que li sie feyta gràcia75 \e que pach per .XXX. lliures complidament la peyta; emperò, que totes les .LXXII.76 lliures li sien scrites per raon del quitament, e que·l dit en Ferran Lòppez pach tantum les dites .XXX. lliures e açò aytant com al consell plaurà, sen prejudici del dret de la dita universitat e del dit en Ferram Lòppez ni de la sua generositat. Lo qual consell fon intimat per los dits honrats jurats al dit en Ferran Lòppez, lo qual respòs que li plahie, emperò, que protestaven que tot li romangués salvu e conservat per rahon de la sua generositat e que alcun prejudici no li fos feyt en son dret.
Testimonis: en Johan Tauengua e en Guillamó Marqués(?).77
Ítem, fon proposat en consell per los honrats <jurats> que com ací en la dita vila sie un bon hom ferrer e menescal, e vulle star ací si la vila li fa gràcia e [mercé] de .XX. florins,78 e starà per .V. anys. Per ço dixeren que u notificaven al consell què y farien. Lo consell acordà que·ls jurats afermen aquell a .V. anys e que per tots los dits .V. anys li sien dats .C. sous.
||23v Lo consell acordà que sie feyt albarà als guardians \del terme/ en quant [...] de la última paga.
Lo consell acordà que·l síndich face execucions en los béns d’aquells qui són obligats a la vila ni deuen deutes a la vila, e trague los béns d’aquells per obs de la vila ab consell dels jurats e d’alcuns prohòmens.
Die veneris, .XIª. die novembris.79
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº. octuagesimo quarto, die veneris .XIª. die novembris.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, ab so de trompeta, en lo qual (sic) per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu80 Sala, justícia, en Pere Moster, Berenguer Serra, Guillamó Feliu, jurats. En Domingo Ferrer, Guillamó Padrells, Bernat Cavaller, Pere Ribaroja, Guillamó Miquel, Ramon Masquefa, Johan Godes, Jacme Alquècer, Pasqual Miró, Bernat Mut, Guillamó Gomar, Pere d’Alors, Anthoni Curúbies, Berenguer Marbruscha, Guillamó de Rippoll, Domingo Sanç, Ruïç Pèriç, maestre Arnau, A(rnau) Sala, Berthomeu Bosch, Domingo Maurell, <consellers>.
Fon proposat en consell per en Pere Borraç, pescador, que com lo peix bestinal sie vedat que no entre en la dita vila per la rahó e causa en lo stabliment contenguda, per ço dix que supplicave al consell que li fos feyta gràcia a ell e als altres de metre tots pexes en la dita vila. Lo consell volch e ordenà que·ls pesca||24r dors puxen metre tots los peixs que pescaran en la dita vila ab què·s obliguen portar tots los peixs que pescaran, \axí e·l terme com fora lo terme, e/ axí de Quaresma com de Carnal, sots pena de .LX. sous \partidors segons les altres penes del [...] e que·l terç del acusador no·n puxe ésser feta gràcia,81 e que tot hom puxe ésser acusador. En altra manera, en cars que·ls dits pescadors no·s volran obligar a portar los peixs, axí de Quaresma com de Carnal, que·l stabliment feyt sobre lo feyt de la bestina romangue en sa força e valor e que la present ordenació dur dementre que a la vila plaurà; emperò, si acusador no y haurà, que·l mustaçaf puxe levar la dita pena. Los quals peixs bestinal se puxe vendre axí com és acostumat.
Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.
Lo consell manà ésser feyt a·n Berenger Solà de .XXII. sous del pou d’en Guardiola, que li són deguts.82
Die iovis, .XVII. die novembris, jurà per lochtinent de jurat per en Guillamó Feliu, en Domingo Maurell, vehí de la dita vila, en poder del honrat en Pere de Begues, present, e los honrats en Pere Moster, Guillamó Feliu, jurats.
||24v Die mercurii, .XXXª. die novembris.
