super defectu quem patiebatur de soluto genito et soluta [ratllat infideli sarracena]. E. devotus servitor Matheus Cirera, notarius. [De mà del bisbe:] Ego frater Jacobus, episcopus Christopolitanus, dedi primam tonsuram Baltasari Castellví die sabbati XXIIIIª ianuarii anno Domini Mi CCCC LXXVIII. [Al marge esquerre: Facta] (ibíd., entre ff. 147 i 148). ¶ 69 És el cas de Bartomeu Català ... et quia dictus Bartholomeus attulit michi Johanni de Carcino, notarii ac altero ex scribis curiarum vicariatus <generalis> et officialatus Valencie, albaranum manibus dicti reverendi episcopi et Jacobi Prats, tunc vicarii generalis valentini, ut prima facie apparebat scriptum (ibíd., f. 93r). ¶ 70 Ideo die presenti, qua computabatur XXX septembris anno Mº CCCCº LXXX quarto, ego dictus notarius et scriba, de mandato reverendi domini Mathie Mercader, canonici archidiaconi et canonici valentini ac in spiritualibus et temporalibus vicarii generalis valentini, dictum albaranum in presenti libro et sub suo kalendario scribi (ibíd., f. 93r). ¶ 71 Et dictam cartam in publicam formam cum Bartholomeo Català tradidi sub suo kalendario. Fuerunt testes discreti Franciscus Valero, notarius, Valencie civis, et Andreas Belda, pannitonsor, civitatis Xative (ibíd., f. 93r). ¶ 72 Per saber-ne més sobre aquestos processos, vegeu M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «Notas de diplomática episcopal: Reparación de dos letras de tonsura», Saitabi, 59 (2009), pp. 211-230. ¶ 73 En els Libri litterarum collacionum del primer quart del segle XV, al marge de cada document registrat s’anota la taxa a cobrar per cada tipus de document expedit. Per ells sabem que per una littera testimonialis tonsure es pagaven 2 o 3 sous i que una dispensa super defectu natalium oscil·lava entre 8 i 15 sous (cfr.M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «Las tasas de la curia valentina...», pp. 55-56). De la diòcesi de Tortosa posseïm dades extretes de la visita pastoral realitzada en 1428 en la qual el bisbe Otó de Montcada imparteix la tonsura en algunes parròquies que visita i el notari de la visita anota en el marge esquerre la taxa que haurà de pagar l’escolar tonsurat i és de 3 sous (cfr.J. M. GALIANA FERRANDO, La visita pastoral d’Otó de Montcada..., pp. 252 i 268). En els registres d’Actes comuns de l’arquebisbe de Saragossa Guillermo d’Aigrefeuille es van anotar més d’una desena de llicències per a rebre la tonsura i per aquest permís es van pagar 12 sous (cfr. P. PUEYO COLOMINA, «Las tasas...», p. 398). ¶ 74 Cfr.S. A. BIANCHI, «Per la storia della chiesa veronese... (Prima parte)», pp. 124-125. En àmbit francés Mirouse recorda que un notari tenia l’encàrrec de registrar els noms dels nous promoguts a ordes i que era ajudat per un clergue per a la compilació de les còpies (clericus qui fecit litteras), que era remunerat amb 5 sous (cfr.F. MIROUSE, «Devenir prêtre...», p. 44, cita presa de S. A. BIANCHI, «Per la storia...», p. 125, nota 163). També en els registres de les ordenacions de la diòcesi de Pàdua s’indica sovint la suma entregada pels candidats en el moment de la consagració al rebre l’orde del presbiterat (cfr. S. A. Bianchi, «Per la storia della chiesa veronese... (Prima parte)», p. 125).
Regestsdels documents del Liber Ordinum
1.
1462, octubre 16. Alacant.
F. 2v.
Lluís de Salzelle, batxiller en decrets i vicari general del bisbe de Cartagena Lope de Rivas, auditor del rei de Castella i canceller major de la reina, concedeix a Miquel Gimeno, fill de Ginés Gimeno i Maria, habitant a Alacant, lletra dimissòria perquè puga rebre la tonsura de mans de qualsevol bisbe.
2.
1463, març 20. Saragossa.
