aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo quan foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en Guillamó Feliu, jurats.
En Johan Ortoneda, Ramon Masquefa, R(amon) Renovell, G(uillem) Trullols, Johan Tauengua, Ruïç Pèriç, Domingo Ferrer, Pere Ribaroja, Johan Godes, Domingo Maurell, Bernat Bosch, Pere Palau, Guillamó Padrells, Berenguer Moliner, Berenguer Guitard, Berenguer Celma, Arnau Sala, Johan d’Alçamora, Arnau Roselló, Berenguer Sala, Bernat Cavaller, Berenguer Marbruscha, Guillem Miquel, Bernat Pelegrí.
En lo qual consell fon proposat per en Pere Miquel, mercader, que com l’onrat Bernat Amil, de la dispenseria del dit senyor, face cerquar los albarans de la batlia dient que alcuns albarans falten e face missionar121 als mercaders, la qual cossa és dan dels mercaders e altres de la dita vila, per ço dix que u notificave al honrat consell que y provehís de manera que de bé fos. L’onrat consell provehí e ordenà que y sien assignats prohòmens a parlar ab en Bernat Amil, e que no·s face contra fur ni privilegi, àlias que·l feyt sie defés per justícia, per manera que furs e privilegis sien servats. Et noresmenys, eligiren en missatgers per defendre los dits afers en Berenguer Moliner, en Johan d’Alçamora.
L’onrat consell provehí e ordenà que axí com en lo stabliment \del bovalar/ ha penes impossades de peccúnia, que sie feyta degolla sí e segons que·s serve a Murvedre.
||32v Ítem, fon proposat en consell per en Johan d’Alçamora que com l’onrat consell hagués ordenat que execució fos feyta contra ell e les altres fermances d’en Guillem Andreu, e ells no hajen a present la quantitat demanada, per ço dixeren que supplicaven al consell que·ls digués apear alcun temps de allò que·l puxe pagar.
L’onrat consell manà ésser feyt albarà a·n Ramon de Belsa de les rendes a vendre, de .X. sous, e de les imposicions .XV. sous.
L’onrat consell manà als jurats que facen servi a·n Bernat Amil per tal que ara e per a avant face bones obres a la dita vila, e açò a fer sien demanats alcuns bons hòmens ensemps ab lo justícia e jurats.
L’onrat consell manà ésser feyt albarà a·n Lorenç Valentí de .LX. sous los quals són deguts de la terça de .VIII. de jener proppassat per tenir lo pes de la farina.
||33r Anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXº. quinto, die martis .XXIIIIª. die ianuarii.
Fon ajustat e aplegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló <per> veu de Ramon de Belsa, crida e corredor públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell foren presents l’onrat en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, e en Guillem Feliu, jurats de la dita vila. En Johan d’Alçamora, Johan Tauengua, Anthoni Curúbies, Ramon Reno-vell, Pere d’Alors, Montserrat Alquècer, Domingo Maurell, Pere Rubert, Domingo Ferrer, Pasqual Miró, A(rnau) Sala, Ramon Masquefa, Bernat Pelegrí, Bernat Cavaller, A(rnau) Roselló, Johan Barbarossa, maestre A(rnau) de Peralta, Berenguer Guitard, Guillamó Padrells, Guillem Trullols, Berenguer Moliner, <consellers>.
Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com ells hajen haüda letra dels .M. sous que·s han a dar de pensió a mossén en Pere d’Artes e, si no paguen la quantitat, sien encorreguts en penes certes, hoc encara hajen a tenir hostatges en València122 e hajen requests a les fermances d’en G(uillem) Andreu que donen la quantitat, la qual cossa fer no volen. Per ço dixeren que u notificaven al consell.
