tion>
ELS SEGADORS
De cançó eròtica a himne nacional
Jaume Ayats
ELS SEGADORS
De cançó eròtica a himne nacional
L’AVENÇ
Barcelona
2020
Edició original: Barcelona, 2011
© del text, l’autor
© d’aquesta edició digital, L’Avenç, S.L., 2020
Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona
Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16
www.lavenc.cat www.elsllibresdelavenc.cat www.llegirencatala.cat
Es reserven tots els drets.
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Adreci’s a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) si necessita reproduir algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 93 272 04 47).
L’Avenç forma part de l’Associació d’Editorials Independents Llegir en Català.
Disseny de la coberta: Natàlia Báscones
Il·lustració de la coberta: Falç de 1850. © Museu de la Vida Rural. L’Espluga de Francolí
Disseny i composició de l’edició digital: Víctor Sabaté
ISBN: 978-84-16853-43-4
Ref. aven033
Taula
Catalunya necessita un himne
La mare d’en Verdaguer
La cançó eròtica dels tres segadors i la dama
Una cançó de guerra feta amb una cançó eròtica
L’Orfeó Català i Catalunya Nova
L’ocasió de 1897 i la guerra de 1898
Els Segadors al Liceu
Els Segadors als Jocs Florals de Canprosa
Entre el Banquet de la Victòria i la Setmana Tràgica
Capmany escampa l’himne i Els Segadors afronta una dictadura
HIMNE CATALÀ, HIMNE INTERNACIONAL
Silenci, exili i clandestinitat
ORIOL MARTORELL RECUPERA L’HIMNE
A quin to cal cantar Els Segadors?
Les melodies de Muntanyes del Canigó i d’Els Segadors
PANORAMA DE PARTITURES I D’ENREGISTRAMENTS D’ELS SEGADORS
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I D’ENREGISTRAMENTS
HISTÒRIES D’UNA CANÇÓ
Els Segadors, l’himne nacional, va ser escrit tot adaptant o reciclant una cançó eròtica que cantaven els joves que treballaven al camp. Aquesta afirmació podria ser percebuda com una simple informació històrica, amb tota la indiferència i la normalitat amb què suposadament hem de rebre les informacions històriques d’una època llunyana, una època que no ens afecta directament. En realitat, però, a la Catalunya actual sorprèn —a segons qui incomoda, a segons qui fascina— que l’himne nacional tingui l’inici en una cançó «verda» i atrevida. Per què passa, això? Perquè els símbols no són objectes d’una història passada, sinó que són artefactes actius en l’imaginari present. I perquè en la cultura europea la preocupació pels orígens és molt present: és com si en la gènesi d’una activitat ja hi hagués tots els valors i totes les «natures» que s’atribuiran a aquella activitat a cada època històrica posterior. No és cap secret que apliquem maneres de pensar biològiques —el conegut paradigma biologista— a activitats humanes i socials on, si ho sospesem amb una mica de calma, no hi actuen les lògiques de la biologia i de la natura. Massa sovint la fàcil metàfora biològica ens encamina a pensar les qüestions socials i culturals des de conceptes que no aguanten un mínim rigor científic.
Paul Ricoeur ho sintetitzava en una frase precisa: «l’origen és mític, el començament és històric».
Però la sorpresa de «l’origen» també pot ser una sorpresa actual. En la dècada de 1990, just quan Els Segadors acabava de ser declarat himne nacional, a la discoteca mataronina Chasis, a la matinada trencaven l’obstinació dels ritmes tecno amb Els Segadors. I el monòleg final del programa Polònia dels darrers anys no seria el mateix sense l’erecció de la bandera amb el principi d’Els