universitaris. En Farhad és cosí seu per la banda del pare i un bon amic de la infantesa. En Toomas és un amic de la universitat. En Najem, en Farhad i en Thomas són persones de confiança molt importants per a en Behrouz, i la seva influència ha estat fonamental en aquest llibre, perquè en Behrouz hi compartia amb regularitat el que escrivia des de la presó per mitjà de WhatsApp. Els seus intercanvis i esforços per entendre el fenomen de la Presó de Manus obren un nou discurs respecte de la col·laboració en el context del treball intel·lectual i creatiu. La seva relació, en combinació amb el procés de traducció, també contribueix a la idea d’una activitat filosòfica compartida.
Moones Mansoubi i Sajad Kabgani
La Moones Mansoubi va començar a traduir els articles periodístics d’en Behrouz el 2015 i ha estat fonamental pel suport que li ha donat a l’hora de descriure i analitzar els horrors de la Presó de Manus —mereix una menció especial més enllà de la seva col·laboració en aquest projecte concret. La contribució de la Moones en la traducció va ser essencial, perquè des del començament em va ajudar com a assessora. El seu coneixement profund de les tradicions literàries iranianes (tant de les clàssiques com de les contemporànies) va ser inestimable. La Moones, a més a més, va aportar la seva formació en relacions internacionals i serveis de suport als refugiats, gràcies a la qual vam afinar molts dels matisos polítics, culturals i socials del llibre.
En Sajad Kagbani també em va ajudar com a assessor en traducció. Fa recerca en l’àmbit de la filosofia de l’educació i la literatura i, com la Moones, la seva contribució va enriquir en gran manera la meva lectura del text original. Les sessions de consultes amb en Sajad em van proporcionar perspectives multidimensionals més àmplies gràcies a les quals vaig poder aprofundir en la traducció.
Les consultes es van allargar unes quantes setmanes per a cada capítol. Jo traduïa seccions extenses d’una tirada i en marcava les paraules i passatges que requerien un examen més minuciós amb els assessors en traducció. Durant aquestes sessions, jo llegia en anglès mentre els assessors em seguien i revisaven en persa. Per completar cada capítol, treballava amb la Moones o amb en Sajad, per separat. Ens solíem trobar un cop a la setmana o cada quinze dies, i cada sessió podia durar des d’unes quantes hores fins a pràcticament tot el dia. Des de la primera reunió amb cadascun dels assessors, les nostres interaccions van adoptar la forma de seminaris filosòfics dinàmics. Passàvem llargues estones examinant, interpretant i reflexionant sobre passatges concrets; de tant en tant, ens posàvem en contacte amb en Behrouz per aclarir dubtes i demanar-li el parer de les nostres propostes, o simplement per compartir el que pensàvem i expressar-li la nostra admiració. Aquesta traducció és veritablement un projecte col·laboratiu que consta de múltiples perspectives. Les converses que vaig mantenir amb la Moones i en Sajad han tingut un efecte notable en la traducció, per la qual cosa és crucial que en documentem i analitzem alguns fragments en aquestes pàgines, per tal de contextualitzar el procés de traducció i per deixar constància de les seves contribucions indispensables.
Significat, estructura i lloc
MOONES: Ara m’adono que molts dels diccionaris bilingües del persa a l’anglès i viceversa són insuficients... A més a més, en aquest llibre en Behrouz fa un ús complex i únic de les paraules i locucions; el context en què fa servir la llengua és profund i desafiador, i sovint és d’una creativitat peculiar i notable. La varietat de situacions i la seva imaginació aporten matisos nous i profundament originals als mots i expressions.
OMID: Si tinguéssim temps, potser podríem crear un glossari per explicar els mots i locucions clau.
MOONES: Això seria un projecte complementari fantàstic. Però, mentre treballo en aquest llibre m’adono de la urgència d’iniciar un projecte per a un diccionari exhaustiu i multidisciplinari. Crec que el llibre d’en Behrouz amplia el sentit d’algunes paraules, hi afegeix noves capes de significació.