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die mercurii .XXXª. die novembris.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, Guillamó Feliu, jurats. En Guillem Trullols, Guillamó de Rippoll, Ruïç Pèriç, Johan Ortoneda, maestre Arnau, Berenguer Guitard, Pere Renovell, Guillamó Gomar, Ramon Masquefa, Bernat Cavaller, Johan Godes, Pasqual Miró, A(rnau) Sala, Guillamó Palau, Bernat Mut, Guillamó Rubert, Berenguer Marbruscha, Pere Sanxis, Johan Tauengua, Johan d’Alçamora, Berenguer Moliner, Pere de Montpalau, consellers.
Ítem, fon proposat en consell per l’onrat en Guillem Miró que com ell entene que maestre Pere Castellot s’entén a mudar sa habitació fora la dita vila, per ço dix que pregave al consell que, atés que la terra no stà axí sana com se merexie, per ço dix que pregave al consell que fes per manera que una vegada aturàs lo dit maestre Pere e que·l afermàs a un temps gran, per tal que aquell se puxe heretar en lo dit loch. L’onrat consell volch e manà que maestre Pere Castellot sie refermat83 a .X. anys e que haje haver specier per tal que la vila sie mils abu<n>dada d’especieria, lo qual afermament sie feyt sots les condicions del primer afermament e per aquell preu matex.
||25r Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com la vila tingue boalar, lo qual boalar [atengue los bestiars] de València, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís de manera que de bé fos. Lo consell ordenà que sie [haüda] certificació, quiny ni qual manera serà tenguda en lo dit feyt, del84 advocat que la vila ha, per [...] [que·l] feyt nos ere, e ço que serà atrobat, que sie seguit.
Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com ells hajen haüda una letra del molt alt e reverent bisbe de València, que lexen traure fusta de noguer per fer una gran e bella obra e·l cor de la Seu de València, la qual letra fon explicada85 en consell, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sie dada licència de traure, en reverència del senyor bisbe, aquella fusta que86 los vehins li volran vendre.
Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com la dona na Galina los haje supplicat que com ell<a> sie debilitada e no haje de què viure,87 e haje supplicat que li facen gràcia de la peyta, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sie feyta gràcia de .L. sous de la peyta per cascun any, e açò a aytant com al consell plaurà.
||25v Ítem, fon proposat en consell per en Pere Bataller que com contesa e bregua sie stada entre en n’Anthoni d’Anyó e los Vilamanya, e vulle ésser amich e haver pau ab tot hom, per ço dix que supplicave al consell que y provehís per enantar que pau sie entre ells per ço que·l dit n’Anthoni puxe tornar en la dita vila. Lo consell acordà que dues bones persones sien eletes a levar la fahena de carrera, e aquell o aquells qui pau fer no volran que sien bandits de la vila segons la letra del senyor duch, e nomenà-y per prohòmens, ço és, en (en blanc).
L’onrat consell volch que la ordenació feyta sobre lo feyt del vi de la barata sie revocat, lo qual volch que sie revocat.
Lo consell de la vila de Castelló, per bé e utilitat de aquella, attenent haver ordenat bovalar e aquell designat per certs límits, afrontacions e designacions, en lo qual bovalar fon impossada pecúnia per ramat de bestiar, .XX. sous de dia e de nit .XXX. sous. Et consideran la pràticha88 introduhida de les penes peccuniàries no ésser guardat e defés segons fer-se degere, per tal, haüda consideració del temps passat e volent provehir que d’aquí avant lo dit boalar sie mils guardat e defés, stabliren e ordenaren que si bestiar alcú de qualssevol persones stranyes ni privades, de qualsevol ley, stament e condició sien, metran o metre faran bestiar alcú dins lo dit boalar amagada, e tolta la pena peccuniària de .XX. sous e .XXX. sous impossada, aquell aytal metent e tinent lo bestiar dins los límits del dit boalar sie encorregut en pena de dia que li puxen ésser preses e degollades una res e de nit dues reses, exceptat que no sien mardans o squellats, les quals reses sien les dues parts de aquell o aquella qui faran la degolla e la terça part als jurats qui de present són o d’aquí a avant seran, e ultra la dita degolla paguen lo da<n>y donat e messions que·s covendran fer per la dita rahó. Et de continent, lo dit bestiar hisque del dit boalar; en altra manera que·n sie e puxe ésser gitat e cascun