lo qual jurà e féu lo sagrament en presència dels \honrats jurats en poder del dit honrat justícia/107 segons forma de fur, a la qual elecció foren elets per .IIII. prohòmens, Berenguer Moliner, Johan d’Alçamora, Domingo Renovell, Anthoni Curúbies.108
Ítem, semblantment fon enantat a fer elecció de secristà, ço és, que foren atrobats per mes veus en Berenguer Moliner, Johan Tauengua, Pere Miquel, Guillamó Trullols, Andreu Sala, Pere Cabrer. Enaxí que, meses en sis redolins de cera, foren meses en un bací d’aygua e foren treyts tres redolins per un fadrí de poqua edat, los quals foren meses en poder del honrat justícia e, regonegus per aquell, fon donat per secristà l’onrat en Berenguer Moliner ||29r lo qual jurà e féu sagrament [que bé e lealment si haurie, e foren elets per prohòmens [a la dita] elecció en Ruïç Pèriç de Cella, Guillamó [Padrells, Arnau Roselló,] Johan Barbarossa.
||29v Die dominica, .VIIIª. die ianuarii.
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die dominica .VIIIª die ianuarii.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, Berenguer Serra, Guillamó Feliu, jurats. Bernat Cabeça, Ruïç Pèriç, Johan Barbarossa, Johan Ortoneda, Berenguer Guitard, Guillamó Padrells, Arnau Roselló, Johan Tauengua, Domingo Renovell, Anthoni Curúbies, Pere d’Alors, Berthomeu Bosch, Ramon Masquefa, Domingo Ferrer, Pere Palau, Johan Godes, Berenguer Sala, Berenguer Marbruscha, Bernat Cavaller, maestre Arnau de Peralta, Pere Sanxis, Berenguer Moliner, consellers.
En lo qual consell fon proposat per (en blanc), vehí de València,109 que com ell haje comprat alcun poch de blat special tro .XXV. kafissos de forment e tro .XXV. kafissos d’ordi, e ell lexe lo dit ordi en la dita vila, per ço dix que supplicave al consell que li donàs licència de portar lo forment a València. Lo consell acordà que en tant com en la vila ha gran carestia, que no li’n porie dar licència, e lo blat és stat comprat de vehins de la vila e collita de aquella.
En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Pere de Begues, batle, que com ell haje acostumat de reebre la peyta dels juheus per son salari de la batlia, e ara la vila li contraste reebre aquella per vigor del empenyorament de les110 ||30r rendes del senyor duch, per ço dix que supplicave al consell que en reebre la dita peyta [alcun contrast] no li fes. Lo consell acordà que si·l batle haurà [carta] del senyor duch e de son [exceptar], e que ladonchs li p[...] [...] que [no u] consentrie.
Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com les imposicions111 dejen fenir dins breus dies e de nou dejen ésser venudes, per ço dixeren que u notificaven al consell que y ordenàs com ni per qual manera seran encantades. Lo consell acordà que la imposició sie venuda al més de preu donant \a un any/, e assignaren-hi en prohòmens que y sien ensemps ab los honrats jurats, Johan Barbarossa, A(rnau) Merí, Bernat Cavaller, Domingo Ferrer, Domingo Maurell, Berenguer Guitard.
Ítem, fon proposat en consell per los dits honrats jurats que com alcuns qui porten forment, paniç e dacça demanen licència de traure civada, per ço dixeren que u notificaven al consell que y ordenàs de manera que de bé fos. Lo consell acordà que sie comanat a coneguda dels jurats e del mustaçaf.
Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com \per part d’en/ en Gill lo ferrer sie dit que ell se’n vendrà star ací si per la vila li serà feyta ajuda tro a .C. sous per portar la roba, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sie<n> dats .C. sous per ajuda de aportar la roba e que·n sie feyt albarà al síndich.
Del obrer de Santa Maria, lo consell acordà que y sie elet112 en manobrer en Domingo Ferrer.
||30v Die iovis, .XIª. die ianuarii.
