El món, el nostre món. Agnes Heller

amb la naturalesa, la comunitat, els il·lustrats enumeraran els guanys, com ara una major esperança de vida, la possibilitat de viure en una democràcia liberal, la racionalitat, la ciència, la posició de les dones, etcètera. Per la meva part, no em decanto ni pels romàntics ni pels humanistes perquè crec que les pèrdues i els guanys són incommensurables, i si no podem mesurar o comparar-los no podem parlar ni d’un progrés universal ni d’una regressió universal. Només en ciència podem parlar amb tranquil·litat de progrés, perquè es tracta de coneixement acumulatiu. Tot i així, també voldria afegir el següent: no hi ha forma de tornar enrere a les condicions premodernes. Els individus poden retirar-se als marges i viure un estil de vida tradicional. Però ni els fonamentalistes poden pretendre ser res més que fills de la modernitat, més enllà del contingut de la seva ideologia.

      No podem retornar al passat, però tampoc no podem saltar al futur. El que podem fer és acceptar que hem estat llançats a aquest món, i que el fet d’haver estat llançats aquí i ara comporta una obligació. Ja no som llançats a una esfera concreta amb l’assignació de practicar unes virtuts determinades i prescrites. L’assignació del «ser llançats» modern és més general. És l’obligació de fer el que puguem per tal de fer aquest temps i aquest lloc més habitables per a nosaltres i per als nostres fills.