F. 1r.
Pere Miquel, doctor en decrets i vicari general de Joan d’Aragó, administrador de l’arquebisbat de Saragossa, concedeix a Jaume Cabrero, escolà, fill del mestre Esteve Cabrero, de Terol, lletra dimissòria perquè puga rebre la tonsura de mans de qualsevol bisbe.
Publica: M.ª M. Cárcel Ortí, «Clérigos de la diócesis de Cartagena ordenados en Valencia en el siglo XV», Littera Scripta. In honorem Prof. Lope Pascual Martínez, Murcia, 2002, pp. 137-139.
3.
1463, agost 5. València.
F. 1r.
Miquel Cascant, bisbe titular de Cristianòpolis i auxiliar del bisbe de València Roderic de Borja, concedeix a Jaume Cabrero lletra testimonial de tonsura.
4.
1463, octubre 16. València.
F. 2r.
Miquel Cascant, bisbe titular de Cristianòpolis i auxiliar del bisbe de València Roderic de Borja, concedeix a Miquel Eximenes, fill de Ginés Eximenes, habitant a Alacant, que ha presentat lletra dimissòria del seu bisbe, datada a Alacant el 16 d’octubre de 1462, lletra testimonial de tonsura.
5.
1464, gener 17. Saragossa.
F. 28v.
Joan d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, concedeix a Francesc Escrig, escolà, fill de Francesc, de la vila de Mora, lletra dimissòria perquè puga rebre la tonsura de mans de qualsevol bisbe.
6.
1464, novembre 24. Sant Mateu.
F. 25v.
Joan Soler, batxiller en decrets i vicari general de la diòcesi de Tortosa, administrada per Pere de Urrea, arquebisbe de Tarragona i patriarca d’Alexandria, que tant ell como el bisbe de Tortosa estan fora de la obediència del rei, i aquell es troba fora de la diòcesi a causa de la guerra dels catalans, concedeix a Pere Ejulve, fill de Jaume, veí de Sant Mateu, lletra dimissòria perquè puga rebre la tonsura de mans de qualsevol bisbe.
7.
1465, febrer 13. Sant Mateu.
F. 25r.
Joan Soler, batxiller en decrets i vicari general de la diòcesi de Tortosa, administrada per Pere de Urrea, arquebisbe de Tarragona i patriarca d’Alexandria, que tant ell como el bisbe de Tortosa estan fora de la obediència del rei, i aquell es troba fora de la diòcesi a causa de la guerra dels catalans, concedeix a Antoni Pastor, fill de Joan, barber, de la vila de Borriana, lletra dimissòria perquè puga rebre la tonsura de mans de qualsevol bisbe.
8.
1465, febrer 27. Sant Mateu.
F. 29r.
Joan Soler, batxiller en decrets i vicari general de la diòcesi de Tortosa, administrada per Pere de Urrea, arquebisbe de Tarragona i patriarca d’Alexandria, que tant ell como el bisbe de Tortosa estan fora de la obediència del rei, i aquell es troba fora de la diòcesi a causa de la guerra dels catalans, concedeix a Pere Romeyo alias Cubells, fill de Pere, del lloc de l’Alcora, lletra dimissòria perquè puga rebre la tonsura de mans de qualsevol bisbe.
9.
1465, març 28. Sogorb.
F. 26r.
Joan de Torrecilla, canonge i degà de la seu de Segorb i de Santa Maria d’Albarrací, i vicari general de la diòcesi de Sogorb pel bisbe Pere Baldó, concedeix a Joan Alfajarí, escolà, fill de Joan, notari, veí de la vila de Bejís, lletra dimissòria perquè puga rebre la tonsura de mans de qualsevol bisbe.
10.
1465, maig 14. Sant Mateu.
F. 24v.
Joan Soler, batxiller en decrets i vicari general de la diòcesi de Tortosa, administrada per Pere de Urrea, arquebisbe de Tarragona i patriarca d’Alexandria, que tant ell como el bisbe de Tortosa estan fora de la obediència del rei, i aquell es troba fora de la diòcesi a causa de la guerra dels catalans, concedeix a Bertomeu Pallarès, fill de Bertomeu, del lloc de Vilafamés, lletra dimissòria perquè puga rebre la tonsura de mans de qualsevol bisbe.
11.
1465, maig 27. Sant Mateu.
F. 24v.
Joan Soler, batxiller en decrets i vicari general