Josep Gifreu

La gramàtica del virus


Скачать книгу

rel="nofollow" href="#ueddbdcae-4c5a-5f34-af73-94d77d75cf79"> Els grans temes

       L’origen del nou virus

       Consens sobre els ratpenats?

       Wuhan, el sentinella de la Xina… i del món

       Origen natural o artificial?

       La informació sobre el brot de Wuhan

       Com es va propagar el virus

       Ni transparència ni diligència

       L’origen, un misteri?

       La gestió dels governs

       Una setmana crucial

       Mala gestió?

       Les revistes científiques no perdonen

       La salut pública

       Les residències de gent gran

       El personal sanitari

       Confinament i controvèrsia entre científics

       Salut pública i vacunació

       La memòria de les víctimes

       Acompanyar el dol

       Memorials en portades

       Recuperació de vides perdudes

       Una història tràgica

       Milions d’anys de vida perduts

       Del ‘Rèquiem’ a la ‘Novena’

       L’impacte social

       La nova (a)normalitat

       Les celebracions, a casa

       Asimetria de l’impacte

       Vacunes i vacunació

       La vacuna i la bala de plata

       Acceleració de proves

       L’esprint final

       La Xina es posiciona

       A qui tocarà primer?

       El «nacionalisme de la vacuna»

       Un projecte de tota la humanitat?

       Comencen les vacunacions massives

       Immunització de grup?

       Geopolítica de la vacunació

       L’economia

       Una matriu d’anàlisi

       Impacte empresarial desigual

       Un segon trimestre molt negre

       L’impacte en el treball

       Perspectives de recuperació ràpida?

       La política

       Afectació dels processos electorals

       Els Estats Units: les presidencials de la Covid-19

       Polarització política

       Impacte en les dinàmiques polítiques

       Un nou ordre internacional?

       L’educació

       Una agenda absent?

       Fracàs de l’educació virtual?

       A l’escola, amb mascareta

       El teletreball

       El teletreball a Europa

       Treballar des de casa?

       Els valors del periodisme

       La informació de proximitat

       Què podem fer?

       Sentir la veu de la comunitat

       La ràdio, sempre pròxima

       Fulgor del periodisme científic

       La difícil ‘accuracy’

       El virus, en cada història

       La divulgació científica necessària

       La batalla contra la desinformació

       De ‘Plandemic’ a ‘Hold-Up’

       De Donald Trump a Jair Bolsonaro

       Institucions versus desinformació

       Emergència de verificadors

       Caos informatiu?

       El periodisme d’investigació

       El preu de la llibertat

       La Xina «castiga» els informadors

       L’Observatori 19

       Crespons negres en portada

       La promoció del debat mundial

       Qüestionament general

       Alguns temes a debat

       Cloenda. La responsabilitat del narrador

      Notes

       Selecció bibliogràfica i videogràfica

       Annex 1

       Primer any del virus: cronologia mínima

       Annex 2

       Fonts i referències sobre la Covid-19

       Annex 3

       Glossari, acrònims i abreviacions

      El dilluns 9 de març de 2020, al migdia, una dotzena de periodistes de VilaWeb estàvem asseguts en la sala de reunions del diari, disposats a fer l’habitual sessió de repàs de la setmana que entra. Aquella sala no té ventilació directa i al voltant de la taula que la presideix estàvem tots sense mascaretes ni distància de seguretat. La pandèmia ja era el tema de la conversa, però ningú de nosaltres no la veia com la cosa que només unes hores després havia d’alterar la nostra vida, la de la nostra societat i la del diari. Fins i tot hi havia encara qui defensava que allò no passaria de ser una grip, cosa que cal dir que en aquell moment també deien algunes autoritats i fins i tot alguns experts.

      Jo acabava de tornar de Xipre, sense saber que aquell avió que havia agafat seria el darrer que agafaria en més d’un any i mig. Aquell inici d’any havia estat intens en viatges i ja tenia molts compromisos aparaulats, que em feien pensar que acabaria sent un altre any de fer molts quilòmetres. L’havia començat a París pel Cap d’Any, després havia volat a San Francisco per a fer una xerrada a la Universitat de Stanford i més tard havia anat a Xipre. Poc que em podria imaginar aleshores que allà s’acabaria tot, abruptament, que no tornaria a trepitjar l’aeroport del Prat i que restaria tancat al país, a Barcelona i fins i tot a casa meua, durant mesos i mesos. La frontera