qui foren ara .IX. anys demanen la imposició del censal que la vila carregà per lo senyor duch a la dita vila, per ço dixeren que u notificaven al consell que y prengués aquella manera que fos just e honest. Lo consell acordà que sie feyta presentació de la l[etra] del senyor duch als imposadors e procurador de aquell, e que·l senyor duch e son tresorer ne sien certificats.
||14v Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com en Ramon Spàrech, notari, deman .L. sous del feyt de la scrivania passada del any passat, e convingue al síndich davant lo governador, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que la fahena fos defessa per justícia e que la ordenació fos servada, la qual ordenació és38 que·l scrivà no haje sinó .C. sous de salarii.
Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com alcuns vehins de la dita vila hajen feyt clams que·ls imposadors los demanen imposició de les \faves/39 que venen de sa collita, e és qüestió si·s deu pagar imposició o no, per ço dixeren que u notificaven al consell que y acordàs lo que de bé fos. Lo consell manà als jurats que, ajustats los jurats passats40 e alcuns prohòmens, que·ls sie feyta justícia.
Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com lo secristà de Santa Maria del Lidó dies ha [...] compte, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís com fos de bé. Lo consell acordà que per lo secristà sie dat compte als jurats \e secristà de Santa Maria/, e que .C.X. sous que deu en Johan d’Alçamora, secristà passat, que·ls ne tregue en Berenguer Guitard, síndich.
||15r Ítem, fon proposat per en Pere Miquel, vehí de la dita vila, que com la vila haje feytes cèdules e haje mès a ell en .III. hòmens e mig, e a sa sogra .VII. hòmens e mig, per ço dix que u supplicave al consell41 que·l degués tornar a justícia.
Lo consell acordà que·l feyt de la senda de la Font, dels quals hi ha clams, que sie vist, si la vila hi ha ampriu, que sie defès, e si no y ha, que romangua.42
L’onrat consell acordà que sia reebut compte del secristà de Santa Maria del Lidó e que .C.X. sous que són el poder de d’en Johan d’Alçamora axí com43 a segristà sien treyts, e fon manat a·n Berenguer Guitard que·ls ne trague.
L’onrat consell volch e ordenà que en Bernat Pinell haje la absolució dels .XXXIM.DXVII. sous e que sie notificat que dins un mes primervinent aquella aje. E en cars que dins del dit mes no la haurà, que sie procehit a [capció] de persona e béns de aquell.
||15v Die dominica .XIª. die septembris.
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die dominica .XIª. die septembris.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la dita vila per veu de Ramon de Belsa, corredor públich e crida de la dita vila, ab so de trompeta, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra Guillamó Feliu, jurats. Guillamó Padrells, Berthomeu Bosch, Arnau Roselló, Pasqual Miró, Guillem Bosch, Johan Godes, Jacme Alquècer, Ramon Masquefa, R(amon) Renovell, Bernat Cavaller, Johan Tauengua, Berenguer Moliner, Ruïç Pèriç de Cella, Domingo Ferrer, Guillamó Padrells, Domingo Maurell, Pere Palau, Berenguer Marbruscha, Johan Ortoneda, Guillem Trullols, Arnau Sala, <consellers>.
En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com la vila hagués ordenat que fos manat a·n Bernat Pinell que hagués la absolució dels .XXXIM.DXVII. sous, .VII. diners, et lo dit en Bernat Pinell se sie profert ab scriptura de anar al senyor duch per haver la dita absolució, si li serà dats diners per a missió e li seran dats los encartaments, dels quals encartaments fall lo encartament del sensal de mossén en Pere d’Artés, lo qual censal no és quitat, et lo qual se à quitar per les fermances d’en G(uillem) Andreu. Per ço, dixeren que u notificaven al consell que y acordàs lo que de bé fos. Lo consell, vista e regoneguda la present proposició, acordà que·l dit en Bernat Pinell sie amonestat que haje la absolució per aquell promesa dins lo temps a·quell donat per lo justícia; en altra manera, que sie procehit contra aquell a capció de persona e béns. Quant és al sensal que fa a quitar e haver l[o]s encartaments del sensal ||16r de Moster e·n Pere d’Artes e allò hajen a pagar les fermances d’en Guillem Andreu, que de continent sie feyta execució en aquells per lo síndich segons són obligats,44 en manera que·l sensal sie quitat e los encartaments haüts. En altra manera, que sie imputat a·n Berenguer Guitard, síndich, \tots dans interés que per la dita rahó la dita universitat haurà e sostendrà e haver [a fer] béns d’aquell/, et que en Berenguer Moliner don e delliure los45 encartaments al dit en Bernat Pinell ab carta pública. Fon intimat a·n Berenguer Guitard e dix que no u acceptave, emperò, que y farie son fort en tant quant en ell serie volunterossament si a ell seran dats los encartaments.
