consell acordà que l’alberch d’en Ramon de Tous, que té n’Arnau Real, li sie [restaurat] e que asegur ço que a la vila deu, de la cort, als jurats.
||40r Die mercurii, .XXIIª. die marcii.
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die mercurii .XXIIª. die marcii.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu \de/ Ramon de Belsa, ab so de trompeta169 per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Guillem Feliu, jurats. En Johan d’Alçamora, en Bernat Pelegrí, en Pere Sanxis, Ramon Renovell, Johan Barbarossa, Bernat Cabeça, G(uillem) Trullols, Ruïç Pèriç, Johan Ortoneda, Domingo Ferrer, Guillamó Miquel, Pere Ribaroja, Bernat Bosch, Ramon Masquefa, Guillamó Padrells, Pere Rubert, Johan Godes, Guillamó Gomar, Berenguer Celma, Pasqual Miró, Pere d’Alors, Berenguer Sala, <consellers>.
Fon proposat en consell per lo molt honrat \mossén/ en Jacme Castellà, conseller del molt alt senyor duch e camarlench de la molt alta170 senyora duquesa, que com lo \dit/ senyor duch haje feyta a ell letra de creença sobre alcuns afers tocants171 al dit senyor, la qual letra fon explicada en consell. Et explicada, dix que com lo dit senyor sie en gran necessitat de e per rahon de les companyes les quals són entrades en la terra e no haje de què viure, ans sie en gran necessitat, per ço dix que pregave al dit consell que li plagués de sucórer e ajudar al dit senyor, et de açò faran al dit senyor gran servi e asenyalat e lo dit senyor ho haurà per tots temps a memòria. Et feyta la dita presentació de la dita creença e explicada aquella, lo dit honrat consell dix que reebie aquelles ab humil deguda reverència e honor,172 e que serie acordat en lo dit feyt173 per lo dit consell.174 E acordat lo dit consell, farà, si a Déu plau, ço que serà servi del dit senyor e honor del dit mossén en Jacme Castellà. Lo consell acordà que la fahena sie comanada als \justícia e/ jurats e a·n Johan d’Alçamora, Guillem Trullols, a·n Bernat Cabeça, Domingo Ferrer, Bernat Cavaller,175 Johan Barbarossa \e Ruïç Pèriç/, e ço que acordaran \e/ finaran que·l síndich o asegur a cert temps.
||40v Die iovis, .XXIII. de març.176
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die iovis .XXIIIª. die marcii.
Fon aplegat e justat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presentes los honrats en Guillem de Ripoll, justícia, en Pere Moster, \Berenguer Serra/, en Guillamó Feliu, jurats. Johan d’Alçamora, Johan Barbarossa, Ruïç Pèriç. Bernat Cavaller, Bernat Cabeça, Petrus Sanxis, Guillem Trullols, A(rnau) Sala, Bernat Mut, R(amon) Masquefa, Johan Godes, Pasqual Miró, Guillamó Gomar, Pere Sanç, Berenguer Celma, Pere Palau, Pere d’Alors, Guillamó Padrells, Pere Ribaroja, maestre Arnau, Johan Tauengua,177 Domingo Ferrer, consellers.
En lo qual consell fon proposat per los honrats jurats que com ells hajen parlat, segons forma de la licència a ells donada per l’onrat consell, ab l’honrat mossén en Jacme Castellà e hajen tengut \ab/ aquell aquella millor manera que han pogut, enaxí que, tenguda manera ab aquell, no contrastant aquella, lo dit mossén en Jacme \deman/ .M. florins. Enaxí que aytant quant han pogut han baxat lo nombre de aquells, enaxí que no se volgut pus baxar sinó tantum tro a .CCC. florins. Per ço, dixeren que u notificaven al consell.178 Lo consell acordà que en Pere Moster, síndich, vaje a segurar la quantitat a Vila-real, axí com porà tro en (en blanc) florins.179
Fon feyt sindicat a·n Pere Moster a·segurar la quantitat desús dita.