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die iovis .XIª. die mensis ianuarii.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats \en Guillem de Rippoll, justícia/, en Pere Moster,113 en Berenguer Serra, en Guillem Feliu, jurats. En Berenguer Moliner, en Bernat Cabeça, Berenguer Sala, Anthoni Curúbies, Berenguer Marbruscha, Bernat Mut, Domingo Sanç, Pasqual Miró, Ramon Masquefa, Guillem Trullols, Bernat Pelegrí, Guillamó Padrells, Bernat Cavaller, Domingo Maurell, Johan Tauengua, Johan Ortoneda, Johan Godes, Guillamó Gomar, Guillamó Miquel, A(rnau) Roselló, Johan Barbarossa, Domigo Ferrer, <consellers>.
Ítem, fon proposat en consell per en Francesch Serra que plàcie aquell de haver relació d’en Guillem Trullols e d’en Pere Reus sobre ço que demane a la vila, als quals per lo consell fon comanat.
En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Bernat Pinell que com ell sie anat al senyor duch a la vila de Perpinyà, on aquell és, per haver difinició de les dates e reebudes de .X. anys passats per los quals114 la dita vila ha tengudes les rendes del senyor duch en penyora, e sobre lo dit feyt haje feyt son forç en115 haver aquella. Et lo senyor, sobre alcuns duptes feyts ||31r per \l’onrat/ en Bernat de Sors, de maestre Racional, lo senyor duch vulle e entene que·ls dits duptes sie [certificat e] per la vila tramés síndich a fer e oyir (sic) [...] de aquell, lo qual síndich sie llà on lo dit senyor serà per tot lo propvinent mes de febrer, sots pena de mill morabatins d’or segons que en cartes116 del dit senyor, les quals al dit honrat consell foren explicades. és contengut. Per ço, dix que ho notificave al consell que y provehís per manera que de bé fos. Lo consell acordà que sien trameses, per lo dit compte al dit senyor, en Bernat Pinell e en Berenguer Moliner, qui sap et saber deu los comptes, e que fos feyt sindicat bastant a aquells ab117 protestació que per lo present sindicat no sie feyt alcun prejudici a la dita universitat en la acció que ha contra lo dit en Bernat Pinell per raon d’aquells .XXXIM.DXVII. sous, .VII., diners, mealla, a ell per la dita vila delliurats, e que sien ordenats capítols a aquells los \quals/ no gossen passar la norma d’aquells capítols. Et que·ls dits en Berenguer Moliner e Bernat Pinell vajen dins temps ordenat per tal que la vila sie scusada de les penes en les dites cartes impossada (sic). Quant és als .XIIM. sous que són deguts pre lo sensal de mossén en Pere d’Artés, lo qual encara no és quitat, que sie feyta execució encontinent en les fermances e en los .IIIM.DCCC. sous d’en Pere de Begues de ço que fon fermança, la qual execució sie feyta per los jurats \e en Berenguer Guitard/, síndich, si e segons és acostumat en feyt de rendes e regalies de senyor118 per manera que·ls diners hivaçosament sien treyts.
Testimonis: Bernat Borraç, Johan Miquel.
||31v Ítem, l’onrat consell manà esser feyt albarà a·n Bernat Pinell lo qual és stat tramés al feyt dels comptes de les rendes del senyor duch, al qual mane ésser dat de diornal deu sous per cascun dia, e mane esser feyt albarà a·n Berenguer Moliner, de manament. Los quals dies són de la anada de Leyda, \.XX. sous dats,/ e de la anada de Perpinyà com partís a .XVI. de octubre e fos tornat a .X. de jener, que són .LXXXIIII. jorns, que són cent quatorze dies, a raó de .X. sous, són mill .C.XL. sous.119
L’onrat consell volch e ordenà que sien ordenats .IIII. bons hòmens los quals sien meses en .IIII. albarans, la un dels quals d’aquell qui exirà sie regidor e reebedor de les rendes del senyor duch, lo qual haje a dar compte al racional del dit senyor. E en cars que fora la vila havie anar per la dita rahó e lo senyor duch aquell no volie pagar, que la vila lo120 pach suficientment a conexença del consell, en manera que sie guardat de dan. Et que aquell que elet serà sie forçat tenir la dita administració ab manaments penals e altres leguts destrenyiments, e noresmenys que sie tengut dar bones e suficients fermances tro en .XM. sous. Et que aquell qui serà elet sie tengut tenir la dita administració per dos anys e no pus, e que d’aquí avant sie mudat de dos en dos anys. Et fon elet en regidor per la forma desús dita, ço és, l’onrat en Pere Miquel.
||32r