Veure dins els versos. Salvador Ortells Miralles

el “nou”, en canvi, tendeix a la substitució d’un estil col·lectiu per un altre, quan les bases morals i intel·lectuals d’aquell s’esfondren. L’originalitat és personal; la novetat, temporal.». (Fuster 2011a: 115). De fet, tan sols qui evidencia la seua originalitat profunda està en condicions de revelar-la. I només revelant-la, podrà enlluernar qui la mostra. És per aquest motiu que Fuster substitueix l’eslògan «poesia és comunicació» per «poesia és revelació»:

      El concepte de «revelació», pres de les teologies, fóra més adequat. Salva el defecte del mot «comunicació», i a més el supera en significats. La «revelació» suposa descobrir quelcom que abans estava velat, però no garanteix la comprensió del qui ho presencia. Déu es revela, però això no vol dir que el fidel hagi comprès la revelació. Ans s’ha de notar que cap revelació no és absolutament explícita. Els Déus es revelen amb mitges paraules, o millor dit, les paraules resulten mitges paraules –insuficients a l’hora d’acollir la revelació dels Déus. Per això totes les revelacions tenen un punt d’esoterisme, als ulls de l’home corrent. Poesia és revelació. Aquesta fórmula no implica els compromisos de l’altra. Almenys, no pot ser usada amb fins sospitosos. (Fuster 2002a: 760)