de revistes especialitzades, transparències de classe, etc.–, sempre hem percebut la necessitat de disposar d’un manual que s’ajustara a les nostres pretensions docents amb una certa dosi pedagògica que només aporta l’experiència a les classes.
Com es pot observar, aquest no és un llibre de molts centenars de pàgines, sinó més aviat tot el contrari i, per tant, el seu contingut és perfectament assumible en els períodes acadèmics semestrals a què ens hem hagut d’acostumar en els últims anys a les universitats espanyoles. L’hem denominat Una introducció a l’economia pública perquè es tracta de la particular visió de la disciplina a què ens ha conduït la nostra experiència docent i investigadora. Per descomptat, no hem inventat ni hem descobert res de nou. La nostra aportació es limita a presentar –almenys això és el que intentem– la disciplina que projecta l’anàlisi econòmica en l’àmbit del sector públic d’una forma original i amb una certa visió crítica. Observarà el lector que molt sovint, partint del tractament dels grans temes de la hisenda pública clàssica, mantenim una postura no gens ortodoxa, per mitjà de la qual es pretén motivar l’interès del lector per aquests temes. No pretenem, per tant, ensenyar veritats irrefutables, perquè pensem que, si aquest fóra el nostre objectiu, tindríem poc a explicar. Els nostres bons alumnes d’economia pública solen acabar la matèria amb molts interrogants i, possiblement, tenint més dubtes que quan van començar, però satisfets perquè són capaços de fer-se preguntes que a l’inici del curs no es plantejaven. En definitiva, són capaços de plantejar, analitzar i discutir fets que passen en el món real des d’una perspectiva econòmica àmplia utilitzant unes eines analítiques molt bàsiques. Si aquest és el resultat que aconseguim també a través d’aquest llibre, ens donarem per satisfets.
El llibre no s’ha estructurat en parts i només hem volgut seguir una lògica temàtica, tenint sempre present, almenys en els primers capítols, la necessària justificació de l’actuació pública en economia. En aquest aspecte hem estat, pot-ser, més convencionals. No avorrirem el lector en aquesta presentació descrivint de forma resumida el contingut de cada un dels onze capítols de què consta el llibre. Simplement direm que, en primer lloc, i després de caracteritzar el sector públic des d’una perspectiva econòmica –capítol 1–, s’analitza per què i en quins casos ha d’intervenir en l’economia –capítols 2, 3 i 4– sense negligir els possibles problemes que poden derivar de la seua intervenció –capítols 5 i 6. Més avant es tracten alguns temes ja clàssics en la hisenda pública, com és ara el pressupost públic –capítol 7–, la dimensió i el creixement del sector públic en els últims anys –capítol 8–, el deute públic com a mitjà de finançament d’aquest sector –capítol 9– i l’empresa pública i la política de privatitzacions seguida en els últims anys a molts països –capítol 10. L’últim tema –capítol 11–, l’hem dedicat a analitzar alguns aspectes bàsics de la teoria de la imposició, com ara la incidència, l’efi-ciència i l’equitat impositives, qüestions que són necessàries per a entendre algu-nes de les possibles conseqüències de certes polítiques públiques.
No ens sembla just finalitzar aquesta breu presentació sense abans agrair a tots aquells que, sense ser-ne autors, han col·laborat d’una manera o una altra en aquest treball. Els que firmem aquest producte final som els que hem realitzat l’esforç de redacció i presentació que requereix qualsevol publicació acadèmica, però res de tot això no hauria estat possible sense el suport, els comentaris i les experiències dels nostres companys de la Unitat Docent d’Hisenda Pública i Sistemes Fiscals de la Universitat de València. Volem agrair d’una forma molt especial al nostre company, amic i mestre Miguel Olmeda el tracte, la paciència i l’afecte amb què hem estat obsequiats durant tants anys. Sense la seua amistat i saviesa el producte que ara presentem hauria estat ben diferent.
