fon proposat per n’Anthoni Pegueroles que com ell tingue .L. florins de dar al síndich per ço que deu, e reste alcuna cossa del interesse, per ço dix que supplicave al consell que li fes gràcia del interesse e li fes absolució ell pagant sa part. Lo consell acordà que·l dit n’Anthoni, pagant ço que deu, \tots los .L. florins e interesse/, que li sie <feyta> absolució per lo síndich.
Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com a ells sie dat a entendre que·ls de Paníscola leven leuda de les coses que sien portades e passades per Paníscola, e si<e> contra privilegis e libertats de la dita vila, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís per manera que de bé fos. Lo consell acordà que·n sie scrit al honrat micer Berthomeu del Mas e que·n sie seguit lo consell d’aquell.
||20v Ítem, fon proposat per en Berenguer Solà que com ell tingués uns pochs de boregos e per la gran sequada no troben què menjar, per ço dix que supplicave al consell que li donàs licència de metre’ls en l’orta. Lo consell acordà que sien obligats a la vila e sie feyta l’obligació de aquella segons les ordenacions e stabliments de la vila, diu que li plau que y sien meses.
Ítem, fon proposat per en Lorenç Valentí que com a ell sien deguts .LX. sous de la terça \passada següent que finí a .VIII. de septembre proppassat/, per ço dix que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que li sie feyt albarà.
Ítem, fon proposat per l’onrat maestre Arnau de Peralta, mustaçaf de la vila de Castelló, que com la vila lo haje elet en mustaçaf en lo present any, per ço dix que notificave al consell si volie que fos feyta gràcia de les penes e calònies axí com és acostumat. Lo consell acordà e dix que li plahie que fes aquelles gràcies que ben vist los serà.
Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com peytes sien degudes axí per los generoses com per altres persones, les quals bonament sens qüestió gran no puxen ésser treytes, per ço dixeren ||21r que u notificaven al consell quinya ni qual manera ha tendrien. El consell acordà que les peytes sien treytes, les quals són degudes e és qüestió, per en Berenguer Guitard, síndich, hivaçosament e sens alcuna triga, fahent execució axí en los béns mobles com en los seents. Et en cars que lo síndich serà nechligent o remís, que sie imputat a ell. Fon notificat a·n Berenguer Guitard, síndich.
Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com en Pere de Begues deje .M. sous los quals en Berenguer Serra diu haver de aquell, los quals .M. sous són de les rendes del senyor duch, per ço dix que u notificaven al consell. Lo consell acordà que en Berenguer Serra sie amonestat que trague aquells60 e que sie amonestat que bestrague en les mesions de haver aquells. En altra manera, que serie imputat a ell. Quant és de les messions, que si és conegut que la vila les deje pagar, pagar-ho ha.61
Lo consell volch e ordenà que pus en Bernat Pinel no ha haüda la absolució dels .XXXIM.DXVII. sous dins lo termini a aquell donat, que sie procehit a capció de persona e béns de aquell en manera que la vila sie segura de aquell. E si alcuna cossa se perdie per ignorància, que sie imputat al síndich e jurats. Los jurats dixeren que protestaven que no y consentien. Lo consell dix que perseverave.
||21v Die mercurii, .XIXª. die octobris.
Anno a Nativitare Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die mercurii .XIXª. die octobris.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló62 per veu d’en Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich63 del consell de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Sala, justícia, en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, Berenguer Masquefa, Guillem Feliu, jurats. En Johan Tauengua, Bernat Cabeça, Guillem Trullols, Guillem de Rippoll, Ruïç Pèriç, Pere Renovell, Johan d’Alçamora, Arnau Roselló, Anthoni Curúbies, Berenguer Marbruscha, Pasqual Miró, Bernat Cavaller, Monserrat Alquècer, Pasqual Godes, Bernat de Belda, Arnau Sala, Pere Palau, Domingo Maurell, Domingo Sanç, Johan d’Alçamora,64 Berenguer Moliner, conseller<s>.
