p>
«El seu pensament queda concentrat al llibre El món, el nostre món, fruit de les lliçons que va impartir a la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, publicat per Arcàdia i traduït per Joan Vergés, director de la càtedra. Heller creu que només podem viure plenament si som capaços de riure i plorar, la nostra manera d’expressar les dependències emocionals, és a dir, la tensió de ser al món, la tensió de crear-nos el nostre món a cavall entre el pragmatisme de la vida quotidiana i alguna mena d’espiritualitat (sigui religiosa, artística o filosòfica).» IGNASI ARAGAY, Ara, setembre del 2019.
«Són destil·lats d’una vida sencera dedicada a fer pensar els altres i tenen to d’última paraula. Hi són convocats tots els grans autors –els grans amors– i les grans idees de la seva vida, que hi apareixen com pinzellades d’un sol traç, sense pedanteries ni reverències, per assenyalar alguna cosa important o conjurar un imaginari.» JORDI GRAUPERA, Núvol, agost del 2019.
ÁGNES HELLER va néixer el 1929, a Budapest, en una família jueva de classe mitjana. Durant la Segona Guerra Mundial, el seu pare va ser deportat al camp de concentració d’Auschwitz, on va morir. Va ser alumna de György Lukács des del 1947, i després de llicenciar-se en Filosofia va començar una llarga carrera que la va portar a dedicar-se a les teories social i de la història, la filosofia ètica i moral, i filosofia política.
Durant els anys seixanta va formar part de l’anomenada Escola de Budapest, un corrent intel·lectual que defensava un marxisme humanista i dissident respecte del règim comunista imperant al seu país. El seu progressiu enfrontament amb les doctrines oficials va fer que, el 1977, ella i el seu marit, el també filòsof Férenc Feher, emigressin a Austràlia per dedicar-se a la docència, en una mena d’exili que, quinze anys després, els va dur a establir-se a Nova York, on Ágnes Heller va esdevenir una figura prominent de la New School for Social Research.
El 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, va tornar a la seva Hongria natal, on passava la meitat de l’any i la resta es dedicava a fer cursos i conferències arreu del món. La seva producció dels últims anys va centrar-se sobretot en qüestions d’estètica.
Va ser distingida amb nombrosos premis i reconeixements, i entre les seves obres principals trobem A Theory of Feelings (1979), Radical Philosophy (1984), An Ethics of Personality (1996) i The Time is Out of Joint: Shakespeare as Philosopher of History (2002).
Heller va ser tota la vida un esperit lliure, crític i sempre jove. La mort la va sorprendre mentre nedava –una de les seves grans aficions− a les aigües del llac Balaton, el 2019.
EL MÓN, EL NOSTRE MÓN
Ágnes Heller
Traducció de Joan Vergés Gifra i Maria Vicenta Lucas Català
L’edició d’aquest llibre és fruit d’una col·laboració editorial entre la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, Universitat de Girona
i Arcàdia
Edició digital: setembre del 2020
Primera edició: juny del 2020
Títol original: The World, Our World
© 2008, 2020, Ágnes Heller, pel text
© 2008, 2020, Joan Vergés Gifra i Maria Vicenta Lucas Català, per la traducció
© 2020, ATMARCADIA, SL, per aquesta edició
Muntaner, 3 1º 1ª
08011 - Barcelona
Realització de la coberta: Víctor García Tur
Disseny de la coberta: Astrid Stavro / Atlas
Composició: LolaBooks
eISBN: 978-84-122305-4-3
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació a través de qualsevol mitjà, en qualsevol llengua, sense permís previ i per escrit dels titulars del copyright. CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) gestiona qualsevol ús secundari d’aquesta publicació: www.conlicencia.com
ÍNDEX
Joan Vergés
2.LA VIDA QUOTIDIANA, AHIR I AVUI
3.L’ENCARNACIÓ EN LA TRADICIÓ OCCIDENTAL
4.QUÈ ÉS LA POSTMODERNITAT, UN QUART DE SEGLE DESPRÉS
5.EL PAPER DE LES EMOCIONS EN LA RECEPCIÓ DE LES OBRES D’ART
6.EL CANVI ESTRUCTURAL DE L’ESFERA PÚBLICA I L’EMERGÈNCIA DE LA CULTURA DE L’ACUDIT
7.BIOPOLÍTICA VERSUS LLIBERTAT. UN NOU CAPÍTOL EN LA HISTÒRIA D’UNA VELLA CONTROVÈRSIA
8.ELS DOS PILARS DE L’ÈTICA MODERNA
9.ELS METARELATS EUROPEUS SOBRE LA LLIBERTAT
10.EL FALS OCELL BLAU DE LA FELICITAT
PRESENTACIÓ
En el relat autobiogràfic amb què es tanca aquest llibre, Ágnes Heller explica que en una batuda dels nazis hongaresos a Budapest durant la Segona Guerra Mundial, la joveneta jueva que ella era aleshores va estar a punt d’intentar fugir saltant a les aigües gelades del Danubi. El 19 de juliol de 2019, amb noranta anys ja fets, Ágnes Heller es va endinsar al llac Balaton i va començar a nedar. Lluny, cada cop més lluny. No en va tornar mai més. El seu amic Jürgen Habermas, en l’esquela que va publicar tres dies després al Frankfurter Allgemeine Zeitung, va escriure: «[ella] no n’hauria fet cap lectura romàntica [del seu final]; però, si se’m permet tenir un pensament de consolació, penso que hauria preferit morir justament d’aquesta manera, amb un cop sobtat de la mort». Heller era una persona amb un «caràcter fort i admirable, propi d’una dona que té orgull però també coratge i prudència», afegia tot seguit el filòsof alemany.
En molts aspectes, la vida d’Ágnes Heller és una reproducció a petita escala dels grans episodis que expliquen la història, tan ideologitzada, del segle XX europeu. Va néixer a Budapest el 1929, en el si d’una família jueva que ben aviat quedaria traumàticament amputada per la follia antisemita. Acabada la Segona Guerra Mundial es va fer primer sionista i, tot seguit, comunista. Ben aviat, però, va quedar decebuda de les polítiques autoritàries i prosoviètiques que s’aplicaven a Hongria. Una decepció que no va ocultar i que va fer que fos expulsada, no una, sinó dues vegades