ELS AUTORS
1. Introducció. El sector públic: caracterització econòmica
Objectius del capítol
Precisar l’abast i el contingut de la perspectiva econòmica, i també del camp problemàtic de l’economia.
Caracteritzar econòmicament el sector públic a partir dels seus compor-taments, actuacions i funcions.
Identificar els distints nivells del sector públic.
Pronunciar-se sobre l’oportunitat i el contingut de les distintes denomina-cions utilitzades en l’àmbit de l’economia pública.
Potser la paraula economia siga una de les més utilitzades en el llenguatge de les societats modernes. No obstant, no hi ha un consens generalitzat sobre què és l’economia. Ni els economistes mateixos no semblen posar-s’hi d’acord. En conseqüència, molts ho simplifiquen dient que l’economia és allò a què es dediquen els economistes. Uns altres, en canvi, resten importància a l’assumpte i asseguren que potser l’únic concepte del qual l’economista no necessita una definició precisa siga el de la ciència econòmica (Myrdal 1953).
Davant aquest panorama, plantejar-se què és l’economia pública pot resultar encara més descoratjador. Amb tot, una bona manera d’aprofundir en el nostre objectiu pot ser observar el denominador comú en el punt de mira dels econo-mistes; ço és, quina és la perspectiva d’anàlisi utilitzada en l’àmbit de la ciència econòmica. Una vegada delimitada la perspectiva econòmica, podrem dir que l’e-conomia pública, objecte d’aquest llibre, no és més que l’aplicació d’aquesta pers-pectiva econòmica a un objecte o camp problemàtic concret: el sector públic.
1.1 La perspectiva econòmica
Un tema com la salut interessa al ciutadà sa, al malalt, al metge, a l’eco-nomista, al sociòleg, al jurista, al polític, etc. Però, cada un d’aquests individus, o grups d’individus, en maneja una informació concreta, té unes inquietuds distintes, una manera diferent d’enfocar el tema i fins i tot utilitza un llenguatge particular a l’hora de referir-s’hi. Totes aquestes notes distintives, i moltes d’altres, són les que configuren una perspectiva1 i es poden, per tant, identificar tantes perspectives com individus i com disciplines científiques. L’economista té la seua pròpia perspectiva, és a dir, el seu conjunt de conceptes, de categories analítiques, en definitiva, de teories per a estudiar un problema determinat. Un tema com la salut pot ser abordat des d’una perspectiva econòmica, mèdica, sociològica, etc. Resumint, la perspectiva seria una cosa així com la manera d’enfocar i de veure un fenomen de la realitat observable. D’una manera més precisa:
Perspectiva analítica: «sèrie de coneixements sistemàtics, de categories i de relacions analítiques que permeten construir proposicions acceptables respecte a un tipus de comportament determinat; és una manera d’enfocar i de veure un fenomen de la realitat observable».2
En definitiva, cada disciplina científica té la seua pròpia perspectiva. És a dir, la seua manera de veure el que l’envolta i allò de què s’ocupa. Així, la perspectiva permet caracteritzar i diferenciar ciències com l’economia, el dret, la física, etc. Són distintes formes d’observar i categoritzar els fenòmens.
Però, què és el que distingeix la perspectiva econòmica de les altres perspec-tives? Un fet evident és que els economistes tenim el nostre enfocament particular quan abordem qualsevol fenomen de la realitat observable: utilitzem el nostre propi llenguatge, els nostres propis mètodes de recerca, les nostres pròpies eines analítiques, etc. A més, aquestes facetes o particularitats es troben en permanent evolució, de manera que pot resultar útil sistematitzar el contingut, tant històric, com actual, de la perspectiva econòmica. En aquest sentit, al llarg del temps trobem, si més no, els continguts següents:
a) El que fan o a què es dediquen els economistes.
b) Assignació de recursos limitats que tenen usos alternatius en relació amb un objectiu definit.
c) Identificació, quantificació i valoració