En lo qual consell fon proposat per lo molt honorable mosén en Ramon de Soler, tresorer del molt alt senyor duch de la dita vila, que com la vila tingue enpenyorades les rendes del senyor duch, per vigor de la qual penyora han reebudes grans quantitats de diners dels quals la universitat e alcuns singulars se són servits, e sie cossa justa que pus la universitat e singulars se’n són65 servits, que de ço que tenguts sien al dit senyor se avinguen ab ell, e axí matex per les onces que la vila ha abatudes de la lliura del peix,66 la qual cossa fer no podie, ans lo senyor duch se ||22r puxe encarregar en la dita universitat Pere Mir, que ell entenie bé per conportar la vila, e que de tot fessen una cossa e que se avinguesen ab ell. En altra manera, que ell haurie a fer en los afers ço que justícia [donàs].
Lo consell acordà que com segons relació del honrat en Bernat Pinell, missatger67 tramés al \dit/ senyor duch, lo dit senyor haje promès fer absolució a la dita vila de tots dans e interesses, e lo dit en Bernat se sie obligat haver aquella dita absolució que·l consell pus dat e delliurat ha ço que té del dit senyor, e lo dit senyor a promès fer aquella dita absolució e lo dit en Bernat haver aquella, que no darien res com de bona rahó no·n sien tenguts, parlant ab reverència, del dit mossén en Ramon de Soler, e que·l dit en (sic).68 En altra manera, que si la dita absolució no havie, que sie imputat al dit en Bernat e sos béns. Quant és al feyt de les onces, que sie supplicat que u deix lexar; en altra manera, que ab justícia sie defés.
||22v Posthea die mercurii, .XXVIª. die octobris anno presenti, jurat l’onrat en Johan Tauengua per lochtinent del honrat en Berthomeu de Bues,69 jurat de la dita vila, en poder del honrat en Pere de Begues, batle, e en presència dels honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, Guillamó Feliu, jurats.
Die martis, .VIIIª. die no<v>embris.
Anno a Nativitare Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die martis .VIIIª, die novembris.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en Guillem Feliu, jurats. En Berenguer Moliner, A(rnau) de Peralta, Berenguer Guitard, Guillamó Padrells, Ramon Masquefa, Bernat Bosch, Pasqual Miró, Pere Ribaroja, Guillamó de Rippoll, A(rnau) Sala, Guillamó Gomar, Domingo Ferrer, Johan Barbarossa, Johan Tauengua, Domingo Maurell, Pere Sanxis, Roïç Pèriç, \Johan/ Godes,70 Berenguer Celma, Bernat Pelegrí, Ramon Galter.
En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com en Pere de Copons, en nom de procurador de mossén en Pere d’Artés, haje request als dits jurats que paguen .M. sous de cens \de aquell censal/ que la vila manlevà per obs del senyor duch, e los quals .M. sous an a pagar les fermances d’en G(uillem) Andreu. Per ço dixeren que u notificaven al consell que y proveís de manera que de bé fos. Lo consell acordà que la execució sie feyta encontinent e de feyt dels dits .M. sous \e en la part [sert]/, e que enterat lo síndich hi don recapte en manera que·ls dits .M. sous sien pagats.
||23r Fon proposat en consell per lo honrat en Pere Moster, jurat, que com ell haje dat de servi gallines [per] al molt honrat en Ramon de Soler, tresorer del senyor duch, lo qual servi sobrepujave del .VIII. sous, .VI. diners; que·n d’altra part haje dats .M.CLXX. sous, .III. diners, mealla al feyt del departiment del General, e .XXI. sous a·n Guillamó Feliu, qui aportà aquella a València, e .XII. diners [de la] àpoqua;71 e haje dats a·n Ramon Spàrech \per la scrivania/ .XXXVII. sous, e dos sous .VI. diners al savi qui u acordà; e .IIII. sous per ferrar lo poal del pou Nou. Per ço dix que li \fos feyt albarà. Lo consell acordà que li plahie./
Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com en Ferran Lòppez los haje pregat que fos vista la sua cèdula en ço que ere fort encarregat, e ells hajen vista la cèdula e lo dit en Ferran Lòppez deje peytar .XXXVI. lliures com72 los seus béns puxen a .LXXII. lliures e de la meytat sie feyta gràcia a·quell axí com a generós. E aje pregat e suplicat al dit consell que li fes gràcia73 \alcuna [sguardant]