Lo consell acordà que encontinent e de feyt sie feyta execució en los béns de les fermances, si e segons és acostumat en feyt de rendes e regalies de senyor e segons forma \de la [carta]/, axí de la pura sort com del annual?, en manera que·l se<n>sal sie quitat. Et axí matex, sie feyta execució en los béns123 d’en Pere de Begues en lo interesse e en la quantitat que deu Pere Nàger de les rendes; en altra manera, en cars que la execució no faran, que sie imputat a ells, la qual execució sie feyta si e segons forma de la carta de les rendes per aquells comprades. Et ab la present l’onrat consell proteste que en cars que·ls jurats e síndich seran nechligents o remises, que tots dans, greujes e missions sien imputats als dits jurats e aquells puxen haver, emperò, loch e temps. Et en cars que hivaçossament la dita quantitat no pux<e> ésser haüda en la annual, que·l síndich hi bestrague tro en .CCL. sous sens prejuhii de la vila e que segons dit és sie feyta la dita execució. Et encontinent los dits jurats dixeren que·s [ofrien] de fer e de continuar \aquella/ e protestaven que no starà per ells.
||33v L’onrat consell manà ésser fet albarà a·n Berenguer Guitard [...] per [...] sous lo qual s’endreç a·n Berenguer Moliner.124
L’onrat consell manà esser feyt albarà a·n G(uillem) Feliu lo qual sen dreç a·n \Berenguer Moliner/125 de .IIII. sous per un translat de la carta que féu del arrendament d’en Guillem Andreu.
L’onrat consell manà a·n Berenguer Moliner que·l compte126 de la administració per ell feyta de les rendes del senyor duch127 don al \dit/ senyor, o a son tresorer, compte, en manera que la vila sie exempta de ço que per aquell és stat administrat.
Die martis, ultima die ianuarii.
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die martis ultima die ianuarii.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, per los lochs acostumats ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en G(uillem) Feliu, jurats. En Johan d’Alçamora, en Berenguer Moliner, Berenguer Guitard, Anthoni Curúbies, Pere Palau, Johan Godes, A(rnau) Sala, Domingo Sanç, Ramon Masquefa, Pasqual Miró, Domingo Ferrer, Pere Sanxis, Domingo Maurell, Johan Tauengua, Johan Barbarossa, G(uillem) Trullols, Pere Pintor, Guillamó Gomar, Jacme Alquècer, Bernat Cavaller, Ruïç Pèriç de Cella, <consellers>.
||34r Fon proposat en consell per en Guillem Dezcoll, notari de cassa del senyor rey, que com ell haje servit la vila en lo feyt de les corts de Monçó e treballat en altres afers de la dita vila, per ço dix que pregave al consell que·n fos satisfeyt. Lo consell acordà que li sien dats los .XXX. florins acordats, àlias que no li’n sien dats res.
En lo qual consell fon proposat per los honrats en Guillem Miró, en Pere Moster, Berenguer Serra,128 Guillem Feliu, jurats de la dita vila, que com per la gran carestia que Déu ha dada en la terra les jens van remolestes e no troben blat, et si blat per a menjar no trobaven leugerament, se porie enseguir alcuna occasió en la dita vila, ço que Déu no \vulle/. Per ço, dixeren que u notificaven al consell que y provehís de manera que \de/ bé fos. Lo consell acordà que sie feyta botiga de cent kafisos de mestal e aforà lo forment a raon de .LXXV. sous lo kafís, e l’aroç a raon de .XXIIII. sous lo kafís. Quant és del ordi, lo consell comanà als jurats que ensemps ab l’onrat en Guillem Miró vajen a veure e regonéxer los blats e vejen l’ordi e aquell aforen segons valrà, ensemps ab n’Arnau Sala, A(rnau) Merí,129 Pere Palau, Domingo Ferrer, Berenguer Moliner, \Pere Sanxis/, prohòmens elets per l’onrat consell, en manera que les jents hajen provissió ab lurs diners. Et noresmenys, volch que la dita botiga sie comanada a·n \Berenguer/130 Serra e a·n Pere Sanxis, los quals cascun tingue sa clau e que reeben los diners e aquells cascuna setmana paguen aquells dels quals hauran preses los blats, e açò juren que bé e felment s’i hauran. Et feyt lo diy mestal, que aquell sie venut en manera que·l \preu/131 \e/ missions de aquell sie carregat a·quell qui·l comprarà, en manera que la vila sie guardada de dan.
||34v Et noresmenys lo dit honrat consell stablí e ordenà que negun hom strany ni privat132 no sie tant gosat133 que gos traure o fer traure alcun linatge de blats de la dita vila ni de son terme, ço és,134 forment, ordi, arroç, paniç, dacça ni altre blat, figues, garofes, legums, e açò sots pena de .LX. sous e de perdre la bèstia, los quals sien partits en aquesta forma: lo terç a la senyoria, e lo terç al acusador e lo terç a la obra dels murs e valls. E que tot hom puxe ésser acusador,