Lo consell, per profit de la cossa pública, ordenà que null hom strany ni privat no sie tant ussat que se’n gos portar del tarquim de la bassa ne ent<r>ar46 per abeurar en aquella sobre lo tarquim, sinó per lo abeurador allí on lo tarquim no és possat, sots pena de .V. sous, la meytat al comú, l’altra meytat a la senyoria, e que nengun no·n puxe regar arbres ni vinyes sots la dita pena.
Ítem, lo consell volch e ordenà que·ls béns los quals se venen d’aquells qui deuen deutes a la vila sien venuts per los jurats a [...]s o a espera, a conexença d’aquells, a persones que aseguren bé ab asegurament bastant.
Lo consell, per profit de la cossa pública, manà a·n Pere Moster que do[ne]47 \a·n Bernat Cavaller tres florins per un alà e a·n Ramon Spàrech e a·n Johan Pintor .VI. florins/ per comprar alans per als porchs senglars.48 Emperò, que no·ls venen ni·ls puxen prestar a nengú ne servir sinó en la caça de la vila.
||16v Aquestes scriptures dejús scrites foren delliurades per en Berenguer Moliner, del feyt de les rendes, al dit Bernat Pinell.
Primo, dos translats autèntichs dels empenyoraments feyts de les dites rendes.
Ítem, los proceses feyts ab en Bernat Guasch, comissari subdelegat d’en Bernat Amil.
Ítem, tot lo primer compte ab ses cauteles e ses àpoques.
Ítem, lo segon compte ab ab ses àpoques e cauteles; emperò, fall la àpoqua de mill sous de la dona na Elichsén, muller quondam d’en Francesch Anrich.
Ítem, lo compte tercer ab ses àpoques e ab ses cauteles.
Ítem, lo quart ab ses àpoques e cauteles.
Ítem, lo quint ab ses àpoques e ses cauteles.
Ítem, lo compte sisè ab ses àpoques e ses cauteles.
Ítem, lo compte setè ab ses àpoques e ses cauteles.
Ítem, lo compte .VIII. ab ses àpoques e ses cauteles.
Ítem, lo compte .IX. ab ses àpoques e ab ses cauteles.
Ítem, lo compte .Xe. ab ses àpoques e ses cauteles.
És ver que·n fall lo quitament lo qual la vila donà en quitar de mossén en Pere d’Artés.
Ítem, enaprés reebé una carta del senyor duch en la qual mane que aquell qui tindrà la administració de les rendes haje de salarii .CCC. sous.
Ítem, se’n porte la sua comissió, la qual fon feyta en Leyda.
Ítem, se’n porte una carta del dit senyor en la qual lo dit senyor confese que ha reebuts los dits .XXXIM.DXVII. sous, .VI. diners.
Ítem, se’n porte les cartes de les vendes de les rendes.
||17r Fon proposat en consell per n’Arnau Alarich, vehí de la dita vila, que com ell sie en peytes gran quantitat de liures peyteres, specialment per les margals, les quals són perdudes, e sobre altres béns que altri peyte, e peyta’ls ell, per ço dix que pregave al consell que u regonegués e que li fes justícia e misericòrdia. Lo consell acordà e comanà lo dit feyt als jurats, que veesen e regoneguesen lo present feyt \ab alcuns prohòmens/ e que li fessen