Testes: Berengarius Matheu, Petrus Marquo.
||41r L’onrat consell establí e ordenà que en cars que alcuna fahena serà comanada per lo dit consell o per los honrats jurats a alcú o alcuns, \e aquells/ reebran o faran alcunes fahenes, afers e negociis de la dita vila, que aquests aytals hajen a star a conexença e arbitració del consell de aytant quant lo consell li volrà dar e pagar, e no pus, \de sos treballs/. E que de ací a avant tot hom qui reebrà afers e negociis de la dita vila sie entés que sots conexença e determenació del consell starà et no de altra persona.
Lo consell acordà que·ls .M. sous d’en Pere de Begues sien treyts e que en Berenguer Serra e en Berenguer Guitard hi donen d’on recapte.180
Die martis, .XIXª. die aprilis.
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die martis .XIXª. die aprilis.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu <de> Ramon de Belsa, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en Guillem Feliu, jurats. En Johan Tauenga, Bernat Cabeça, Berenguer Guitard, Ruïç Pèriç, Johan Barbarossa, maestre Arnau de Peralta, Johan Ortoneda, Domingo Ferrer, Bernat Bosch, Guillamó Gomar, Pasqual Miró, R(amon) Masquefa, Domingo Renovell, Miquel Pèriç, Guillamó Padrells, Bernat Mut, Arnau Sala, Johan Godes, Guillamó Palau, Bernat Cavaller, Bernat Pelegrí, Pere Sanxis, Pere Miquel, <consellers>.
||41v L’onrat consell féu absolució a·n Guillem Trullols, absent, Arnau Real, Bernat Cabeça, Ruïç Pèriç, de les imposicions de la dita vila del any huitanta quatre181 e finí en huitanta e cinch, com les àpoques e cauteles de les imposicions fossen delliurades al honrat consell e meses en lo arxiu de aquell.
Testes: G(uillermus) Miro, Petrus Miquel.
Fon feyta absolucióa a·n Johan Barbarossa, síndich del any passat, de la claveria e sindicat e dates e reebudes per aquell feytes, enaxí que, haüda relació d’en Pere Mestre, que confese haver haüts .IIIM.C.XXV. sous, .V. diners, mealla que·l dit en Johan avie a tornar, manà ésser feyta la dita absolució.
Ítem, fon feyta absolució a·n Ruïç Pèriç de Cella de la peyta per aquell plegada182 a raon de .IIII. sous, .VI. diners per lliura, haüda re[lació] d’en Johan Barbarossa, síndich, que li havie dat bon compte.
Testes predicti.
Com sie donat a entendre al honrat consell183 que com l’onrat en Bernat Amil los entén convenir per rahon de alcuns albarans, los quals diu que defallen de les coses que han treytes per mar de la dita vila, e jats<i>e sie ell de los altres hajen haüts albarans e aquells per [presa] del scrivent o notari regent la cort sien alcuns perduts. E ell haje dit que de tots càrrechs que ell e los altres hajen carregats, si alcun albarà defall, és prest e apparellat de haver-lo. Per ço, dix que suppli-cave al consell que a justícia fossen defeses. Lo consell acordà que·l dit feyt fos dat a entendre al asesor e que, segons que·s pertangués, per justícia fossen defeses.
L’onrat consell volch e ordenà que si alcun hirà a comprar carn de fora vila e no la manifestarà que sie encorregut en pena de .V. sous, donadors e pagadors184 la terça part a la senyoria e e la terça al acusador e lo terç als sisers qui són o per temps seran, e que aquell qui la metrà ho haje a manisfestar dins un dia.
L’onrat consell vol<l>ch que·ls jurats coneguen si los béns venuts per lo justícia a instància del síndich de la vila deuen pagar imposició o no.
||42r L’onrat consell manà ésser feyt albarà als jurats de son salari, al scrivà e al síndich, e aquells qui han treyts los pous e a tots altres qui han treballat per la vila, lo qual albarà e albarans manen los jurats.
L’onrat consell, per profit de la cossa pública, stablí e ordenà que null hom strany ni privat de qualsevol ley, stament sie no sie tant cossat (sic) que gos portar armes vedades185 de dia ni de nit per la vila, jochs, cuyraces, cotes de malla ni altres armes vedades sots pena de .LX. sous186 e de perdre les armes, les quals penes e levaments d’armes sie feyt per lo justícia. Les quals penes sien partides en aquesta manera: lo terç al senyor duch e les dues parts al comú de la vila per obs de murs e valls.
Ferma