. És impossible ser cap altra cosa.

      Ens constitueix la mateixa Energia que dona existència a tot. No estem separats del món, no estem separats de la natura, no estem separats de l’Univers, ni dels Multiuniversos. Som món. Som natura. Som Univers i Multiuniversos.

      Les formes canvien: neixen i moren cossos; apareixen i des-

      apareixen estrelles... però l’Energia que les conforma només es transforma, sempre És.

      I tu no pots ser una cosa diferent que aquesta Energia Vital.

      Nosaltres som una guspira de vida, som l’Alè Vital aquí i ara. Tu ets aquesta guspira divina. No pots ser cap altra cosa. Res sinó això és l’únic que existeix.

      Vist des d’una altra perspectiva, som l’expressió de Déu, no podem ser cap altra cosa.

      Certs temes o certs aspectes ens poden costar de comprendre... però no són al marge de la Totalitat, no són al marge de la simfonia de la Vida.

      Som l'expressió de Déu, no podem ser cap altra cosa.

      Sempre som immersos dins la Totalitat. L’única diferència és si som o no conscients de ser-hi.

      Per això, els textos místics afirmen coses com aquestes:

       Jo i el Pare som U

       El regne de Déu és amb vosaltres

       Jo soc la llum del món

       No hi ha dualitat

       Jo soc la Totalitat i el Buit

      No resulta difícil d’entendre, oi?

      Si tot el que existeix neix de l’Alè Vital, tu no pots ser sinó la filla o el fill de Déu. No existeix res que no sigui això. Te n’adones?

Experimentar la Divinitat

      Tot això que estem explicant no és per a ser cregut, sinó per a ser verificat, viscut.

      Déu no necessita ser cregut, necessita ser encarnat. La Vida no vol ser pensada, sinó viscuda.

      Tu has de ser tu, perquè ningú no ho podrà ser en lloc teu.

      Tu has de ser tu, perquè ningú no ho podrà ser en lloc teu.

      Has d’expressar-te tal com ets, com la persona única que ets. Però també has d’adonar-te que hi ha quelcom més gran que et dona vida i et transcendeix. Llavors seràs tu realment: la teva subjectivitat i la Totalitat conscients alhora.

      Tu ets algú únic, però, a la vegada, ets el mateix que la resta de la creació: Energia Vital expressant-se a través teu. Quan la teva atenció inclou ambdues coses, tota la teva vida es transforma.

      Poques persones perceben la importància d'incloure's dins la seva atenció.

      Des de la nostra experiència, es tracta de quelcom molt senzill, encara que poques persones s’adonen de la importància d’aquest gest, poques persones perceben la importància d’incloure’s dins la seva atenció, de recuperar-se a través de l’atenció.

      Si tu no et recuperes a tu mateix o a tu mateixa, si no t’inclous dins de la teva pròpia atenció sabent-te part d’una Totalitat, qui viurà la teva vida?

      Malauradament, moltes persones posen tota l’atenció a l’exterior: a la feina, a la família, als seus desitjos, a les seves pors... i s’obliden d’elles mateixes, s’obliden de la Consciència que són i que sorgeix de la Consciència o Alè Vital que dona existència a tot.

      Si t’oblides de tu, com et pots considerar viu?

      Per això, per exemple, en el budisme se’t demana que t’il·luminis, que busquis el Jo-Real que has perdut. D’aquesta manera, podràs adonar-te que ets una part de la Totalitat.

      Si t’oblides de tu, com et pots considerar viu?

      O, per posar un segon exemple, en el cristianisme se’t diu que creguis en “la resurrecció dels morts”; perquè mentre no poso atenció en la Consciència que soc, em comporto com un cadàver!

      I reiterem que no es tracta de creure en el que t’estem explicant. Es tracta de comprendre-ho profundament per Ser.

      No es tracta de parlar de Déu, sinó de parlar des de Déu.

      Es tracta de tenir una profunda experiència des de la qual expressar el que ets.

      Per tant, no es tracta que tinguis fe, sinó que donis fe, que siguis testimoni vivent de la Divinitat, que siguis paraula viva.

      En aquest sentit, t’animem a callar tota afirmació que encara no hagis experimentat.

      Quan calles i t’obres al dubte, permets que la resposta es gesti al teu interior i, llavors, emergeix l’experiència de ser la mateixa Essència Vital expressant-se.

Dos camins cap a l’Essència