Trobar les paraules i estructures sintàctiques escaients en anglès depenia d’uns quants factors. La literatura escrita en persa es basa principalment en frases llargues i elaborades amb moltes classes d’oracions subordinades seguint un ordre consecutiu. El subjecte és al començament i el verb sol ser al final de tot, després d’una sèrie de subordinades. Si s’intenta traduir el text mantenint tota l’estructura de la frase original, la frase que s’obté en anglès és carregosa i difícil de llegir —les frases i passatges llargs i complexos funcionen bé en persa gràcies a la gran ressonància poètica i als moviments rítmics de la llengua. A la traducció vaig fraccionar les frases de diverses maneres i vaig repetir paraules i locucions clau, si calia. De vegades vaig combinar aquesta tècnica amb el paral·lelisme, l’al·literació i sinònims consecutius. En alguns casos, senzillament dividia les frases llargues en una sèrie de frases curtes, o les frases curtes en frases d’una sola paraula. Altres vegades, feia servir la puntuació de forma creativa per comunicar cada idea o punt d’una manera més fàcil i crear una mena de cadència sostinguda.
La paradoxa i la juxtaposició són uns trets característics de la narrativa d’en Behrouz que, sovint, em van donar l’oportunitat de dividir frases i reestructurar passatges. El seu estil i ús de recursos literaris em va permetre d’explorar l’ús d’antònims i l’oxímoron de forma creativa mentre traduïa. L’ús del salt enrere (analepsi) i del salt endavant (prolepsi) regeix i intensifica el poder emotiu i el missatge, l’heurística filosòfica i la sensació de meravella del text. En Behrouz incorpora aquests elements en la seva estratègia literària i els combina amb el folklore i la resistència kurds, la literatura persa, els textos sagrats tradicionals, les històries locals, els símbols de la natura, els rituals i les cerimònies. Els trets filosòfics i culturals no són només del Kurdistan i de l’Iran, sinó que també hi podem trobar altres elements, sobretot del pensament i la cultura de Manus. En Behrouz també incorpora influències de la literatura occidental (per exemple, El procés, de Kafka, L’estrany, de Camus i Molloy, Malone meurt i L’Innomable de Beckett). Ser conscient de les tècniques i influències i aplicar-les de forma estratègica en anglès fent servir diversos recursos literaris ha fet possible que les qualitats poètiques i l’estil literari idiosincràtic de l’original no es perdessin.
Els marcs polítics, històrics i culturals de referència i l’al·lusió fan rica l’escriptura d’en Behrouz. L’entorn cultural i social de les diverses narracions que s’entreteixeixen en el llibre es basa en el Kurdistan, l’Iran, l’illa de Manus i la Presó de Manus... i també en els mars durant les peripècies esborronadores en aquella embarcació. Vaig pensar que la millor manera de plasmar aquelles condicions era presentar les frases fragmentades o reformulades i reproduir algunes seccions en forma de vers. Segons el meu parer, alguns dels passatges més captivadors i intensos del llibre són aquells en què la prosa de sobte es transforma en vers i després torna a ser prosa. Mantenint-me fidel als elements poètics de la llengua i de l’escriptura d’en Behrouz, traduir la prosa en forma de poesia ha resultat ser l’opció millor i més adequada.
La tria de les paraules també estava determinada per la sensibilitat vers els llocs. Les ubicacions, les situacions i els contextos narratius de totes les escenes pretenen transportar el lector. Per tal de no comprometre excessivament la potència sensorial que en Behrouz construeix amb meticulositat, vaig procurar triar paraules i expressions que encaixessin amb els llocs i ambients seleccionats. Per aquest motiu, la traducció a l’anglès dels noms, verbs, adjectius i adverbis en molts casos és metafòrica i particular dels aspectes físics i geogràfics dels capítols i dels seus diversos passatges. En alguns casos, hi predomina la terminologia abstracta i filosòfica, mentre que en altres fragments hi descric les escenes amb un realisme més directe. Traduint a partir de la perspectiva d’una narració basada en el lloc, una mateixa paraula persa es podia traslladar de maneres diferents segons la ubicació, l’ambient, els personatges, els objectes, els esdeveniments, l’arquitectura i l’entorn. L’ús de símbols de la natura, de l’antropomorfisme i de la personificació il·lustra les interpretacions excepcionals que en Behrouz fa de la identificació entre espècies. De fet, en Behrouz afirma amb contundència que si els refugiats no haguessin establert una relació de respecte amb