Pau Viciano Navarro

Els peus que calciguen la terra


Скачать книгу

la Catalunya Vella: habitaven alqueries i llogarrets plenament rurals, explotaven heretats sobre les quals els senyors exercien un estret control, estaven sotmesos a servituds semblants en la pràctica a les dels remences. Fins i tot l’expressió «moros casats» per referir-se a les seues unitats domèstiques evoca els «homes afocats» del món feudal del nord. Però els conreadors andalusins tampoc no foren exactament «pagesos»: la solidesa del mas, de fet, estava lluny de poder identificar-se amb les reduïdes i fràgils heretats dels «moros llauradors» i, sobretot, l’estatus dels camperols infidels, que encaixava amb dificultat en un orde cristià i feudal, no facilitaria la transferència de termes. Així les coses, al País Valencià medieval els camperols cristians romandrien «llauradors» i els cultivadors indígenes simplement «moros» o «sarraïns».